El Museu de les Aigües d'Agbar, a Cornellà del Llobregat, s'ha enriquit amb una gaudiniana cascada, que és la fidel reproducció de la que hi havia a la Casa Vicens del carrer Carolines de Gràcia (la primera obra d'Antoni Gaudí a Barcelona, feta el 1883) i que va desaparèixer el 1945, quan es va reduir el jardí de la Casa Vicens per construir-hi edificis. Només va tenir, doncs, 60 anys de vida, com també l'espectacular templet del pou, que també estava integrat al conjunt de l'obra (i que protegia la font de Santa Rita, que es diu que tenia qualitats medicionals o fins i tot miraculoses). L'expert en art Daniel Giralt-Miracle, inspirador d'aquesta iniciativa i assessor artístic d'aquesta cascada, l'ha valorat com "Una obra germinal", que estaria al marge del modernisme i de tots els corrents. Seria una obra "genuïnament gaudiniana". L'obra s'inaugura aquest divendres, amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, i es podrà visitar a partir de Setmana Santa, sempre en visites guiades.
La Casa Vicens el 1932, amb el templet en primer pla i la cascada entre la font i la casa. Foto: © Institut Ametller d'Art Hispànic.
Una obra monumental i funcional
La cascada és una obra feta de totxo, un material ben senzill a l'època, i l'estructura és d'una gran simplicitat, però d'unes dimensions molt grans: fa un quadrat de 10 x 10 metres, amb una escala per sobre la cascada. Giralt-Miracle ha destacat que a més de l'òbvia bellesa estètica de la construcció, que es desmarca per complet del que eren els sortidors de l'època, es tractava d'una obra molt funcional. Situada a 10 metres de la casa, servia per preservar la intimitat de la casa d'estiueig dels Vicens i, alhora, per refrescar l'habitatge als mesos de calor. Daniel Giralt-Miracle s'ha confessat "emocionat" pel fet de poder veure, per fi, un Gaudí que no s'havia vist en els darrers 77 anys. La cascada demostraria que "Gaudí no només sabia fer cases". L'habitualment circumspecte Giralt-Miracle conclou, emocionat, que es tracta d'"Una obra de collons" i ha lamentat que la cascada original fos destruïda en uns anys en què "la gent no en volia saber res del modernisme i a Barcelona triomfava l'especulació".
Reproducció fidel de l'original
Aquesta cascada s'ha construït a partir de 27.000 maons i 3.000 rajoles, que s'han fabricat artesanalment, d'un en un, tal i com es feia en l'època de Gaudí. A la cascada no es li ha posat cap reforç estructural, més enllà dels que ja hi havia a l'obra original de la Casa Vicens. Per a fer aquesta obra es va construir una maqueta a escala, que va permetre dissenyar els complexos arcs parabòlics de la font. Cal tenir en compte que cada filera de totxos és diferent. S'han seguit al peu de la lletra els plànols que es conservaven a l'Arxiu del Districte de Gràcia (a la reconstrucció no s'hi han incorporat les modificacions introduïdes posteriorment per Serra Martínez i s'ha respectat al peu de la lletra el projecte de Gaudí). Josep Vicenç Gómez-Serrano, arquitecte del projecte, ha explicat que aquesta obra s'ha pogut fer gràcies al treball d'operaris que ja havien treballat a la Sagrada Família i a la cripta Gaudí i que eren iniciats en tècniques tradicionals de construcció.
En un lloc emblemàtic
Sònia Hernández, directora del Museu de les Aigües de Cornellà, ha explicat que aquesta cascada s'ha construït en un lloc emblemàtic. Per sota del Museu de les Aigües i del Parc de les Aigües hi circula el 50% de l'aigua d'aixeta que es consumeix a Barcelona. En el mateix centre hi conviuen les instal·lacions antigues integrades al Museu, amb els més moderns sistemes de captació d'aigua, que estan en actiu i que empra Aigües de Barcelona. I l'agradable parc que l'envolta està dominat per la fresca presència de l'aigua i per uns arbres impressionants. S'espera que la construcció d'aquesta cascada serveixi, també, per posicionar el Museu a les rutes gaudinianes i per incrementar els seus 45.000 visitants anuals. De fet, en aquesta iniciativa el Museu de les Aigües ja ha col·laborat estretament amb la Casa Vicens.