Barcelona, dissabte 17 d’abril de 1456. Fa 568 anys. El Dietari de la Generalitat (l’equivalent al DOGC actual) consignava. “Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució”. Sant Jordi era, oficialment, proclamat patró de Catalunya i la seva diada, el 23 d’abril, es declarava de festa general al Principat. Però les fonts documentals del Consell de Cent (el govern municipal de Barcelona) revelen que, popularment, la diada de Sant Jordi ja se celebrava des de feia molt de temps. I que durant aquella diada ja es regalaven roses. Què simbolitzava la rosa en aquell context històric?
🔴 Sant Jordi 2024, DIRECTE | Signatures de llibres, parades, recomanacions i última hora de la Diada de Catalunya
Com arriba la figura de sant Jordi a Catalunya?
El 1456, quan sant Jordi és proclamat patró de Catalunya, ja feia segles que ho era del braç nobiliari català (l’estament militar i latifundista d’aquella societat feudal). El mite Georgios (el tribunus cohortis, comandant d’una unitat militar romana del segle IV, originari de la Mediterrània oriental i, segons la tradició, martiritzat per la seva confessió cristiana) arribaria a l’Europa occidental a principis del segle XII, de la mà dels cavallers que havien combatut en la Primera Croada a Terra Santa (1096-1099). El mite Georgios, oportunament elevat als altars com sant Jordi, seria convertit en el patró de diversos estaments nobiliaris d’Occident. La noblesa catalana el proclamaria patró a mitjans del segle XII i el passaria a representar amb el vestuari i l’estètica pròpia dels cavallers i de l’ideari cavalleresc del moment.
Quin era el paisatge social català quan sant Jordi és proclamat patró?
Des que sant Jordi és proclamat patró de l’estament nobiliari català (mitjans del segle XII) fins que és elevat a la categoria de patró de Catalunya (mitjans del segle XV) les coses havien canviat molt. El règim feudal, instal·lat quasi arreu d’Europa pels volts de l’any 1000, tocava campanes de rèquiem. La pesta negra (1348-1351) —la pitjor emergència sanitària de la història europea— i les crisis econòmiques i socials derivades d’aquell daltabaix, acceleraven el final d’un sistema implantat a sang i foc —a cavall de l’any 1000— que només havia beneficiat la noblesa militar i les jerarquies eclesiàstiques (convertits en els grans latifundistes del país). A mitjans del segle XV, la corona (l’altre poder que es debatia amb la noblesa i l'Església), les classes mercantils i les classes populars s’havien aliat per ensorrar el feudalisme.
Què representava sant Jordi en l’imaginari dels catalans del segle XV?
La societat catalana de 1456 estava profundament dividida. Però malgrat aquella fractura, hi havia una sèrie de mites que eren presents en l’imaginari col·lectiu del conjunt d’aquella societat, amb independència de l’extracció social. Sant Jordi era la representació de l’ideal cavalleresc que havia imperat durant tota l’edat mitjana. És a dir, simbolitzava el cavaller esforçat, que lluitava de forma altruista i per designi diví, però en solitari i en un entorn hostil i plegat de dificultats, amb l’objectiu de restablir la justícia. En aquell mateix imaginari, la princesa, que jugava el paper de víctima d’un tràgic destí, simbolitzava la nació segrestada per la màxima representació del mal, que era el paper que se li havia assignat al monstre, és a dir, al drac que escopia gasos pestilents (les malalties) i foc destructor (la mort).
Per què sant Jordi és elevat a la categoria de patró de Catalunya?
Quan sant Jordi és elevat a la categoria de patró de Catalunya (1456), la Generalitat està controlada per les oligarquies del país: la noblesa latifundista i alguns poderosos mercaders dedicats a l’activitat especulativa. I Barcelona, el cap-i-casal del país, està immersa en una guerra urbana sorda —la Biga i la Busca— que enfronta aquells estaments de poder que governen la Generalitat contra els gremis i contra el poble menut. Per tant, aquella proclamació té un doble propòsit: el primer, represtigiar un poder totalment desacreditat, que ha viscut durant segles a la gropa del poble (a través de la projecció del seu mite corporatiu), i el segon, cohesionar el conjunt de la societat (amb la transformació d’aquell mite corporatiu —fabricat per aquella part del poder que, precisament en aquell moment, és objecte de debat— en un mite general).
Per què es regalaven roses per Sant Jordi?
Segons les fonts documentals del Consell de Cent, des de mitjans del segle anterior ja eren habituals les parades de roses que, per Sant Jordi, s’instal·laven al voltant del Palau de la Generalitat. Però, per què aquells barcelonins compraven i regalaven una rosa? Què simbolitzava aquella rosa? Doncs aquella rosa era l’element popular que donava sentit a la trilogia mitològica sant Jordi-princesa-drac. La rosa simbolitzava l’espasa, decisiva en el combat victoriós del cavaller que culmina amb el rescat de la princesa. Després d’aquella èpica victòria, l’espasa —instrument de la mort, però també de la justícia— es transformava en una rosa —símbol de la passió i també de la vida—. Amb la proclamació de sant Jordi com a patró de Catalunya, aquell costum popular del cap-i-casal es generalitzaria arreu del Principat.
I els llibres?
Sempre se’ns ha dit que la tradició de regalar un llibre per Sant Jordi ve perquè coincideix amb la mort de l’escriptor castellà Miguel de Cervantes. Però això no és així. Cervantes va morir la vigília de Sant Jordi de 1616. El gran escriptor que va morir l’endemà de Cervantes, és a dir, el dia de Sant Jordi de 1616, va ser l’anglès William Shakespeare. El 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre perquè es commemora la mort de l’autor de Hamlet. Els llibreters catalans, que van ser els primers a la península Ibèrica que es van sumar a aquesta iniciativa (1929), li van haver de “vendre el ruc” al dictador Primo de Rivera que treien els llibres al carrer per la mort de l’autor del Quixot. I d’aquí ve la confusió. Sant Jordi, cavallers, princeses, dracs, espases transformades en roses, i llibres que evoquen el ressò llunyà del “to be or not to be”.