La novel·la La casa de foc de l'escriptor i flamant director de l'Institut Ramon Llull, Francesc Serés (Saidí, 1972), ha guanyat el XXII Premi Llibreter en la categoria de literatura catalana.
La novel·la, que era finalista amb Terres mortes de Núria Bendicho i La planta carnívora d'Andrea Mayo, ha obtingut una majoria de vots dels llibreters, que han volgut destacar "una qualitat literària magnífica" d'una novel·la que "ens mostra com el paisatge conforma l'ànima de la gent que l'habita. I de com, el passat, condiciona de manera ineludible l'esdevenir de la vida".
Serés ha explicat que La casa de foc es basa en els anys que va viure al Sallent, a la vall del Ser de Sant Pau (La Garrotxa), passat pel filtre transformador de la literatura: "M'és igual què vam viure en aquella zona, perquè el que quedarà serà aquest record condensat que és la novel·la". En aquest sentit, ha destacat com la novel·la ha servit per entendre el passat, tant personalment com col·lectivament. "La literatura té una capacitat de transformar la vida, però sense la vida no hi hauria literatura"
El premi Llibreter, un dels més tradicionals dels guardons a obra publicada, convocat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, i en el qual els guanyadors s'escullen pel vot dels associats.
L'escriptora marroquina Leïla Slimani, Premi Llibreter d'altres literatures
El país dels altres, de Leïla Slimani (Rabat, 1981), traduït al català de Valèria Gaillard i editat en català per Angle Editorial, ha guanyat el Premi Llibreter en la categoria d'altres literatures. La novel·la, que es pot trobar també en castellà en una versió de Malika Embarek López editada per Editorial Cabaret Voltaire, està inspirada en la història d'amor dels avis de l'autora, Mathilde i Amine, una dona francesa i un soldat marroquí de l'exèrcit colonial establerts en una granja de Meknès, al Marroc. La novel·la que s'ha d''inscriure en una revisió del passat colonial francès, no vol esdevenir pamfletària ni maniquea. "Vull donar eines a les persones per entendre aquells temps tan complicats", ha assegurat l'autora, tot recordant el caràcter feminista i indòmit de la seva àvia.
Premis a Literatura Infantil i juvenil
Àunia, d'Ivan Vera (Badalona, 1998) i editada per Akiara Books, ha guanyat el Premi Llibreter en la categoria de Literatura infantil i juvenil en català. Àunia és la història d'una jove íbera en la lluita per la llibertat personal i del seu poble escrita per un autor molt jove. De fet, com ha explicat Vera, la idea original va començar amb el seu treball de recerca de Batxillerat, quan tenia 16 anys, i que ha esdevingut finalment una novel·la que vol transmetre el valor de la llibertat i l'autodeterminació dels pobles. L'editora ha destacat el fet que la literatura juvenil no formava part del seu catàleg, però aquell llibre que podia semblar un bolet ha esdevingut un bolet màgic.
Per part seva, La nena del far, d'Annet Schaap, en traducció de Maria Rosich i editada per Pagès Editors, ha guanyat el premi en la mateixa categoria en l'àmbit d'altres literatures. La novel·la premiada té com a protagonista a Llumeta, la filla d'un faroner abatuda per la tristesa en un temps de pirates, i és una història sobre ser valent i ser capaç de més del que mai un hauria pensat.
Àlbum il·lustrat
En la categoria de millor àlbum el premi Llibreter ha reconegut Els estels – Las estrelles, de l'escriptor quebequès Jacques Goldstyn (Quebec, 1958), traduït al català i castellà de Susana Tornero Brugués i publicat per la històrica Editorial Joventud, que reinvidica la força de l'univers i el valor de l'amistat.
Memorial Premi Rodeja a Gemma Garcia, de Vitel·la
La llibretera Gemma García de la llibreria Vitel·la de l'Escala, oberta fa 10 anys i que l'any passat va obrir un nou espai de cultura i literatura a Palafrugell, amb una programació literària sorprenent i molt activa, ha estat mereixedora del Memorial Pere Rodeja, mentre que el cap de cultura de TV3, Toni Puntí, ha estat reconegut per la seva tasca de periodista cultural.