Després de la derrota de Napoleó i la liquidació del Primer Imperi francès (1804-1814), les potències guanyadores (Gran Bretanya, Àustria-Hongria, Prússia i Rússia) es van asseure a redibuixar les noves fronteres d’Europa. França va perdre quasi totes les conquestes des de 1794 i, a més, es va restaurar la independència de tres estats (Països Baixos, Baviera i Piemont), i es va negociar el seu dimensionament per actuar com a estats-tap davant futures temptacions expansionistes de França. Catalunya va estar a punt de formar part d’aquest projecte, però les pròpies circumstàncies internes del país ho impedirien.