Les estàtues més estimades i les més odiades de Catalunya, i les que han estat més venerades i més vexades, compartiran protagonisme a la Biennal de Venècia mitjançant To Lose Your Head (Idols), la iniciativa impulsada per l'Institut Ramon Llull perquè Catalunya sigui present a una de les trobades d'art contemporani més famoses d'Europa, que tindrà lloc de l'11 de maig al 24 de novembre. A la presentació de l'exposició hi ha estat present la nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, la directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé i dos dels comissaris d'aquesta exposició, Marcel Borràs i Pedro Azara. La Biennal, un dels principals esdeveniments europeus en el camp de l'art contemporani, tindrà lloc de l'11 de maig al 24 de novembre. La inauguració de Catalonia in Venice. To Lose Your Heads (Idols) tindrà lloc el dia 10 de maig, i les performances associades es faran els dies 8, 9 i 10 de maig.
15 peces ben diverses
La reflexió gira entorn a 15 estàtues de caràcter ben divers, tot i que només quatre d'elles seran desplaçades a Venècia (s'ha hagut d'anul·lar el previst trasllat d'algunes estàtues per problemes de pes o d'estat del monument). Els monuments que es desplaçaran són el Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament del gremi dels Marejants de Tarragona (una figura que genera una gran devoció en la gran processó que s'organitza a aquesta ciutat), el Monument a Lluís Companys del passeig de Sant Joan (que ha patit diverses agressions, però alhora contínuament rep homenatges), el Record d'un malson, de Joan Brossa (una dura obra d'antihomenatge a l'alcalde Porcioles que només es va poder exposar a l'aire lliure un sol dia i que ara és dins un museu) i el Monument als Caiguts de Genaro Iglesias (que ara és tancat en un magatzem municipal de Balaguer).
Performance ‘Ella se apropia en presente’ de Marcel Borràs amb Marta Aguilar.
Reflexió a distància
Junt a aquests quatre monuments que aniran físicament a Venècia, s'aportaran reflexions sobre d'altres estàtues emblemàtiques de Catalunya. Hi ha mencions a El xut, l'estàtua al futbol que s'ha convertit en una encarnació de Johan Cruyff que rep tots els homenatges (xupa-xups inclosos) dedicats al futbolista. També al monument a Camarón de la Isla que és objecte de veneració constant al barri de la Mina. Òbviament hi seran presents, mitjançant documentació, l'estàtua al negrer Antonio López, descavalcat del seu pedestal fa poc temps, i el monument "als caiguts" de Clarà de la Diagonal, que va patir diversos atemptats i va acabar essent retirat a un "cementiri d'estàtues" municipal. I, sens dubte, una de les estrelles de la mostra serà el monument a Franco que havia estat al castell de Montjuïc i que va ser vandalitzat al Born quan va ser exposat en el marc d'una exposició (i que no ha pogut viatjar perquè és la prova d'un procés judicial per la seva destrucció).
Retirada del monument a Antonio López. Foto: ACN.
El poder del bronze
L'exposició reflexiona sobre el poder de les estàtues, però també sobre la capacitat de provocar passions, positives o negatives, que duen fins a la seva adoració o fins a la seva mutilació o destrucció (que sovint va associada a tallar-los el cap, com si fossin vives). "Els monuments no són per sempre, neixen i moren", explica Pedro Azara, ànima d'aquesta iniciativa. To Lose Your Head reflexiona sobre el poder d'aquests monuments mitjançant una videoinstal·lació, una performance, una escultura interactiva... I aquesta reflexió pretén anar molt més enllà de la reflexió sobre la realitat catalana, i adquirir un valor universal.
Reproduir les passions
Un dels objectius de la performance associada a l'exposició és reproduir a Venècia la passió que han generat aquests monuments a Catalunya. Marcel Borràs ha preparat una màquina de vending en què es podran adquirir tots objectes que es poden usar per venerar o vexar les estàtues, des de flors a una nina inflable o ous... I el públic podrà usar-los per venerar o vexar a l'actriu Marta Aguilar, que interpretarà aquests monuments al carrer (a l'estil dels quietistes de la Rambla).
Una idea crescuda a l'Iraq
Pedro Azara va començar a treballar en aquest projecte, quan era molt jove, a través de les reflexions sobre la legalitat o la il·legalitat de les imatges religioses en la febre iconoclasta dels primers temps del cristianisme. Molt més tard, el 2007, va tornar a reflexionar sobre el tema en un jaciment arqueològic de la frontera entre Síria i Iraq, bombardejat per Saddam Hussein, però que posteriorment va patir els atacs de la coalició internacional (i més endavant el vandalisme del Daesh). Pedro Azara va adonar-se'n del poder de les estàtues durant la seva estada a Iraq, quan en un moment se li va oferir la possibilitat d'agafar el cap decapitat d'una famosa escultura de Saddam Hussein. No en va ser capaç, i se'n va adonar que una estàtua, tot i destruïda, és "molt més que un tros de bronze". Azara, a partir d'aquesta experiència, va començar a reflexionar sobre les onades d'iconoclàstia que no només han afectat el Pròxim Orient, sinó el conjunt del planeta, i també Catalunya.
Tria dels propis artistes
L'exposició que s'enviarà a Venècia va ser triada per l'Institut Ramon Llull a través d'un concurs amb un jurat integrat per destacades personalitats del món de l'art, per tal que fos gent del món de l'art escollís el projecte més idoni, al marge de la pròpia institució.