El CCCB aquest dimecres inaugura l'exposició La màquina de pensar. Ramon Llull i l'Ars Combinatoria, produïda pel mateix CCCB i pel Center for Art and Media (ZKM) de Karlsruhe. Aquesta mostra, emmarcada en l'Any Llull, explora la influència del pensament de Llull en la literatura, la ciència, la tecnologia, l'art i el pensament actuals. Es posa especial èmfasi en la figura de Llull com a precursor de les noves tecnologies de la comunicació. L'exposició estarà oberta fins l'11 de desembre.

Joan Desí. Lapidació del beat Ramon Llull. Predel·la del retaule de la Trinitat de l'església de l’Esperit Sant de Palma, c. 1503. Tremp d'ou i daurat sobre fusta. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

Precedent de les tecnologies de la comunicació

La gran preocupació de Llull era la comunicació entre religions. Era molt conscient que bona part del problema del diàleg religiós radicava en què sovint s'apel·lava a l'autoritat dels llibres sagrats, que no era reconeguda pels membres d'altres religions. Per això va voler buscar un espai de comunicació universal, que servís per activar el diàleg interreligiós. Un dels mètodes que ell va proposar, per a això, era l'Ars Combinatoria, un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinava lletres i conceptes; pensava que un sistema basat en signes abstractes facilitaria la comunicació. Aquesta exposició pretén donar a conèixer la figura de Llull com a predecessor de les noves tecnologies. El somni de Llull de trobar una eina de pensament universal va donar peu a molts intents de sistematització d'un sistema de compilació d'informació universal, com l'impulsat per Leibniz.

N. J. Lehmann. Rèplica de la màquina de calcular de Leibniz, 1995. Heinz Nixdorf Museums Forum, Paderborn, Alemanya. Fotografia de Jan Braun / HNF.

Inspiració de científics, filòsofs i artistes

Llull ha estat font d'inspiració per a molts artistes i intel·lectuals, en els 700 anys que han passat des de la seva mort. La màquina de pensar en recupera alguns d'ells i incorpora obres d'Antoni Tàpies, Arnold Schönberg, Athanasius Kircher, Bernat de Lavinheta, David Link, Francesc Pujols, Giordano Bruno, Gottfried Wilhem Leibniz, Agrippa von Nettesheim, Italo Calvino, Jacint Verdaguer, Jean-Jacques Grandville, Jeongmoon Choi, Joan Desí, Johann Heinrich Alsted, John Cage, Jorge Oteiza, José Luis Alexanco, José María Yturralde, Josep M. Subirachs, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Palau i Fabre, Josep Soler, Juan de Herrera, Juan Eduardo Cirlot, Manfred Mohr, Manuel Barbadillo, Marius Schneider, Miquel Bestard, Moses ben Jacob Cordovero, Nikolaus Joachim Lehmann, Perejaume, Philipp Goldbach, Pietro Mainardi, Rafael Isasi, Ralf Baecker, Ramon Llull, Raymond Queneau, Razen, Rosa Leveroni, Salvador Dalí, Sebastián Izquierdo, Semiconductor: Ruth Jarman and Joe Gerhardt, Valère Novarina, William Morris, Yehudá ha-Leví i Daniel V. Villamediana.

Jeongmoon Choi. Drawing in Space - Connections, 2015. Instal·lació. Cordills i il·luminació ultravioleta. Cortesia de l'artista.

Quatre espais

La màquina de pensar s'organitza en quatre espais. El primer, Visions, es centra en el concepte de la inspiració i en l'espiritualitat moderna. L'obra que rep al visitant és la instal·lació Drawing in Space, de la coreana Jeongmoon Choi, en què la llum serveix de metàfora sobre el visible i l'invisible. El segon apartat, Entremons de Llull, recull testimonis de la vida del filòsof mallorquí i, sobretot, sobre la seva experiència amb la multiculturalitat. El tercer àmbit, Variacions sobre "L'Ars Magna" és la més extensa, i recull obres de molts autors influïts per Llull. L'exposició es tanca a l'espai Microcosmos lul·lià, on s'ha ubicat una instal·lació de Perejaume, elaborada especialment per l'ocasió: La rel de l'arbre és una roda.

Ralf Baecker. Rechnender Raum [Espai de càlcul], 2007. Escultura de pes lleuger. Cortesia de l'artista.

Activitats complementàries

A més de l'exposició en sí, el CCCB ha preparat diverses activitats. Entre elles hi figuren visites comentades, una viquimarató sobre Llull, un taller d'escriptura amb intel·ligència artificial, un col·loqui sobre la màquina de parlar, un taller sobre màgia i il·lusionisme en l'obra de Llull, un debat amb la participació del comissari de l'exposició, Amador Vega, el rector de la ZKM, Siegfried Zielinski, i l'artista conceptual Peter Weibel...

De la mística al coneixement

És difícil classificar a Llull. Sens dubte era un home molt il·lustrat. Però el 1263 va tenir una visió de la passió de Jesucrist, i això el va dur a un canvi de vida radical, i a concentrar-se en la conversió dels infidels. Va estudiar llatí, filosofia, teologia, dret, ciències i llengües (especialment, l'àrab). Ell assegurava que el seu art era el fruit d'una inspiració divina. Va arribar a escriure 250 llibres, en llatí, àrab i català. Va viatjar per tot el Mediterrani i va relacionar-se amb les principals autoritats de l'època. A la seva època no només va ser un conegut filòsof, sinó també un personatge molt influent.

 

Fotografia de portada: Ramon Llull. Cod. Cus. 83: Raymundi Lulli Opera, 1428. Còdex. © St. Nikolaus  Hospital-Cusanusstif Bibliothek, Bernkastel-Kues, Alemanya. Fotografia d’Erich Gutberlet.