Bueeeeno, bueeeeeno, bueeeeno... ha arribat el dia de parlar-ne. No volia escriure res sobre aquesta qüestió, perquè intueixo que pot ser polèmica, però finalment he arribat a la conclusió que, com que avui dia tot és polèmic, el millor que puc fer és aprofitar aquest altaveu del qual disposo. A més, mai se sap quan deixarà d’interessar el que una servidora escriu, així doncs, amb dos ovaris, em disposo a exposar el que penso sobre aquest afer tan controvertit i sobre el qual, n’estic segura, hi haurà una disparitat d’opinions. Dels creadors del “para que me entienda todo el mundo” ha arribat el “yo hago contenido en castellano para llegar a más gente”. Potser abans també caldria que definim què es pot considerar “contingut” i què no… però no ho farem pas avui. Avui prou feina tindrem a l’hora d’entendre el motiu pel qual el jovent pensa i creu amb autèntic convenciment que fer contingut en castellà a xarxes socials els ajudarà a aconseguir la notorietat i el reconeixement que volen i mereixen. Notorietat social i reconeixement en matèria de seguidors i seguiment, és clar.

Avui prou feina tindrem a l’hora d’entendre el motiu pel qual el jovent pensa i creu amb autèntic convenciment que fer contingut en castellà a xarxes socials els ajudarà a aconseguir la notorietat i el reconeixement que volen i mereixen

El català, tan vàlid com qualsevol altre

Bé, parlem de dades. El castellà té 400 milions de parlants i el català amb prou feines en té 10, de milions. Això és així i no seré jo qui ho negui. Per tant, i des d’aquest argument, es pot entendre (o almenys justificar) que l’ús del castellà suposi una audiència més gran. Es tracta d’una llengua majoritària a moltes regions del món i aquest també és un altre fet innegable que pot justificar que algú prefereixi triar el castellà en l’àmbit digital. Fins aquí, tot és molt comprensible. Quin és el problema, doncs? El problema és com hem d’entendre aquesta tria perquè resulta que prioritzar el castellà pot contribuir a la dilució del català. A un altre article ja vaig parlar de la responsabilitat lingüística i el compromís que tenim tots els parlants amb la nostra llengua. És essencial que triem el català en tots els àmbits de la nostra vida. Triar una altra llengua només per “arribar a més gent” és sacrificar el nostre entorn més proper i és també renunciar a la nostra riquesa lingüística, que ens diferencia i ens fa existir com a poble. Prioritzar la creació de contingut en català és la garantia de la transmissió de la llengua a les futures generacions i és fonamental per assegurar la continuïtat del català com a llengua viva i útil. I, sí que ens ve d’una sola persona i d’un sol creador o creadora de contingut. Ens ve d’una persona i ens ve d’aquí perquè ens trobem en plena emergència lingüística.

És essencial que triem el català en tots els àmbits de la nostra vida. Triar una altra llengua només per “arribar a més gent” és sacrificar el nostre entorn més proper i és també renunciar a la nostra riquesa lingüística

El problema és fer contingut en castellà, doncs? No. El problema és deixar de fer contingut en català per fer-lo en castellà. M’explico: els qui fan el contingut en castellà no solen fer res en català. És a dir, l’opció de combinar totes dues llengües o bé de subtitular la informació… Sembla que no hi és. O s’expressen en castellà o bé ho fan en català. Hem d’acabar amb la creença, molt estesa, per cert, i per desgràcia, que el català és una llengua menys vàlida o directament no vàlida per ser utilitzada en un context digital. És percebuda com una llengua secundària i això és gravíssim. Els qui fem servir el català a les xarxes socials, ho fem com a un acte de resistència. Perquè nosaltres no triem el català per menysprear el castellà, sinó perquè el català és la nostra eina d’expressió i de comunicació i perquè hem normalitzat viure en català. No es tracta de tancar-nos a altres llengües, sinó de reconèixer el valor intrínsec del català i de garantir que aquest continuï existint.

Hem d’acabar amb la creença, molt estesa, per cert, i per desgràcia, que el català és una llengua menys vàlida o directament no vàlida per ser utilitzada en un context digital. És percebuda com una llengua secundària i això és gravíssim

Per acabar, vull fer una reflexió: hi ha molta gent que fa contingut en castellà i això suposa molta més competència. Creadors i creadores de contingut: no heu pensat que en català no hi és, tota aquesta competència? L’especialització a un públic més petit sempre és més immediat, almenys a curt termini. Ningú no veu que aquesta pot ser una gran oportunitat? Bé, aquí ho deixo… Per si a algú ja li va bé no arribar a tanta gent i almenys no contribuir a la desaparició del català.