Popularment, sobretot als pobles, la gent es refereix a les cases amb la partícula ca: Vaig a ca l'Ignasi ('la casa de l'Ignasi') o Penso que ca la mare necessita obres ('l'antiga casa on vivia la mare'). Sovint designa un edifici independentment de qui hi visqui: cal Real és una casa d'Escaladei (Priorat) i el cognom original era Rialp. Altres vegades indica la família: Ha vingut la Maria de cal Fort. A més, tradicionalment es deia Vaig a cal metge ('la consulta mèdica'). A les Illes i per Girona es diu Veniu a ca meua ('casa meva'). I a la Terra Alta, el Matarranya i el Baix Cinca (i altres indrets), la casa de la vila (l'ajuntament) és ca la vila, com a Andorra la casa de la Vall (l'antic parlament) s'anomena informalment ca la Vall.
Popularment, sobretot als pobles, la gent es refereix a les cases amb la partícula ca
Molts establiments comercials tenen aquesta partícula anteposada al nom de la persona que porta el negoci, com les fruiteries de Valls (Alt Camp) Ca la Irene i Ca la Vicky. Però poden haver-hi altres motivacions. La fonda Ca la Manyana de Sant Julià de Vilatorta (Osona) era el taller mecànic portat per un manyà, però la seva esposa (la manyana) oferia menjars a la clientela. A Manresa (Bages) hi ha el restaurant cal Spaguetti, perquè el primer propietari era primíssim. Una antiga fleca de Banyoles (Pla de l'Estany) tenia el seu propi nom, però la gent en deia popularment can Toca perquè el flequer, per a demostrar que el pa era del dia, convidava la clientela a tocar-lo dient "Toca, toca!" . I can Tornem-hi era el nom popular d'una pastisseria de Badalona (Barcelonès) que tenia un altre nom oficial.
Ca nostra no retrocedeix, s'expandeix
Aquesta partícula sol adoptar la forma cal, amb article definit (com cal Fotroi, casa d'Anglesola, Urgell, o Ca'l Pinxo, bar d'Alaquàs, Horta), que a les Illes és cas (com Ca's Pagès, restaurant de Santa Eulària des Riu, Eivissa); o bé la forma can, amb article personal (com can Pic, masia de Viladrau, Osona, que sortia a l'inici del programa de TV3 Caçadors de bolets, o ca'n Xoroi, possessió de Fornalutx, Mallorca). Al País Valencià, a la Franja i a les Terres de l'Ebre sol dir-se sense article, com les cases ca Seuma (Saidí, Baix Cinca) o ca de Joandó (Betesa, Ribagorça) o el restaurant Ca Manel (l'Alcúdia, Ribera Alta); tradicionalment, també era així al Camp de Tarragona: l'antiga casa senyorial ca Batistó allotja el museu d'Alcover (Alt Camp), a Perafort (Tarragonès) hi ha el restaurant Ca Vidal i la biblioteca de Valls (Alt Camp) està situada on hi havia l'antiga casa anomenada ca Creus.
Diuen que ca va perdent-se. Si això passa és per com s'ensenya català a l'escola, on difonen una llengua artificiosa i, per tant, no vehiculen aquests mots tan populars, genuïns, arrelats i estesos
Diuen que ca va perdent-se. Si això passa és per com s'ensenya català a l'escola, on difonen una llengua artificiosa i, per tant, no vehiculen aquests mots tan populars, genuïns, arrelats i estesos. Tanmateix, han sorgit usos nous, com les expressions col·loquials ser can pixa ('desori'), anar-se'n a can Pistraus ('malmetre's'), can Fanga ('Barcelona') o de cal déu, de ca l'ample o de can collons ('grossíssim'). I això vol dir que la partícula ca no retrocedeix, ans al contrari: s'expandeix. Veurem aquests nous usos en l'article següent.