Els catalanoparlants, quan alguna cosa ens sorprèn o ens deixa astorats, solem dir “me'n faig creus!”. Aquesta expressió, tan pròpia i carregada de significat, combina la sorpresa, l’admiració i, sovint, una mica d’incredulitat. Fa uns quants dies es va viralitzar un tuit d’@esquenadret que feia referència a aquesta expressió: “La meu filla per comptes d'escriure OMG ('Oh my God') als xats amb les amigues, escriu MFC (Me'n Faig Creus). És la millor”, i molta gent s’hi va sentir identificada. Suposo que és la prova que fins i tot en l’era de les xarxes socials i el domini dels anglicismes, el català continua reinventant-se amb humor i enginy. 

Fins i tot en l’era de les xarxes socials i el domini dels anglicismes, el català continua reinventant-se amb humor i enginy

QFDR

Aquest cas no és únic. Les sigles i abreviacions s’han convertit en una peça clau del llenguatge modern, especialment entre els més joves. En xats i xarxes socials, expressions com LOL, WTF o ASAP es repeteixen fins a l’infinit, sovint sense traducció. Trobo que haurem de fer servir més sovint el nostre superpoder: el poder de fer nostre tot el que ens arriba de fora. En aquest cas, en positiu, ja que la catalanització de sigles de moda és un fenomen cada vegada més reconegut i, per què no dir-ho, més divertit. És una manera de riure’ns de nosaltres mateixos i, alhora, de reivindicar la riquesa de la llengua catalana. A continuació, us explico algunes de les propostes més divertides. WTF (What The Fuck) podria ser PQC (Però Què Carai/C***?), una expressió genuïnament nostrada per expressar desconcert o indignació. LOL (Laughing Out Loud) es podria traduir en QFDR (Quin Fart De Riure). ASAP (As Soon As Possible) també podria adoptar la forma CMAM (Com Més Aviat Millor), perquè el pragmatisme també pot tenir estil! I no ens oblidem de BTW (By The Way), senzill i efectiu, que en català es podria dir PC (Per Cert). Alerta! No s’ha de confondre aquest últim amb “Pel Cul”, que ja vam parlar i aclarir (en un altre article) que els joves també utilitzen aquesta expressió per dir que una cosa els agrada molt. En fi.

La catalanització de sigles de moda és un fenomen cada vegada més reconegut i, per què no dir-ho, més divertit

Amb aquestes propostes, no només mantenim el dinamisme i la simplicitat de les sigles, sinó que també els afegim un toc d’humor i d’identitat que les fa molt més properes. La llengua ha anat canviant i ha d’anar canviant, sense perdre la seva essència. Les sigles més modernes ens arriben com un fenomen global, i nosaltres les mirem d’integrar al nostre dia a dia. Això no només respon a una necessitat d’identitat cultural, sinó també a un desig de personalitzar allò que ens envolta per sentir que ens identifica. I què és la llengua? Identitat! A més, cal dir-ho, ens encanta jugar amb la llengua. Això també ho podem veure en altres fenòmens culturals com els acudits, les dites populars reinterpretades, les cançons, etc. La catalanització de les sigles modernes és una extensió natural d’aquesta tradició. Els més puristes de la llengua diran que això de les sigles és una ximpleria, però a mi no m’ho sembla gens. És més, us prometo que la meva mare i la meva millor amiga ja escriuen MFC pel WhatsApp! I només en qüestió de dues setmanes… A mi em sembla que això és un èxit!

Les propostes de traducció de les sigles catalanes sovint són divertides, iròniques i fins i tot absurdes, cosa que les fa encara més atractives. No és el mateix dir “LOL” que “QFDR”; la segona opció té una sonoritat i un impacte que ens arrenca un somriure només de sentir-la (almenys a mi). D’altra banda, hi ha una funció reivindicativa. En un context globalitzat on l’anglès s’ha convertit en la llengua franca, catalanitzar les sigles és una manera de demostrar que el català també pot ser àgil, modern i adaptatiu. Ei, i ja ho sé… El fet que una adolescent utilitzi una traducció en català d’una sigla no hauria de ser un cas anecdòtic ni notícia. Però precisament perquè a tots ens preocupa la situació del català, permetem-nos fugir (de tant en tant) del nostre propi victimisme lingüístic i explicar-nos històries en positiu com aquesta. Com diria Laporta, “¡Al loro! ¡Que no estamos tan mal!”.

La propera vegada que algú exclami “OMG”, recordeu que tenim MFC. Perquè si alguna cosa ens defineix com a cultura, és aquesta capacitat de sorprendre’ns, adaptar-nos i, sobretot, riure una mica de nosaltres mateixos

En definitiva, la catalanització de les sigles modernes també és una manera de reivindicar la nostra identitat en un món globalitzat, d’afegir un toc d’humor al nostre dia a dia i de demostrar que la llengua catalana és tan vàlida i funcional com qualsevol altra. Així que la propera vegada que algú exclami “OMG”, recordeu que tenim MFC. Perquè si alguna cosa ens defineix com a cultura, és aquesta capacitat de sorprendre’ns, adaptar-nos i, sobretot, riure una mica de nosaltres mateixos. I això, sigui en català o en qualsevol idioma, és una gran virtut. QFDR això de la traducció de sigles, no trobeu?