A partir d'una pregunta tremenda: “En quin moment et vas sentir escriptor?”, que una coneguda li va llançar en una festa barcelonina del món de l'art, Enrique Vila-Matas va començar a construir el seu nou artefacte literari, Canon de cámara oscura, el primer llibre “fet per un humà intentant ser una intel·ligència artificial”. En una trobada amb periodistes, Vila-Matas ha parlat aquest dimarts de la novel·la, publicada per Seix Barral i narrada per l'androide Vidal Escabia, un Denver-7, pare de Ryo i vidu d'Aiko, que viu infiltrat entre humans, de durada indefinida gràcies a una greu fallada en la seva energia elèctrica provocada per la “Gran Apagada” de Barcelona perquè, igual que d'altres Denver-7, només havia estat programat per viure quatre anys. No pensi ningú, no obstant això, que es tracta d'una història de ciència-ficció a l'ús perquè, creada per l'autor de París no se acaba nunca, és una exploració sobre el sentit últim de l'escriptura, en la qual no podien faltar vells coneguts com Kafka, Cortázar, Roland Barthes, Peter Handke, Juan Eduardo Cirlot o Juan Benet. Amb tot, Vila-Matas subratlla que el lector descobrirà la primera intel·ligència artificial que engega un llibre. “M'ha agradat ser sempre el primer”, sentencia.
Canon de cámara oscura és una exploració sobre el sentit últim de l'escriptura, en la qual no podien faltar vells coneguts com Kafka, Cortázar, Roland Barthes, Peter Handke, Juan Eduardo Cirlot o Juan Benet
Sobre el seu narrador, tampoc dubta a afirmar que com que no pot humanitzar-se massa, perquè seria detingut, és algú insòlit. “A aquest narrador l'anomeno com un personatge de Vila-Matas extrem. És difícil que en trobi un més extrem i llunyà a mi. És una veu que és molt lliure, la troballa principal del llibre. És la veu d'un personatge d'un altre món, que no ha nascut, que no ha tingut infància, per tant, que no ha tingut pares i avis, però sí una filla que li pregunta d'on surt i ha d'explicar-li-ho”, precisa per deixar anar que Vidal va ser creat per Boulder Corporation.
Escriure sense escriure
L'escriptor barceloní no dubta a afirmar que aquest últim títol connecta amb Historia abreviada de la literatura portátil, obra que enguany compleix quaranta anys, i fins i tot amb Montevideo, la seva anterior novel·la, publicada el 2022, encara que aquest sigui tot el contrari, però “normalment, tots els llibres surten de l'anterior”. “Aquest llibre connecta amb la Historia abreviada de la literatura portátil i amb altres llibres del passat. Tots estan connectats, hi ha com a revisions. Sempre he fet una obra i aquesta és gairebé com arribar al final de la muntanya, a la qual no he arribat del tot. És la conseqüència d'una poètica literària de molts anys que té una estranya coherència malgrat l'absurd que pugui semblar”, apunta. Vivint “situacions kafkianes” just quan Kafka apareixia en el Canon de cámara oscura gràcies a les obres que hi ha des de fa mesos al seu carrer i que li “treien” el sol d'agost, ara també li ocorren d'altres peripècies.
Canon de cámara oscura és la conseqüència d'una poètica literària de molts anys que té una estranya coherència malgrat l'absurd que pugui semblar
Enrique Vila-Matas revela que amb el llibre ja acabat, li segueixen “passant coses que em semblen narrables, coincidències, històries que associo les unes amb les altres”. És a dir, que sense escriure, Vila-Matas continua escrivint. “Escric tota l'estona, encara que no estigui escrivint. Tot em sembla susceptible de ser narrat”, remarca i recorda que li passa alguna cosa semblant al que va confessar una vegada el cineasta Pedro Almodóvar qui, travessant un pas de vianants, va dir a algú que el va parar, mentre donava voltes a un nou guió: “Perdoni, no el puc atendre, que estic escrivint”. El barceloní afirma que escriure dona sentit a la seva vida, igual que estimar i haver estat estimat. “Poso per davant l'amor i l'escriptura que donen sentit a la vida”, ha postil·lat.
Escric tota l'estona, encara que no estigui escrivint. Tot em sembla susceptible de ser narrat
Juganer com és, en aquesta novel·la Enrique Vila-Matas inclou un “cameo” de Barack Obama, ja que el narrador, igual com li va succeir a ell fa un temps, el veu passar dins d'un cotxe, una de les moltes nits que Bruce Springsteen actua a la capital catalana, just entre el Passatge Mercader amb el carrer Mallorca. Una cruïlla on Vila-Matas situa “aquell lloc on la teoria d'Einstein va situar la fi del temps”. Viatge en el temps que, per acabar, ens trasllada a mitjan dècada dels seixanta del segle XX, quan Vila-Matas tenia 17 anys i va quedar enlluernat pels poetes de la Generació del 27. Va ser aleshores que va escriure un poema a una noia de la seva classe i la primera vegada que va incorporar un “toc literari” a una frase. Va ser aleshores que per primera vegada es va sentir escriptor.