Senyores i senyors, aquesta afirmació és la conclusió a què arribo després de tants pronòstics i de tants titulars sobre la situació d’emergència lingüística en què ens trobem. Plataforma per la llengua ens avisa i no ho fa amb paraules, ho fa amb dades. Dades que demostren, o més aviat confirmen, que el català es troba en perill crític. I no només ens alerta amb dades, també amb denúncies i amb peticions molt clares, com en l’última campanya La universitat, en català i amb lemes com: Si el professor canvia de llengua, queixa’t o Si no et deixen fer la presentació en català, queixa’t. I és així, queixant-nos, com podrem reivindicar i ser conscients que parlar català, ser atesos en català o simplement viure en català no és un caprici, sinó que és o hauria de ser un dret.

I després d’aquestes prediccions fatals... Què? Posem-hi remei. Fem, creem i apostem per campanyes com aquelles d’El català és cosa de tots, Dóna corda al català (sí, el dóna encara duia accent!) o No em canviïs de llengua. Exigim la creació de campanyes i de polítiques lingüístiques que vetllin per la nostra llengua i la creació de referents audiovisuals en català. No deixem morir la llengua com hem deixat morir el 3XL o la Família del Club Super3. Reinventem-nos. Fem-ho, perquè si no ho fem, els nostres joves no tindran referents i sense aquests referents no els traurem mai del cap el complex d’inferioritat i la falsa creença de voy a hacer contenido en castellano porque así voy a llegar a más gente y ya de paso me entiende todo el mundo.

Els nostres joves no tindran referents i sense aquests referents no els traurem mai del cap el complex d'inferioritat

Perquè els nostres joves consumeixin contingut en català, l’hem de fer i l’hem de potenciar. L’hem de pagar i l’hem de distribuir. Però sobretot, ens l’hem de creure. Deixem de permetre la castellanització de la nostra i tornem a creure en aquell Som 10 milions, som una llengua. Exigim compromisos amb la llengua catalana als partits polítics, exigim a les grans plataformes que ens tinguin en compte com una llengua més, que ens incloguin. Exigim-ho. I plantem-nos. Plantem-nos amb l’administració que ens posa traves lingüístiques i imposa el castellà pertot arreu. Siguem torracollons, que quan volem els catalans, d’això, ja en sabem.

El filòleg i lingüista Badia i Margarit ja ens va advertir: "[...] Tots els catalans tenim la gran responsabilitat i obligació de salvar la nostra llengua". Si no volem que el català acabi morint, si no volem acabar matant el català sense voler, fem-hi alguna cosa i fem-la ara perquè encara hi som a temps.