El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha afirmat aquest dimecres que “estem davant d’una emergència lingüística: hi ha dades que demostren que la situació de la llengua no van bé”. Els territoris on és més present aquesta problemàtica són Barcelona, València i Palma, tal com indica l'informe 2020 - 50 dades sobre l'ús del català, que permet fer una visió global de la llengua en diferents territoris.
En roda de premsa, Escuder ha remarcat que “no hi ha cap llengua en el context dels països democràtics que estigui tan desemparada com el català”.
Una de les dades més sorprenent del dossier és que la meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Aquesta idea agafa força sobretot entre els joves: ho creuen el 60,9% dels enquestats. De fet, tal com diu Escuder, "les webs de l’Estat segreguen cada vegada més entre català i valencià".
La parla del català als diferents territoris
El representant de la Plataforma a l’Alguer, Mauro Mulas, ha assegurat que només “el 18% dels habitants parla alguerès”. Tanmateix, segons l'estudi, el 92,3% dels algueresos voldrien que els alumnes aprenguessin el català a l’escola.
A la Catalunya Nord, “menys del 6% de la població té el català com a llengua habitual”, ha manifestat el representant d’aquest territori, Enric Balaguer. La xifra puja al 15% si ens fixem en els habitants del País Valencià, obtenint un increment del 71,6% a la regió Alcoi-Gandia.
Pel que fa a les Illes Balears, el 30,6 del jovent parla principalment en català amb els seus companys d’estudi. A més, segons el delegat a les Illes Balears, Ivan Solivellas, la gent jove és “reticent” a iniciar les converses en català.
L’informe diu que el 71,5% dels habitants de Catalunya creuen que les institucions espanyoles no fan prou per defensar el català i que 9 de cada 10 consideren que els funcionaris de l’Estat haurien de conèixer la llengua.
La vicepresidenta de l'organització, Mireia Plana, ha criticat la presència de llibres en llengua catalana en algunes grans superfícies: "A vegades és inferior al 20%". Això, però, "no reflecteix la realitat" de les publicacions de llibres en català, ha assegurat.
El president de la Plataforma per la Llengua demana que el català sigui llengua oficial d’Espanya, però “això no significa que ho sigui a tots els territoris de l’Estat”. “Cal donar més consistència i més drets als ciutadans parlin la llengua que parlin”, ha conclòs.