La biografia de l'escriptora Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català, està estretament lligada a L'Escala, on hi ha la casa pairal on hi va néixer i hi va morir. Tot i que també va viure bona part de la seva llarga vida a Barcelona, és en aquesta localitat de l'Alt Empordà, de la qual el seu pare va arribar a ser-ne alcalde, on es concentra el record i bona part de la biografia de l'autora de Solitud.
Retrat de Caterina Albert, Víctor Català
En aquest sentit, cal destacar un aspecte inaudit de la seva vida, estudiat per una altra escriptora estretament vinculada a aquesta comarca com és Maria Àngels Anglada: la seva faceta d'arquèologa a les excavacions greco-romanes d'Empúries. De fet, va començar a comprar, recollir, col·leccionar i catalogar peces d'Empori –tal com l'anomenava l'antiga ciutat grega– abans que s'iniciessin les excavacions oficials encapçalades per Josep Puig i Cadafalch, amb qui va fer bona amistat i col·laboració. La proximitat de les terres familiars amb les que acollien el jaciment, va afavorir l'interès de l'escriptora modernista, que també va tenir un gran interès en la pintura, l'escultura i la música.
Montflorit, la gaia terra del bell viure i del bell nom
Però l'estiueig d'aquesta gran senyora de l'Escala, escriptora que darrerament ha estat reivindicada amb nova força força per la seva modernitat més enllà de la imatge estereotipada que n'havia quedat com d'una senyora que no sortia del llit, ens porta lluny de la Costa Brava. En concret, hem d'anar fins a Cerdanyola del Vallès, a la torre dels Riera-Albert, on l'escriptora hi va passar diversos estius als anys vint i l'any 1942, ja en postguerra, va escriure el poema que donaria nom al barri de Montflorit, i que comença dient:
Montflorit! la gaia terra
del bell viure i del bell nom!
Espargida entre pla i serra
per millor plaure a tothom.
Casa Riera, propietat de la família de la germana de Caterina Albert i on aquesta va passar diversos estius
Cerdanyola del Vallès, punt de trobada de l'estiueig modernista
La Cerdanyola del Vallès de l'inici del segle XX és un dels centres d'estiueig de la burgesia barcelonina, que va alçar les seves cases i torretes modernistes a la falda de Collserola i ben a prop d'on els íbers van establir el poblat ibèric de Ca n'Oliver. L'arquitecte Gaietà Buïgas –l'autor del monument a Colom de Barcelona– hi va reformar el castell de Sant Marçal per als marquesos de Cerdanyola, i va alçar el Teatre Casino, l'any 1894.
El Casino va ser lloc de trobada de la colònia d'estiuejants, liderada per famílies com els Togores, amb el pintor Josep com un dels seus membres més destacats, o els Roviralta, els propietaris de la fàbrica Uralita i destacats mecenes. Ells, com els Riera-Albert, van fer de pol d'atracció per l'arribada d'escriptors, intel·lectuals, artistes i músics a aquesta localitat del Vallès Occidental, com Ismael Smith, Pau Casals, Adrià Gual, Alexandre de Riquer o Santiago Rusiñol. L'any 1911, el músic Enric Granados hi va escriure una de les seves obres més conegudes, Goyescas.
Museu d'art de Cerdanyola, testimoni del llegat modernista a la població vallesana/Museu d'art de Cerdanyola
Actualment el Teatre Casino acull el Museu d'Art de Cerdanyola, una joia semioculta del modernisme de visita molt recomanable. Víctor Català dona nom a un dels principals carrer de Montflorit, que es creua amb el dedicat a la seva germana Amèlia Albert.