World Press Photo, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, ha donat a conèixer avui els 42 guanyadors regionals de les sis regions del món, en les seves tres categories, Fotografies Individuals, Reportatges Gràfics i Projectes de Llarga Durada. El concurs ha distingit al català Samuel Nacar (Barcelona, 1992) com a guanyador del World Press Photo en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió d’Àsia Occidental, Central i del Sud, amb el treball Les ombres ja tenen nom, un projecte sobre supervivents de les presons de Síria que relaten les tortures que van viure durant el règim de l’expresident Bashar al-Assad. El concurs també ha reconegut al fotògraf de Ciutat Real Luis Tato, que ha guanyat en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió d’Àfrica, amb Revolta juvenil a Kenya, sobre les protestes desencadenades per la pujada d’impostos i motivades per les dificultats econòmiques, la corrupció, la brutalitat policial i la desconfiança en la classe política. El pròxim 17 d'abril es donarà a conèixer el World Press Photo de l'Any 2025, que serà triada entre els guanyadors regionals, i dos finalistes al mateix premi.
Més de 59.000 fotografies presentades
El concurs World Press Photo 2025 ha comptat amb la participació de 3.778 fotògrafs de 141 països i 59.320 fotografies. Els 42 guanyadors regionals -20 són locals de la regió on van captar els seus relats-, procedeixen de 30 països. Els treballs guanyadors d'aquesta edició se centren en alguns dels problemes més urgents als quals s'enfronta el món avui en política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisi climàtica. De les protestes a Kenya o El Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, el Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria, entre molts altres temes.
El concurs és organitzat per la World Press Photo Foundation, una organització sense ànim de lucre fundada el 1955, fa 70 anys, que té la seva seu a Amsterdam, Països Baixos, que cada any reconeix i premia les millors obres de fotoperiodisme i la fotografia documental. Les fotografies premiades s’exhibeixen en una exposició itinerant que recorre més de 100 ciutats en 45 països, arribant a ser vista per milions de persones.
Exposició a Barcelona del 7 de novembre al 14 de desembre
L’exposició World Press Photo 2025 a Barcelona és organitzada per la Fundació Photographic Social Vision per 21è any consecutiu i es podrà visitar del 7 de novembre al 14 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L’exposició, que compta amb la Fundació Banc Sabadell com a col·laborador principal, i amb la coproducció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va batre el seu rècord de públic en 2024, amb més de 65.000 espectadors. “L’exposició ofereix una experiència única que va més enllà de la simple observació dels projectes guanyadors”, expliquen els organitzadors, que proposen un ampli programa de visites guiades “per tal de construir una societat més conscient i millor informada”. Les entrades es podran comprar a partir de l’octubre a la web fundacionpsv.org.
Samuel Nacar i les tortures a les presons sirianes
World Press Photo ha reconegut el projecte del català Samuel Nacar sobre els supervivents de les presons sirianes publicat a la revista 5W, que recull els relats dels supervivents que van revelar l'abast de la detenció sistemàtica, tortura i execució secreta dels seus opositors per part del règim d’al-Asad, normalitzant com a arma de guerra un sistema penitenciari que de per si ja era brutal. Aquí es pot veure el reportatge complet, amb fotografies de Samuel Nacar i textos del periodista Agus Morales. "Amb l’Agus (Morals) vàrem estar dos mesos intentant publicar aquest reportatge a escala mundial, però ningú va voler la història. Acceptar el rebuig està molt bé, però quan et donen un reconeixement així, t'omple d'orgull”, comenta Samuel Nacar en referència al premi World Press Photo, en declaracions a la Fundació Photographic Social Vision. Per a l’autor, aquest projecte “és el tancament de deu anys de cobertura sobre rutes migratòries, sobretot de l'èxode sirià. Explicar què ha fet el règim i per què la gent fugia de Síria és fonamental per a entendre els processos migratoris que tenim a Europa. I més ara, quan ja no volen donar visats i diuen que Síria és un lloc segur. Recordar que porten deu anys de guerra civil i que continua havent-hi una violència constant als carrers és fonamental per a entendre com hem tractat a gent que fugia literalment de la guerra, d'un dictador, de presons, de tortures, de fosses comunes".
