Després de fer història el 2022 emportant-se el primer Os d'Or català a la Berlinale amb Alcarràs, la cineasta catalana Carla Simón podria tornar a fer història aquest any. Ha estat una de les elegides per competir per la Palma d'Or de la 78a edició del Festival de Canes amb el seu tercer film, Romería, la pel·lícula que tanca la trilogia sobre la seva memòria familiar que va obrir amb Estiu 1993 i que ja va ser premiada a Berlín com la millor òpera prima. El festival se celebrarà del 13 al 24 de maig, amb l'actriu Juliette Binoche exercint de presidenta del jurat de la competició oficial, mentre que la pel·lícula s'estrenarà a la gran pantalla el proper 5 de setembre.
L'última pel·lícula de Simón és un viatge al passat dels seus pares. En ella, seguim a la Marina, que viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic que, igual que la seva mare, va morir de sida sent ella petita. A través de les trobades amb els seus oncles, ties i avis, la jove intentarà reconstruir el relat dels seus pares mentre s'adona de la vergonya i el tabú que pesa sobre la família. Amb aquest argument, la cineasta es converteix en una de les 11 produccions espanyoles en optar al guardó al segle XXI, cinc d'elles dirigides per Pedro Almodóvar. L'última pel·lícula en optar al premi va ser Pacifiction (2022), d'Albert Serra.
En aquest sentit, la directora catalana torna a indagar en els conflictes familiars i en les històries i secrets que s'amaguen en les persones més pròximes. A més, en aquest tercer lliurament també indaga en un tema controvertit i silenciat, estigmatitzat encara, com és el món de les drogues i l'epidèmia de la sida. "Romería no és només la història de la meva família, sinó la de tota una generació que va desaparèixer tocada per la sida i la de tots aquells orfes que van deixar vius i desposseïts d'orígens, passat i records", ha comentat Carla Simón.
També en les seves paraules: ""Romería és una pel·lícula sobre la memòria, els moments familiars esquius que potser mai no comprenem del tot. Vaig intentar reconstruir la història dels meus pares a través dels records de la meva família i dels qui els van conèixer, però vaig fracassar. La naturalesa inherentment fragmentada de la memòria juga un paper important, però el principal obstacle és l'estigma que envolta la sida, que ennuvola aquests records. Podem fabricar els nostres propis records quan no n'hi ha cap? Aquesta història pretén recuperar el llegat d‟una generació oblidada que va patir la doble conseqüència de l'addicció a l'heroïna i l'aparició d'un nou virus. Aquesta és una part de la memòria històrica d'Espanya que mereix ser revisada".
La pel·lícula transcorre en dos temps —un d'ells, la Transició— i compta amb un repartiment encapçalat per la debutant Llúcia Garcia, Mitch Robles, Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido i Sara Casasnovas, entre altres. Envoltada pel seu equip habitual, la cineasta guardonada amb el Premi Nacional de Cinematografia l'any 2023, ha fitxat per al seu tercer llargmetratge a la reconeguda directora de fotografia francesa, Hélène Louvart (La Quimera, Girasoles silvestres, La hija oscura).