S'apaguen els llums i el final encara queda lluny. Hi ha boira verdosa, com de pantà, i un lleu brunzit. De sobte les veus de sirena ressonen in crescendo, atrapant les desenes de mariners, d'Ulisses asseguts a les butaques color vermell de la sala Barts. Les dues figures trepitgen l'escenari auster vestides de blanc, cobertes de cap, com dues figures espirituals vingudes del més enllà. Gairebé no se les veu, però tothom sent Marta Torrella i Elena Ros. Tot el món d'una sala gairebé plena escolta el que Tarta Relena està començant a dir.
Tarta Relena és l'alma mater de Marta Torrella i Elena Ros. / Carlos Baglietto
Perquè tot va passar en un teatre, a l'Avinguda Paral·lel de la preciosa ciutat de Barcelona, en el marc del Festival Grec d'un dimecres al vespre, però podria haver succeït a Mallorca, Israel o Algèria. El nostre món girava aquí i en aquest ara, igual que el cercle de llum manipulat a remot per algú amb febre envoltava les veus i les convertia a elles en el centre de l'univers. Per iniciar un viatge astral per la Mediterrània i acariciar les seves vores. Es pot ser promiscu amb les cultures del voltant?
Tradició i millenial no són conceptes contraris
Tarta Relena saben que sí, es pot. Són litúrgia, passió, un ruixat d'aigua fresca en una tarda de molta xafogor. Dues veus perfectament empastades a capella que visibilitzen la tradició oral dels pobles mediterranis amb un toc electrònic perfectament superposat. En el seu Instagram defineixen el seu estil com a gregorià progressiu o folk tronadet, potser per la tableta que les acompanya en la seva actuació, o pel teclat, o pels samples i els loops que fan retrunyir els passadissos de fusta i els estèrnums de la penya, ciutadans del món durant una horeta d'enrenou.
Presenten el seu segon LP, Fiat Lux, en el marc del Festival Grec. / Carlos Baglietto
La Marta i l'Elena ens transporten a la capseta de música que tenen per cordes vocals. La covid-19 només es percep a les mascaretes dels assistents perquè aquí es pot viatjar tancant els ulls i sense passaport de vacunació. L'ambient que es crea posa els pèls de punta. Ara estem a Atenes cantant rebetiko al port o en una taverna de mala mort governada per marginats socials. I en el mateix moment, a més de 5.000 quilòmetres d'aquí, les dones afganeses pashtun es reuneixen en grups no mixtos per parlar d'amor, de relacions, de tot el que els seus marits, pares o germans no les deixen. L'única manera d'expressar aquests sentiments és cantar o suïcidar-se i no es moren perquè canten a través de Tarta Relena.
Mediterrània en dues veus
Aplaudiments i algun crit, guapes!, diu una veu femenina al públic, les mans són l'expressió d'ambdós cossos hieràtics quan canten. El blanc de les vestidures ha estat substituït per un vestit negre de lluentons. I el cercle de llum gira i gira al compàs, on pararà ara? Pot ser que en una Església protestant; sí, pot ser. O potser en un cos antic, el d'Hildegarde de Bingen, monja alemanya del segle XII i la primera a tot el món de la qual es conserva música escrita; en va escriure molta inspirant-se en les revelacions que tenia en algun lloc sagrat on recitava (en llatí) que "avui, per fi, se'ns ha mostrat això que la serp ofegava en la dona i avui brilla sota la llum de l'aurora, la flor de la verge Maria."
I quantes dones juntes en un escenari de 20 metres quadrats, en un parell de cossos de 50 quilos! Allà, entre elles, també hi ha Safo, poetessa grega del segle VI aC, qui ha convertit la inspiració d'aquest duo en el LP Fiat Lux - el seu segon després d'Intercede pro nobis. Referent sobretot per la frase final del puzle collage que han fet amb els textos que han trobat: "algú ens recordarà fins i tot en una altra època".
Barreja de tradició oral mediterrània amb puntades electròniques. / Carlos Baglietto
També les flors d'un pati andalús de Jaén. Amb les seves parets reproduint l'eco de les palmes i olor gessamí, cabells negres de morilles i sis enormes ulls pantera que ballen sota el poder d'Aixa, Fàtima i Marién. També racons de la tradició sefardita, de la menorquina, de la catalana, del mateix García Lorca. Tarta Relena no és d'enlloc perquè és de tots. Podrien encasellar-se però els surt més a compte parlar-nos del món que intentar apropiar-se d'ell. Amb l'última nota els aplaudiments sonen robustos i forts. De fet, la nit sencera ha estat més que això: un so etern que ha après a modular el seu volum i que s'ha rendit als peus de dues veus angelicals. Amén.
Imatge principal: El grup Tarta Relena en el concert d'ahir a la sala Barts. / Foto: Carlos Baglietto