La Casa Vicens del carrer Carolines, prop de Fontana, és la primera casa que Antoni Gaudí va construir a Barcelona (i una de les vuit obres barcelonines incloses al catàleg del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO). En aquest edifici ja va experimentar molts dels trets característics de la seva obra. Ara, després de dècades tancada al públic i de tres anys de reformes, la Casa Vicens es podrà visitar. La idea dels organitzadors ha estat crear "una casa museu del segle XXI", "amb el màxim respecte a les idees de Gaudí". S'ha volgut recuperar l'esplendor de l'edifici tal i com l'havia ideat Gaudí. Però se l'ha adaptat a les necessitats del segle XXI: s'ha posat un ascensor perquè sigui accessible a tothom, s'han preparat petites sales d'exposicions temporals, s'ha posat aire condicionat... L'obertura al públic serà el dia 16 de novembre, però a partir del dia 2 es faran algunes visites per als veïns, amb la intenció de compensar-los per les molèsties generades per les llargues obres.
El laboratori d'un geni
A la presentació per a la premsa de la Casa Vicens restaurada, realitzada avui, Joan Abelló, director del projecte, ha recordat la història d'un edifici que es considera "la llavor del modernisme". La Casa Vicens va ser construïda del 1883 al 1885. Va ser una de les primeres obres en què Antoni Gaudí va tenir autonomia per poder fer allò que volia. La Casa Vicens va ser un encàrrec d'un corredor de borsa, per tal de fer una casa d'estiueig al poble de Gràcia. Vicens hi viurà els darrers anys de la seva vida, envoltat de natura (el voltant, en aquell temps, estava molt poc urbanitzat). Més tard hi va viure la seva vídua, però més tard els nous propietaris van demanar una ampliació, i alhora es va voler convertir una casa unifamiliar en un edifici per a vàries famílies. La reforma es volia encarregar al propi Gaudí, però a la fi no va ser ell qui se'n va encarregar, per falta de temps, sinó que va delegar la tasca en Joan Baptista Martínez de la Serra, qui va ser molt respectuós amb la idea inicial, però que va haver de fer modificacions substancials, com substituir l'escala senyorial d'entrada per una escala de veïns.
Retocar allò que cal
David García, arquitecte coautor d'aquest projecte, ha explicat que la restauració de l'edifici ha estat difícil, en primer lloc perquè la casa estava catalogada completa com a patrimoni històric, tot i que alguns dels seus elements no procedien del projecte de Gaudí ni de la reforma posterior de Joan Baptista Serra de Martínez. Per això va ser imprescindible aconseguir la descatalogació d'alguns elements. La Casa Vicens s'ha inaugurat amb un any de retard sobre les previsions, després d'un procés molt costós, en diàleg amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. "Sense pausa i sense presses", ha definit l'operació Joan Abelló, qui ha afirmat que ha gaudit de l'assessorament de Daniel Giralt Miracle, un dels grans experts en Gaudí, i també de moltes institucions especialitzada en el modernisme.
Un Gaudí primerenc
David García ha resaltat que Gaudí encara no tenia la maduresa d'obres posteriors, quan va embrancar-se en la Casa Vicens, però que va ser aquesta la que li va donar un aprenentatge que li serviria per a tota la seva carrera. Aquest edifici ja prefiguraria algunes de les seves obres clau. Daniel Giralt Miracle, veí del barri, qui afirma que ha vist la casa en totes les seves etapes, ha assegurat que "Si Gaudí veiés el que s'ha fet us felicitaria, perquè finalment s'ha entès la casa". I ha assegurat que el resultat de la restauració és un "Gaudí germinal, un Gaudí autèntic".
Espais desiguals
La restauració de l'edifici ha passat per enderrocar molts dels envans interiors, construïts quan es va dividir la Casa Vicens entre diversos llogaters. Així doncs, si bé l'exterior és impecable, algunes plantes de l'interior mantenen pocs vestigis del passat. Al soterrani i a les golfes només es pot entreveure l'estructura original de l'edifici, sense cap dels complements de l'època de Gaudí i amb algunes modificacions importants, derivades de les estructures construïdes per permetre les visites. Probablement tampoc eren els pisos més interessants, perquè eren dependències per al servei, on es van cuidar molt poc els detalls. La planta baixa i el primer pis són els que millor es conserven; alguns espais mantenen la decoració pensada per Gaudí, amb elements estètics fets amb ceràmica, paper maixé, forja, fusta... El menjador, el fumador o el dormitori principal són alguns dels espais més ben conservats. Tot i que sols queden alguns dels mobles originals, algunes estances tenen tot l'aire d'un edifici modernista. El jardí conserva part de l'encant, però dissortadament, amb el temps ha quedat molt empetitit i ha perdut la característica cascada i el manantial de Santa Rita. En canvi, la part de la reixa que es conserva, de ferro colat, té una decoració molt peculiar de margallons.
