La realitat lingüística d'Aragó no pinta gaire bé per als parlants de l'aragonès i el català. Malgrat que han quedat enrere els anys en què el govern d’Aragó estava en mans del PP, partit que es va treure de la màniga els acrònims LAPAO i LAPAPYP per ocultar el fet que en aquest territori s’hi parla català i aragonès a més del castellà, el fet és que aquestes dues llengües -que continuen sense tenir el rang d’oficials malgrat disposar d’un cert reconeixement- continuen sota mínims.
De fet, tot i que l’actual govern aragonès, presidit pel socialista Javier Lambán amb el suport de la Chunta Aragonesista (CHA), ha tingut gestos cap a la pluralitat lingüística, com ara la creació d’una direcció general de política lingüística, la realitat és que poc menys d’un dos per cent dels aragonesos parlen l’aragonès i una mica més del quatre per cent, el català, en un context en què pràcticament la totalitat de la població parla castellà.
Així es desprèn de l’estudi "L'aragonés y lo catalán en l'actualidad. Analisi d'o Censo de Población y Viviendas 2011", el dossier més exhaustiu fet fins al moment sobre la situació lingüística en aquest territori -i a més, en aragonès-, que inclou per primer cop dades de fora de les zones reconegudes com d’ús habitual de l’aragonès -la part septentrional de la província d’Osca- i del català -la Franja de Ponent-, i anomenant cada llengua pel seu nom, sense subterfugis.
El català més enllà de la Franja de Ponent
L’estudi, presentat la setmana passada i realitzat per investigadors de la Universidad de Zaragoza, l’Autònoma de Barcelona i la Rovira i Virgili, parteix de dades del cens del 2011 per concloure que al total d’Aragó, 55.513 persones declaren parlar català -un 4,2% de la població- i 25.556 parlen aragonès -un 1,9%-. Ara bé, mentre que el català és prou utilitzat a la zona catalanoparlant de l’Aragó, amb un 53,9% -25.663 persones- de la població total de la Franja de Ponent, el coneixement de l’aragonès a la seva zona és molt més escadusser, amb només un 5,3% -8.425 persones- de la població com a parlants habituals.
Les xifres, a més, revelen que bona part dels parlants d’una i altra llengua resideixen en zones diferents a les que estan reconegudes com d’ús del català i l’aragonès. De fet, un 53,7% de catalanoparlants i un 67,0% d’aragonesoparlants viuen fora de la Franja de Ponent i la meitat nord d’Osca.
12.000 catalanoparlants a Saragossa
De fet, bona part d’aquests parlants s’aglutinen a la capital aragonesa, Saragossa, on hi viuen 7.183 persones que parlen aragonès i 12.291 que parlen català. És a dir, que el 28,1% dels parlants d’aragonès i el 22,1% dels catalanoparlants viuen a la ciutat més gran d’Aragó. L’estudi també revela l’existència de catalanoparlants en ciutats mitjanes com Alcanyís, Monzó, Osca, Terol i Barbastre, entre d’altres.