Edicions 62 ha recuperat un dels textos mítics de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis. Aquest llibre, presentat inicialment a l'Ateneu l'abril de 1977, manté avui en dia tota la seva força i és tot un model per a l'assaig en llengua catalana, perquè combina una investigació llarga i minuciosa amb una intenció divulgativa, i amb un ferm compromís polític. L'actual edició compta amb una completa introducció de Rosa Toran, que ajuda contextualitzar el llibre.
Temps era temps
Els catalans en els camps nazis és un llibre absolutament atípic, en un temps en què allò més habitual és que els periodistes expliquin el món tancats en una redacció i que els historiadors (especialment els locals) es limitin a fer currículum tot publicant "papers" de gran impacte acadèmic, llenguatge enrevessat i nul ressò social. Els catalans als camps nazis és un llibre que parteix d'una recerca llarga i molt treballada, amb anys dedicats a localitzar els supervivents, a entrevistar-los amb calma i cura, a buscar documents, a creuar informacions... Amb el problema afegit que Roig va ser de les primeres en fixar-se en el tema i el llibre era una recerca pionera en aquest àmbit. I tot amb l'objectiu de fer un llibre destinat al gran públic, al que Montserrat Roig tractava com a gent adulta, madura, capaç d'entendre un text de qualitat i a entretindre's amb ell . I tot això fet amb un respecte immens per la gent que entrevistava. Un llibre que, òbviament, només va ser possible gràcies al ferm compromís dels editors i els mecenes, en temps del tardofranquisme i la transició, per oferir llibres de qualitat en llengua catalana.
Repetidament víctimes
Montserrat Roig, en aquest llibre, recull històries esgarrifoses. Bona part dels internats als camps ja havien passat experiències molt traumàtiques durant la guerra. L'exili va ser tremendament dur per a bona part d'ells, que van passar per camps de concentració francesos i per persecucions polítiques i ideològiques. Quan van ser capturats pels nazis, el govern espanyol no els va reclamar com a ciutadans seus i d'aquesta forma van acabar als camps de concentració. Les peripècies que van passar als camps van ser similars a les que van passar d'altres presos dels nazis, però mentre altres col·lectius van rebre posteriorment un reconeixement dels seus governs, els republicans van ser abandonats altra vegada pel govern espanyol, perquè la seva existència posava de manifest l'aliança entre Franco i Hitler. I l'oposició al règim no els va dedicar gaire atenció, perquè estava més preocupada per la lluita contra el franquisme que en la recuperació de la memòria d'un passat que consideraven superat. Només Montserrat Roig va voler escoltar a uns homes que havien caigut en l'oblit. Però molts republicans catalans no van poder explicar mai la seva història. Al voltant de 2.500 van morir als camps de concentració i van ser incinerats als fons crematoris.
I herois
Montserrat Roig, malgrat tot, no oblida en el seu llibre que molts d'aquests homes van ser herois. Molts d'ells s'havien enfrontat a l'exèrcit franquista. I a continuació, molts es van implicar en la lluita contra el nazisme, motiu pel que serien empresonats. Als camps van reaccionar a l'opressió, van organitzar-se i van aconseguir algunes importants fites (per exemple, Francesc Boix va aconseguir amagar les fotografies dels camps que més tard servirien per al judici de Nuremberg). I un cop alliberats, molts d'ells no es considerarien vençuts i continuarien lluitant: alguns es van afegir a la lluita final contra els nazis. I més tard es van sumar a la lluita contra el règim espanyol. Quan Roig els va entrevistar, en els darrers temps dels franquisme, molts d'ells militaven en diferents moviments antifranquistes.
Mesurat, emotiu
Montserrat Roig té la qualitat de fer un llibre que és alhora molt documentat i molt passional. L'escriptora era sobretot, algú que sabia escoltar i que sabia transmetre amb traça i ploma fàcil els testimonis dels interns als camps. El seu llibre mostra un gran respecte per als supervivents dels camps nazis que entrevistava. I transmet una gran admiració per aquests personatges. I, malgrat tot, no cau en l'hagiografia. Roig posa de manifest les contradiccions entre testimonis, els problemes de memòria, les imprecissions que envolten la vida d'alguns dels personatges, els silencis sobre alguns temes... I el seu llibre no esquiva els temes més incòmodes: les divisions entre els exiliats, les tensions entre ells a l'interior dels camps...
Contra els silencis
Però el pitjor és que les persones que va entrevistar Montserrat Roig van continuar patint fins i tot quan van sortir del camp de concentració. Constituïen una molèstia per al règim franquista, perquè posaven de manifest que Franco havia col·laborat amb els nazis i havia tolerat el tancament de molts ciutadans espanyols en camps de concentració. Fins a dates molt tardanes l'epopeia d'aquests catalans va ser silenciada. Aquest llibre és, en sí, també, una història de l'Espanya del tardofranquisme i de la transició. Perquè la recerca de Montserrat Roig va tenir molts problemes. Era un tema incòmode, que fins i tot va ser vetat a TVE. La transició va passar pel damunt de les víctimes, tornant a fer-les víctimes per segona vegada en intentar tapar els episodis obscurs del passat.
Els nostres homes a l'infern
Montserrat Roig va preocupar-se d'entrevistar a gent amb perfils ben diferents; i, com a feminista, va fixar-se molt en la presència de dones entre els deportats. Roig va entrevistar-se amb supervivents de tot tipus de condició social. Alguns d'ells van ser personatges destacats, des del mateix Francesc Boix, fins a l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la genial novel·la K.L. Reich sobre els camps de concentració, sense oblidar el dirigent comunista Josep Miret.
Imprescindible
Aquest llibre de Montserrat Roig constitueix una obra cabdal de l'assaig en llengua catalana. L'any passat es va celebrar l'Any Montserrat Roig. Es van publicar diversos estudis sobre l'autora, però alguns dels seus llibres no es podien comprar perquè estaven exhaurits. Sens dubte, el millor homenatge que es pot fer a Roig és reeditar les seves obres perquè els que per generació no la van conèixer es puguin familiaritzar amb la seva obra. En aquest sentit, la publicació d'Els catalans als camps nazis, és una gran notícia.