Els catalans tenim ressaca. Sí, tenim ressaca del procés, de l’intent d’indepe, del referèndum, dels processos judicials i dels presos polítics. I per si no n’hi havia prou, a tots aquests successos s’hi ha afegit una pandèmia mundial, la COVID-19, que ha fet que tot plegat encara se’ns faci més feixuc. Acabem l’any amb aquest panorama: estem cansats. Ah, i emprenyats! I amb aquest desgast i aquesta mala maror, ara els catalans hem de fer front a una qüestió de país: el català a l’escola. Un debat que crèiem que ja havíem superat, però que ara alguns, interessadament i amb traïdoria, s’han encarregat de tornar-lo a posar sobre la taula.

El problema no es el castellano ni el conocimiento de otras lenguas. ¡Viva la diversidad lingüística! Nunca está de más aprender nuevas lenguas. El problema no es España ni los españoles. El problema es el hecho de usar las lenguas como moneda de cambio. Porque lengua es identidad y los políticos lo saben. El problema no somos los docentes. Ni los alumnos ni sus padres. El problema son ellos, son los políticos usando cualquier sucio argumento para menospreciar a toda una comunidad lingüística, a una cultura y a un país. Repito: el problema son ellos y ya va siendo hora de que nos demos cuenta y reaccionemos de una vez.

Els catalans estem cansats. Ah, i emprenyats!

I ara que ja he complert les ordres, ara que ja he acatat les amenaces del 25 %, ara que ja he escrit 625 caràcters per complir la quota i que ningú s’ofengui i, sobretot i el més important, ara que tothom ja m’ha pogut entendre... Ara ja puc continuar l’article i escriure’l en la meva llengua. Aquest 25 % només suposa que una llengua amenaçada i menyspreada perdi un espai que ara mateix necessita per sobreviure. Així que tranquils, que el 25 % no és res!

A tots aquells que se sorprenen quan s’assabenten que el català és la llengua vehicular de l’escola catalana, a tots aquells que encara ens diuen allò de dialecto per fer-nos emprenyar, a tots aquells que encara no han entès que això que parlem és una llengua i que això que reivindiquem són simplement els nostres drets lingüístics i la nostra llibertat de poder viure plenament en català. A tots aquells que involucren els docents en lluites partidistes i en debats absurds, a tots aquells que ens qüestionen per parlar de llengua. A tota aquesta gent, us hem de dir que no deixarem de lluitar per la nostra llengua i que, tal com deia M. Rajoy: "els catalans fem coses" i, entre moltes d’aquestes coses que fem, aquesta vegada "farem pinya", "farem camí" i amb tot això de la nostra llengua "no farem els ulls grossos".