L'Himne de l'Olimpíada Popular hauria d'haver estat interpretat a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el 19 de juliol del 1936 a les quatre de la tarda, per una coral i una orquestra dirigits per Pau Casals. L'himne amb lletra de Josep Maria de Sagarra no va sonar aquell dia de juliol, en què els trets resonaven pels carrers i places de Catalunya. Però avui s'ha interpretat finalment a l'Anella Olímpica de Montjuïc, a l'INEFC, en l'acte que el Govern ha volgut organitzar en homenatge a l'Olimpíada Popular que hauria d'haver-se iniciat fa 71 anys.
Reconeixement institucional
Jaume Asens, quart tinent d'alcalde de Barcelona, ha apuntat que, 25 anys després de Barcelona 92, la ciutat està en deute amb la gent que el 1936 va lluitar per la llibertat, també a l'Olimpíada Popular. Asens, que ha volgut acabar la seva intervenció amb un poema de Cernuda, ha afirmat que "el veritable enemic de Catalunya és l'oblit". Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, per la seva banda, ha volgut deixar clar la vigència del manifest de 1936, i ha recordat que l'Olimpíada i els seus promotors, han passat molts anys d'oblit i de menysteniment, i que justament per això calia avui honorar-los. "Estàvem en deute, com a país i com a societat amb ells", ha afirmat Romeva, qui ha recordat que amb aquest acte es tanquen les commemoracions institucionals dels 80 anys del 18 de juliol. I ha afirmat que el país continua fermament compromés amb els valors defensats per l'Olimpíada Popular.
Acte oficial
L'acte, conduït per Rosa Andreu ha comptat amb actuacions artístiques i musicals, en record dels 2.000 cantaires que haurien d'haver intervingut en la inauguració de l'Olimpíada. També ha comptat amb una sèrie de proves esportives infantils que s'han desenvolupat al llarg de tot el matí, i que han recordat la defensa que va fer-se de l'esport popular a la Barcelona del 1936. Durant la sessió, s'han llegit fragments del Manifest de l'Olimpíada Popular, com "Els Jocs Olímpics que es preparen a Berlín són indiscutiblement una falsificació vergonyant, una burla del pensament olímpic". S'han escoltat, a través d'un audiovisual, els testimonis dels atletes que van anar a Barcelona a l'Olimpíada (i fins i tot d'alguns dels que es van sumar a les forces republicanes). Han participat presencialment a l'acte dos nadadors del Club Natació Barceloneta, Antoni i Alfons Cànoves, esportistes que havien de participar a l'Olimpíada Popular, i Maria Salvo, presidenta de Dones del 36. Tots tres han rebut un càlid aplaudiment dels assistents, dempeus. El conseller Romeva els ha imposat una medalla commemorativa d'aquesta jornada, que també ha atorgat als representats de les organitzacions que van preparar l'esdeveniment esportiu del 1936.
Els que no obliden
Han assistit a l'acte de Barcelona 10 membres del Clarion, un club ciclista de Londres, que han fet el recorregut pedalant, per retre homenatge als membres del seu club que el 1936 van viatjar a Barcelona per participar als Jocs, i també a quatre membres del Club que van morir als camps de batalla espanyols, lluitant amb les Brigades Internacionals. Els 10 ciclistes han acudit a l'acte amb un mallot amb els colors de la bandera republicana. Daniel Laspra, que ha parlat en nom del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i de les altres organitzacions que van preparar l'Olimpíada Popular, ha reivindicat la força de la societat civil quan s'organitza des de baix i ha criticat que el Museu Olímpic de Barcelona dugui el nom d'un feixista. El Govern ha volgut connectar les reivindicacions del 1936 a les actuals, i per això ha convidat a participar a l'acte a Ruben Wagensberg, de la Plataforma Volem Acollir, qui ha associat el patiment dels exilats del 1936 amb els refugiats d'avui i ha afirmat que "la millor aigua per regar la planta de la solidaritat és la memòria".
La modernitat de Barcelona 36
L'historiador Carles Santacana, especialista en història de l'Olimpíada Popular, ha fet pública una reflexió sobre l'esdeveniment. Ha reivindicat que l'Olimpíada Popular representa una part de la història de Catalunya i també del món molt oblidada. Ha recordat que Barcelona va ser una ciutat amb una clara voluntat olímpica, ja als anys 1920, i que si les Olimpíades de 1936 no s'hi van celebrar va ser perquè els aristòcrates del COI van sentir-se alertats per l'entusiasme popular desencadenat per la proclamació de la República. Ara bé, davant l'ascens de Hitler, la societat civil catalana, a través dels grups esportius, en tres mesos van aconseguir organitzar un gran esdeveniment que va mobilitzar més gent que els de Berlín. L'Olimpíada Popular, per a Santacana, va ser un fenomen amb valors molt contemporanis: a favor d'un esport popular, que incorporava a les dones, que rebutjava el racisme, que vinculava l'esport a la cultura... Santacana ha afirmat que aquests valors, que queden plasmats en el cartell, mantenen íntegrament el seu valor i que per això mereixien un homenatge que s'havia retardat massa.