Fins aquest diumenge 21 de gener, al Teatre Lliure de Gràcia s’hi representa Casares-Camus. L’espectacle teatral a partir de la correspondència entre l’escriptor Albert Camus i l’actriu María Casares. El muntatge, estrenat a Girona, en el marc del Temporada Alta ha exhaurit totes les entrades. L’adaptació és de Rosa Renom, que fa de María Casares, i l’acompanya Jordi Boixaderas. Dirigits per Mario Gas, la parella llegeix les missives més populars, epístoles que es van editar fa uns anys a França i han tingut un èxit internacional, que es van intercanviar.
La prosòdia en el camp de l'amor
L’escenari presenta una acumulació d’elements propis de l’escenografia dels Miserables. Durant tota la representació, uns audiovisuals (uns fotomuntatges no gaire aconseguits) i peces de música acompanyen les transicions entre una carta i l’altra. Els actors, Rosa Renom i Jordi Boixaderas s’assimilen amb els protagonistes de les cartes. Les escenes alternen la narració de la vida dels protagonistes sota una estructura cronològica. Majoritàriament, parlen en primera persona, i es dirigeixen a públic per entomar l’escena. Un mecanisme de pura convenció teatral. Els dos actors llueixen en un text que en alguns moments insisteix excessivament en el context històric fins al punt de caure en la repetició, però que destaca un amor senzill entre dues persones ocupades i amb vides hiperactives. Els espectadors empatitzen especialment amb els personatges quan Camus rep la proposta de traduir una de les seves obres al castellà. Casares l'encoratja: l'oferta passa per teixir un espectacle teatral antifranquista.
El muntatge permet als dos actors exhibir-se tècnicament i narrar un text fet a mida per a la prosòdia en el camp de l’amor
El públic gaudeix: el muntatge permet als dos actors exhibir-se tècnicament i narrar un text fet a mida per a la prosòdia en el camp de l’amor. No obstant això, els espectadors marxen capcots, perquè desitjaríem tornar a veure aquests dos grans intèrprets del teatre català escenificant La Senyoreta Júlia, de Strindberg, o Un quartet, de Heine Müller. L’espai, el Lliure de Gràcia, fa pensar en aquells grans muntatges que van embadalir l'ausdiència del Lliure abans de la remodelació. Totes les entrades van exhaurir-se poc després de l’estrena. Cosa que explica que els fidels de la sala volen grans actors a escena. Els troba a faltar. Esperem veure’ls aviat encarnant grans textos del teatre clàssic. De fet, a partir del dijous 25 ja tenim una nova cita amb Sísif fa no fa, de Jordi Oriol protagonitzat per Carles Pedragosa. Però d’això en parlarem més endavant.