"En cambio Barcelona ya es otra cosa, ¿verdad? Allí está el Mediterráneo, el espíritu, la aventura, el alto sueño de amor perfecto. Hay palmeras, gentes de todos los países, anuncios comerciales sorprendentes, torres góticas y un rico pleamar urbano hecho por las máquinas de escribir. ¡Qué a gusto me encuentro allí con aquell aire y aquella pasión! [...] Además, yo soy catalanista furibundo, simpaticé mucho con aquella gente tan construida y tan harta de Castilla", escrivia el poeta Federico García Lorca en una carta a Melchor Fernández Almagro. Des del 1925 fins poc abans de ser assassinat, l'any 1936, Lorca va visitar diverses vegades Catalunya, on va estrenar les seves obres i hi va tenir grans amics. Ara, el llibre Federico García Lorca a Catalunya, de Salvador Giné, editat per Viena Edicions, fa memòria d'aquesta Catalunya lorquiana.
La seducció de Cadaqués
Convidat a passar-hi la Setmana Santa de 1925 amb la família de Salvador Dalí, el granadí va descobrir en Cadaqués un petit paradís mediterrani. Amb el seu company de la Residència de Estudiantes i la seva germana Anna Maria, el poeta passa llargues estones escoltant Lídia Noguer, l'excèntrica peixatera que es creu la inspiració per La Ben Plantada i continua enamorada d'Eugeni d'Ors des que el va tenir a casa seva vint anys enrere. Lídia serà un personatge molt present a les cartes entre els tres amics i fins i tot col·locarà un retrat seu sobre el piano a la seva casa de Granada. El paisatge i la història d'aquell Empordà tocat de tramuntana, platja i passat grec, inspira l'escriptor, que no es perd una visita a les excavacions d'Empúries.
Federico García Lorca, Anna Maria Dalí i Lidia Noguer a Cadaqués/Arxiu de la Fundación Federico García Lorca. Centro García Lorca. Granada.
"Visca Catalunya lliure!"
A Figueres, on viuen els Dalí, Lorca llegeix el seu Mariana Pineda davant la crema de la intel·lectualitat republicana i catalanista que freqüenta el patriarca, que l'homenatgen amb un dinar i una audició de sardanes. El so de la cobla el fascina. En aquella lectura hi assisteix un altre jove figuerenc que farà carrera, Jaume Miravitlles, amic de Dalí. El futur cap del Comissariat de Propaganda ja ha estat a la presó pel seu activisme catalanista. Tots tres, Miravitlles, Dalí i Lorca signen el llibre de visites del restaurant El Canari de la Garriga, avui desaparegut, on els primers anoten "expresidiari" i Lorca ho fa amb un sonor: "Presidiario en potencia. Visca Catalunya lliure!".
Federico García Lorca a Cadaqués, l'estiu de 1927. Arxiu de la Fundación Federico García Lorca. Centro García Lorca. Granada.
Barcelona, la ciutat que va veure triomfar a Lorca
La relació entre Lorca i Barcelona és llarga i estreta. Després de la presentació de Mariana Pineda a Figueres, Lorca en fa una lectura a l'Ateneu Barcelonès, una de les parades habituals als seus viatges a Catalunya. Allà aquell home amb un do especial per fer amics entra en relació amb escriptors catalans com Josep Maria de Sagarra, Sebastià Gasch, Àngel Ferran, Emili Grau Sala o Joan Tomàs. Lorca recorre la ciutat comtal de punta a punta: de les barraques de gitanos als hotels de luxe, dels ateneus obrers a les parades de flors de la Rambla, dels cabarets a les sales d'art, de la Sagrada Família al Turó Park, del taller Masriera al Cementiri de Montjuïc, on homenatja Isaac Albéniz. Durant les seves visites a la ciutat, Lorca té una activitat infatigable: hi dicta conferències, participa en exposicions i concerts, hi estrena els seus grans èxits i descobreix restaurants, bars i sales de concert.
Banquet dels escriptors i artistes catalans a Federico García Lorca, a l'Hotel Majestic el 23 de desembre de 1935/Arxiu de la Fundación Federico García Lorca. Centro García Lorca. Granad
Margarida Xirgu, una connexió especial
Més enllà de Dalí, la relació de Lorca amb Catalunya té un nom propi que no es pot negligir: l'actriu Margarida Xirgu. Des de l'estrena de Mariana Pineda, dedicat a la heroïna liberal granadina i estrenat en plena dictadura de Primo de Rivera, el tàndem Lorca-Xirgu esdevé un mite. L'any 1935 plegats estrenen Doña Rosita la soltera, al Teatre Principal. La diva rep un ram de flors sense targeta, enviat per les floristes de la Rambla, a qui els dos amics homenatgen. Lorca escriu la seva memorable oda a la Rambla, "la calle más alegre del mundo, donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre, la Rambla de Barcelona".
Federico García Lorca, Margarida Xirgu i Cipriano Rivas Cherif a l'estrena de "Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores", el 12 de desembre de 1935 al Teatre Principal de Barcelona/Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Una relació més enllà de Barcelona
Escrit com una mena de guia de viatge, el llibre permet resseguir els llocs claus de la geografia lorquiana catalana, que no només es redueix a Barcelona i l'Empordà. Lorca, profundament compromès amb la República i els seus avenços socials, dedica un homenatge als represaliats del 6 d'Octubre i coneix de primera mà els barris obrers. Amb la companyia teatral de la Xirgu visitarà Tarragona, Mataró, Terrassa, Molins de Rei o Badalona. Malgrat tot, el rastre de Lorca a Catalunya ha quedat arraconat. Se'l recorda amb una placa a la façana del Teatre Goya i una escultura a la platja des Llaner de Cadaqués, obra de Josep Maria Subirachs, al restaurant Set Portes i al Museu de Figueres, i a Barcelona hi té un carrer. Però molts d'altres espais lorquians encara esperen ser reconeguts com a tals dins la cartografia lorquiana. Potser aquest llibre ajudarà a posar remei a tan avara manca de reconeixement.
Foto principal: Federico García Lorca amb espardenyes, a Cadaqués l'estiu de 1927. Arxiu de la Fundación Federico García Lorca. Centro García Lorca. Granada