Perdoneu l’autobombo i l’autopubli d’aquest article, però és que escriure un llibre està molt sobrevalorat. Perquè escriure un llibre et fa ric, però d’esperit! La gent es pensa que després de l’èxit de Parla bé, collons!, aquestes noies de La incorrecta hem fet molts de calers... Això és perquè no saben com funciona el mundillo editorial i la cadena del llibre. Em temo que la publicació de Catalanament no ens traurà pas de la misèria, ni a mi ni a la Júlia (@lautonoma), que és qui l’ha dissenyat. Bé, en tot cas, "yo he venido a hablar de mi libro" i això és el que penso fer.
Catalanament ja és una realitat i no és cap manual, cap guia d’estil i tampoc no és la segona part de Parla bé, collons! Aquest llibre portarà cua, perquè a l’autopròleg ja alertem que "hem fet un homenatge al català del segle XXI amb les seves peculiaritats, les seves impureses i els seus disbarats" i és clar, això ja és una declaració d’intencions una mica heavy. Però bé, no estem preocupades i de fet ja ens hi hem acostumat perquè quan fem coses i, tal com deia aquell inútil, "los catalanes hacen cosas", hem d’assumir que és impossible fer una obra que acontenti tothom i que vivim en una societat en la qual facis el que facis sempre hi haurà gent disposada a tocar els pebrots i fotre merda, així que endavant les atxes i a deixar pixar el matxo! Perquè parlar de llengua sempre és una qüestió complicada i en els últims temps, conflictiva. Però tranquils perquè nosaltres, si cal, aguantarem el ruixat i hi fotrem dos ovaris. Passi el que passi, peti qui peti! I a qui no li agradi, que s’hi foti fulles!
Parlar de llengua sempre és una qüestió complicada i en els últims temps, conflictiva; però tranquils perquè nosaltres, si cal, aguantarem el ruixat i hi fotrem dos ovaris
Frases fetes de sempre, renecs, paraules intraduïbles, orígens curiosos de dites populars, llatinismes per anar pel món... Catalanament és això, el català de tota la vida i el català tal com raja. I és clar, fer un homenatge al català que parlem i que vivim és, en definitiva, explicar i fer pública la nostra manera de veure i de viure la llengua. I qui ens pot negar aquesta visió i aquest sentiment? Doncs absolutament dingú, com diria el nostre estimat becari. Així que amb la tranquil·litat de fer les coses que ens fan felices i amb la seguretat d’haver fet la feina amb el cor a la mà i de la millor manera que podem i sabem, l’únic que esperem és que el nostre llibre us agradi molt i que us ho passeu molt bé llegint-nos. Com a bona autònoma, acabo aquest article pidolant i demanant almoina descaradament i sense manies: si aquest Sant Jordi 2022 vols regalar o comprar un llibre, que sigui el nostre.