L'editorial Raig Verd publica el segon volum de les memòries d'Ngũgĩ wa Thiong’o, el cèlebre escriptor kenyà: A la casa de l'intèrpret (continuació de Somnis en temps de guerra). En aquesta obra, escrita recentment en base als seus records, l'autor descriu el seu període d'adolescència, els anys en què va ser a un internat prop del seu poble natal, formant-se per anar a la universitat; un internat molt colonial, inspirat en un fort sentiment cristià i en les teories de Robert Baden-Powell. A aquest volum, el segon de les seves memòries, Ngũgĩ repassa el període 1955-1960, quan la violenta revolta kikuiu del Mau-Mau va anar apagant-se i va anar preparant-se la independència de Kenya.
Shakespeare i Ngũgĩ
A la formació d'Ngũgĩ hi va jugar un paper clau el teatre estudiantil, tal i com es reflecteix a aquestes memòries. I a l'escola on va estudiar, marcada per la cultura imperial anglesa, Shakespeare hi jugava un paper clau. El 1966 l'antropòloga Laura Bohannan va escriure un article que va fer història: "Shakespeare a la selva". Bohannan explicava que, un vespre que estava entre els tiv de Nigèria que explicaven llegendes tradicionals, ella va ser pressionada perquè expliqués una història del seu poble. I ella va decidir resumir Hamlet, convençuda que la història tenia validesa universal. Però la interpretació que van donar els tiv de Hamlet va ser completament diferent a la que donaven els occidentals, perquè partien de valors familiars, religiosos i socials ben diferents. Però Ngũgĩ té una visió completament diferent de Shakespeare; assegura que El somni d'una nit d'estiu li va revelar "la veritable màgia del teatre" perquè el transportava a "la màgia dels contes orals africans". A les seves memòries va més enllà, i arriba a considerar que Shakespeare tenia un fort contingut revolucionari, a la Kenya del Mau-Mau, perquè tot parlant de contexts llunyans en el temps i l'espai, il·lustrava sobre la lluita contra la injustícia i fomentava que els kenyans no es sotmetessin a l'opressió colonial. Ho afirmava taxativament: "Potser l'establishment colonial adorava Shakespeare, art pur que se servia generosament a les escoles, però el seu retrat de la lluita descarada pel poder, com els conflictes entre el món feudal i el nou ordre social dramatitzats a El rei Lear, es podia aplicar directament a les lluites pel poder que hi havia a Kenya en aquell temps. L'obra reflectia amb precisió el conflicte sagnant entre els guerrillers del Mau-Mau i les forces de l'Estat colonial".
La forja d'un escriptor
Si per alguna cosa és conegut Ngũgĩ és per la seva crítica a la pervivència de les dinàmiques colonials en l'escriptura africana. Però el més curiós és que ell va rebre una formació estrictament colonial. Un dels episodis més interessants d'aquest volum fa referència als inicis d'Ngũgĩ com a lector, i com a escriptor. Al seu internat, a l'Alliance, hi havia una rica biblioteca, però Ngũgĩ recorda que gairebé no hi havia llibres sobre l'Àfrica, i encara menys escrit per africans. Tot un problema per a algú com ell, que de ben petit volia ser escriptor i que volia explicar allò que es vivia al seu entorn, però que no tenia referents literaris que l'ajudessin a començar a escriure. La majoria d'obres que parlaven sobre l'Àfrica, com els textos de Ridder Haggard, eren d'un to profundament racista. Per a ell va ser una revelació la novel·la Plora, pàtria estimada, de l'escriptor blanc sud-africà Alan Paton, perquè retratava la situació dels negres africans, una cosa insòlita. Més endavant, Ngũgĩ podria llegir alguna altra cosa d'autors negres, però de forma aïllada. La seva formació, de la que se'n sentia tan orgullós, estava composada per elements contraposats a les cultures autòctones. I és que la gran contradicció que subratlla Ngũgĩ és que a l'internat, tots hi eren per rebre educació occidental, però en aquell moment ja n'hi havia alguns que la criticaven. I Ngũgĩ, cristià extremadament devot, fidel lector de Shakespeare, escolta destacat i disciplinat cap de dormitori a l'internat, no estava lliure d'aquestes contradiccions.
Soldats a una patrulla a la recerca de militants del Mau-Mau. Foto: Govern Britànic.
La bombolla educativa
Ngũgĩ va viure els moments més durs de la repressió del moviment Mau-Mau a l'internat. Rera els murs de la institució educativa protestant, Ngũgĩ va escapar a les majors brutalitats de l'exèrcit britànic (que va provocar al voltant de 20.000 morts entre les ètnies properes als rebels). No va viure la reubicació de la població kikuiu en poblats, ni els constants registres, ni les humiliacions a que sotmetia la tropa als civils... Ngũgĩ se n'assabentava quan tornvaa de vacances a casa, o quan personalment tenia algun problema puntual, però no ho experimentava en primera persona (tot i que el seu germà va ser guerriller i va ser capturat per les forces britàniques). Per això, el darrer episodi de les memòries és un anticlímax: quan va sortir de l'escola va patir, de cop, la repressió sense pietat de les forces britàniques. Unes experiències paradoxals en un autor que va saltar a la fama amb Un grano de trigo, una fascinant novel·la coral sobre la guerra d'alliberament nacional dels kikuius.
L'autor que es va passar al kikuiu
A A la casa de l'intèrpret, Ngũgĩ explica que durant els períodes de vacances de l'escola va dedicar-se a organitzar un espectacle teatral al seu poble. Més tard, ja de gran, quan era un escriptor consagrat, es va dedicar a fer obres de teatre en kikuiu, ja que n'estava convençut que els llibres en anglès arribaven a poca gent i que per mobilitzar als kenyans calia fer obres en les seves llengües, i que el teatre podia servir per popularitzar la literatura. Abandonaria l'anglès i començaria a escriure en kikuiu... Ell, que s'havia fet famós com James Ngũgĩ i escrivint novel·les en anglès, adoptaria el seu nom tradicional, reservaria la llengua anglesa per als assajos i escriuria les seves novel·les i obres de teatre en kikuiu. I es convertiria en un abanderat de les llengües minoritzades. Són famosos els seus enfrontaments amb els autors francòfons i anglòfons, ja que per a ell la literatura autènticament africana ha de ser escrita en llengües autènticament africanes, i no en les llengües colonials.
Sinceritat chocante
És curiós que un escriptor tan clarament anticolonial (fins al punt que s'hagi convertit en un referent de l'escola dels estudis colonials) en les seves memòries (publicades molt tardanament, el 2012) reconegui de forma tan explícita la influència en la seva personalitat del pensament colonial: l'esport, l'escoltisme, les esglésies protestants, la disciplina de l'internat... L'Ngũgĩ d'aquesta obra contrasta dràsticament amb el dels seus assajos Desplaçar el centre o Descolonitzar la ment. És necessari llegir aquesta obra per tenir un contrapunt a altres obres d'Ngũgĩ i acabar d'entendre aquest personatge i les seves influències.