Londres, 5 de novembre del 1605. Fa 420 anys. La Guàrdia Reial desarticulava una trama criminal formada per diversos personatges que tenien la missió de fer volar el Parlament anglès. Aquest atemptat s’havia de perpetrar a l’inici de la sessió inaugural de la legislatura, prevista per al dia 15 i amb la presència del monarca, el rei Jaume I d’Anglaterra i VI d’Escòcia. La detenció de Guy Fawkes als soterranis del Parlament, custodiant una càrrega de 36 barrils de pólvora —introduïda clandestinament—, i el seu trasllat i posterior interrogatori a les masmorres de la Torre de Londres, revelarien que formava part d’un grupuscle ultracatòlic que, prèviament, havia estat captat pels serveis d’espionatge de la monarquia hispànica.
L’Espía Mayor del Reino
L'Espía Mayor del Reino era un organisme creat el 1599 pel rei hispànic Felip III i pel seu ministre plenipotenciari Francisco de Sandoval y Rojas, duc de Lerma. Per a posar en context aquests personatges, direm que Lerma seria l’inventor i el primer gran beneficiari del fenomen especulatiu de la bombolla immobiliària (1601-1606), i que Felip III decretaria l’expulsió dels moriscos hispànics i provocaria la crisi humanitària més gran del segle XVII europeu (1609-1611). Però abans, crearien la figura de l’Espia Mayor del Reino, i l’organisme que en depenia, amb l’objectiu de desestabilitzar —amb qualsevol mena de mètodes i de recursos— els enemics de la monarquia hispànica. El primer titular de les clavegueres hispàniques seria Juan Velázquez de Velasco y Enríquez.
Les clavegueres hispàniques s’infiltren a Anglaterra
El 10 de juny del 1605, cinc mesos abans de l’atemptat de Londres i després de vint anys sense relacions diplomàtiques, arribava a Londres l’ambaixador hispànic Pedro de Zúñiga y de la Cueva, que havia tingut un paper destacat —juntament amb l’Espía Mayor del Reino— a les negociacions de Sommerset (1604) per a posar fi a la Guerra hispano-anglesa (1585-1604). Zúñiga arribaria amb la missió de consolidar la pau i, alhora, de crear una xarxa d’actius al servei de la monarquia hispànica. Emparat amb la seva, aparentment honorable, condició diplomàtica, ordiria la captació d’un grup d’ultracatòlics anglesos disposats a tot per a exterminar el poder anglès, representat —en aquell moment— per un rei calvinista i per una cambra de majoria anglicana.
Qui eren els actius captats per l’Espía Mayor i per l’ambaixador?
Un gravat coetani (1606), revela que el grupuscle ultracatòlic captat i articulat per les clavegueres hispàniques estaria format pel líder Robert Catesby, el detingut Guy Fawkes, i Thomas Bates, Thomas Percy, John Tresham, John Grant, Robert Winnyard, Robert Keyes, Everard Digsby, Ambrose Rookwood, els germans Robert i Thomas Winter, i els germans Cristopher i John Wright. Què tenien en comú aquests personatges? Doncs que eren individus que es movien en els entorns més radicals del catolicisme clandestí. Que alguns havien estat econòmicament perjudicats pel règim Tudor. I que cap d’ells no concebia una Anglaterra allunyada de l’autoritat pontifícia de Roma i del seu gran protector, la monarquia catòlica hispànica.
Quin era el pla ordit per les clavegueres hispàniques?
Felip III, Lerma, Velázquez i Zúñiga van tramar decapitar Anglaterra per a provocar el retorn de la minoria catòlica al poder (hi havia estat durant l’efímer però sagnant regnat de Maria I, 1553-1558). L’objectiu final era parasitar Anglaterra i sotmetre-la als interessos de la monarquia hispànica. Precisament, l’ambaixador Zúñiga, des de la seva arribada a Londres, havia destinat part de la “claveguera” a l’obtenció d’informació respecte a l’expansió anglesa a les costes de Nord-amèrica. Per a aconseguir el seu objectiu —decapitar Anglaterra—, el poder hispànic va ordir la voladura del Parlament anglès durant la jornada inaugural de la legislatura, aprofitant que el rei i tot el poder polític i econòmic del país eren reunits en aquella sala.
Com havien de volar el Parlament?
La introducció de la pólvora al soterrani del Parlament no s’explica sense l’eix format per Zúñiga i Catesby. L’hispànic va captar l’anglès i aquest va fer el mateix amb Wynniard, el propietari d’una casa des d’on van excavar un túnel fins al soterrani del Parlament. A finals d’octubre, el túnel ja estava excavat i apuntalat. Els conspiradors van introduir fins al soterrani del Parlament una càrrega de 36 barrils de pólvora, és a dir, l’equivalent a uns 180 quilos d’explosiu. En aquell moment —principis del segle XVII— la pólvora era un element, bàsicament, d’ús militar i la seva possessió i comercialització estava molt controlada. Per tant, no s’entén aquella concentració d’explosiu sense la col·laboració de les clavegueres hispàniques.
Què va passar, finalment?
Aquell complot va ser desarticular de la manera més inesperada. La versió oficial diria que John Tresham va témer per la vida del seu cunyat, el parlamentari de la minoria catòlica Richard Mountagle, i li va demanar que s’absentés durant la sessió inaugural. Mountangle possiblement tenia motius per a detestar el rei, però la seva absència l’hauria col·locat en una situació difícil. I davant d’aquella tessitura, no va tenir els mateixos escrúpols i va denunciar el complot al secretari d’estat Robert Cecil. Aquell mateix dia queia Fawkes i, durant els dies següents, caurien la resta dels implicats. Tots els integrants del grupuscle de Catesby i altres elements que els donaven suport, com els religiosos catòlics Blackwell, Garnet, Greenway i Oldcorne, van ser exterminats.
Què va passar amb l’ambaixador Zúñiga?
La primera pregunta és: en quina posició va quedar l’ambaixador hispànic després de la desarticulació de la “Conspiració de la Pólvora”? I la resposta és que va continuar al càrrec fins al 15 d’agost del 1613, que seria rellevat per Diego Sarmiento de Acuña, comte de Gondomar. I això ens portaria a una segona pregunta, que seria: com era possible que amb el grau d’implicació en aquell atemptat no fos expulsat immediatament? I la resposta la trobem en la mateixa desarticulació de la trama. La versió oficial insistiria en la joventut i la feblesa de Tresham, que explicarien el perquè va delatar el complot al seu cunyat Mountangle, i aquest informaria el secretari Cecil.
L’ombra del dubte
Però sempre quedaria l’ombra del dubte. Realment Tresham era tan feble per a delatar el complot? Va ser Tresham qui va informar Mountangle o va ser Zúñiga qui va posar sobre la pista el secretari Cecil, amb qui l’unia una bona relació? Va ser Zúñiga qui va sacrificar els actius anglesos per un propòsit de més envergadura? O, simplement, perquè havia perdut el control sobre Catesby i els seus i temia ser desemmascarat? I, si va ser així, què pretenia Zúñiga? Potser guanyar-se la confiança del rei anglès Jaume I per a negociar —com acabaria fent insistentment i involucrant el Pontificat— el matrimoni del príncep de Gal·les amb una filla del rei hispànic Felip III? Per a ressituar el partit catòlic prohispànic al poder d’Anglaterra?
