Anar a comprar en català (que no *anar de compres) té certa gràcia; lingüísticament parlant, esclar, que és el que ens importa aquí. Ja sabem que cada context té el seu lèxic i unes expressions freqüents, així que també és normal que es repeteixin els mateixos errors. És una acció que fem gairebé cada dia, en la qual s'entremesclen castellanismes, ultracorreccions, falta de lèxic o, també, la poca traça a l'hora de dir els números en català (més aviat escriure, però ja ens entenem). La solució és fàcil, perquè moltes paraules sabem perfectament que són castellanismes, només n'hem de ser conscients i cada dia les procurarem dir menys.
Posa't a prova!