El turisme, reglat
Pedro González, conseller delegat de Mora Banc, grup propietari de la Casa Vicens i impulsor de la reforma, ha explicat que aquest banc andorrà de base familiar, ha volgut apostar per un projecte diferent a les seves inversions habituals, el que qualifiquen de "mecenatge sostenible". Afirma que s'han fet molts càlculs, i assegura que hi ha una rendibilitat financera a mitjà termini en la Casa, però que no és incompatible amb el "benefici intangible" que suposa impulsar una iniciativa com aquesta. La intenció de la restauració és l'explotació de l'edifici modernista. Comptarà amb sistema de compra prèvia d'entrada, una cafeteria que anirà a càrrec de la prestigiosa Escola d'Hosteleria Hofmann, una botiga-llibreria especialitzada en Gaudí gestionada per una cooperativa de Gràcia...
Per a un "turisme de qualitat"
Els promotors de la idea pensen en un "turisme més de qualitat que de quantitat". Esperen a una previsió d'uns 150.000 persones/any, amb un màxim de 60 persones alhora dins la Casa, i amb no més de 500 persones per dia. Esperen que la gent es trobi a gust al museu i confien en el contacte humà amb un equip d'experts com a base de la visita. S'ha decidit no moblar-la i respectar els mobles d'època que ja existien, com una forma de permetre el màxim espai per a exposicions temporals. També s'ha previst la realització d'activitats pedagògiques. Dins de la idea de crear una "casa museu", s'ha establert una exposició permanent, que inclou unes maquetes de la casa, un vídeo sobre aquest edifici i alguns elements aïllats més. El preu de la visita normal serà de 16 €, però hi haurà certs descomptes i es preveu que els 22 de maig, festivitat de Santa Rita, hi hagi visites de franc.
La "casa de les rajoles"
Molts veïns de Gràcia coneixen la Casa Vicens, senzillament, com "la casa de les rajoles", per les característiques rajoles amb dibuixos de clavellines que decoren les seves façanes. La llegenda popular deia que Manel Vicens i Montaner havia estat un fabricant de rajoles, i que havia encarregat a Gaudí una obra on prenguessin el màxim protagonisme els productes de la seva fàbrica. Ara, amb la restauració, s'han revisat els arxius i s'han trobat les factures de les rajoles que Gaudí va encarregar a una coneguda fàbrica de l'època. Sembla ser que, en realitat, Manel Vicens va ser un corredor de borsa que es va enriquir amb la febre de l'or, de 1876 a 1882, en els anys anteriors a la construcció de la seva casa d'estiueig del carrer de les Carolines (que aleshores no es deia així, va rebre el nom el 1908, en honor a les illes del Pacífic venudes per Espanya a Alemanya després de la derrota de 1898). Però probablement per als graciencs continuarà essent la casa del fabricant de rajoles.
Les dificultats d'un edifici molt reformat
La casa Vicens va passar per una primera fase d'expansió que va dissoldre alguns dels elements originals: al fusionar-se l'edifici de Gaudí amb la finca veïna, en la reforma de Serra de Martínez, ja va experimentar un primer canvi radical. Més tard va patir una contracció important: al vendre's els terrenys el jardí va desaparèixer (amb alguns elements molt simbòlics, com el manantial de Santa Rita), i la casa d'estiueig es va veure submergida entre cases de pisos, i va perdre el seu caràcter de casa de vacances. Finalment, per adaptar l'edifici modernista a les visites, en els darrers anys, ha calgut una reforma en profunditat, que ha passat per construir una gran escala al centre de l'edifici, que s'ha fet amb un estil modern, per no interferir amb l'arquitectura original de Gaudí i de Serra Martínez. Així doncs, la casa que des de fora té tot l'encant de l'estètica modernista, per dins té un aspecte molt menys homogeni. La visita pot resultar una mica decebedora per a qui esperi veure un edifici modernista íntegre amb un museu associat.