El CCCB ha decidit impulsar un debat sobre els presos polítics i les llibertats. I ho ha fet a partir d'una pel·lícula mítica de Pere Portabella: El sopar. Aquest documental es va rodar clandestinament el 2 de març de 1974, el dia que es va executar Salvador Puig Antich a la presó de la Model. Avui, s'ha projectat la pel·lícula, amb dues addendes: una la lectura de la fitxa de l'advocat que defensava Puig Antich, feta uns mesos després de la gravació. L'altra es va rodar el 2018, després de l'aplicació del 155 i de la detenció dels líders independentistes catalans, i consisteix en la reproducció del text del 155. Després de la projecció s'ha obert un debat amb el propi Portabella, la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, l'especialista en cinema Jordi Balló i l'antic pres polític Pablo Mayoral, ex membre del FRAP. L'acte ha comptat amb una àmplia assistència, tot i que no ha omplert el Teatre del CCCB.
Mayoral, ex militant del FRAP: Que no els derrotin a ells a la presó, i que no ens derrotin a nosaltres aquí
L'actualització de la pel·lícula
La trobada del CCCB volia connectar la pel·lícula sobre els presos polítics franquistes amb la situació actual. Mayoral, ex militant del FRAP ha afirmat que la projecció d'avui, més que fer-lo pensar en la seva vivència durant el franquisme, l'ha fet pensar en els presos polítics actuals i en la necessitat "Que no els derrotin a ells a la presó, i que no ens derrotin a nosaltres aquí". Jordi Balló ha ressaltat que és una pel·lícula que avui té una lectura completament diferent de la que tenia fa 10 anys, quan semblava aquesta realitat molt llunyana (de fet, fins i tot els ex presos d'El sopar debaten sobre la utilitat de la vaga de fam). "Quan veig aquesta pel·lícula em sonen moltes de les coses que he vist en el meu company o en els qui estan empresonats amb ell", explica Txell Bonet i ha lloat l'esperit de lluita de molts presos de Franco que van continuar lluitant quan van sortir al carrer. "Els participants en la pel·lícula mai no cauen en el victimisme", s'admira Bonet. A més a més, Bonet ha explicat que els primers que van considerar presos polítics a Cuixart i els seus companys van ser els propis presos jutjats per delictes comuns: "A la presó ho tenen molt clar que ells són presos polítics". Portabella s'ha mostrat preocupat pel desprestigi de la democràcia a nivell europeu i per l'ascens d'una dreta radical i autoritària, que provoca una recessió democràtica que a l'Estat espanyol afecta principalment al sobiranisme, però també a molts d'altres sectors.
El sopar (1974-2018). Pere Portabella - Films 59.
Un sopar molt especial
Al documental cinc presos polítics parlen mentre sopen de les seves experiències a la presó (hi han passat 50 anys empresonats, entre tots). Són Narciso Julián, del PSUC, que havia passat 24 anys a la presó; Àngel Abad, també del PSUC, que n'havia acomplert 7; el sindicalista de Comissions Obreres Antonio Marín, que n'havia acomplert 8; la militant del PC (m-l) Lola Ferreira que n'havia passat tres; i Jordi Conill, un membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, que en va acomplir 10. Tots ells transmeten, bàsicament, un missatge de resistència, front a un Estat que pretén "assecar-los políticament". La seva discussió gira en torn a com convertir la presó en un front de lluita més que ajudi a combatre l'opressió. I, sobretot, destaquen l'important paper que té el carrer en el suport a la lluita dels presos.
Foto: Sergi Alcàzar.
L'home a l'ombra del "Ja sóc aquí"
El director i productor Pere Portabella és un dels homes de cinema amb major trajectòria d'aquest país. Ja va ser productor de El cochecito de Marco Ferrreri i de la Viridiana de Luis Buñuel, el 1961, el que li va provocar molts problemes amb la censura. Com a director, va fer un cinema d'avantguarda, vinculat a vegades amb el grup Dau al Set i a la música de Carles Santos. El 1976 va signar com a director l'Informe general, una obra en què es denunciava la situació de l'Espanya de l'època (el 2015 en faria una segona edició). Però una de les accions de les que se sent més satisfet és de l'organització de la rebuda del president Josep Tarradellas, quan va tornar de l'exili, el 23 d'octubre de 1977. Va aprofitar el seu talent escènic per organitzar un acte de tints hollywoodians. Portabella, que va participar a la vida política de la transició en el sí del PSUC, era famós perquè cada any organitzava a la seva casa de Palau Sator, al Baix Empordà, un gran suquet de peix on es trobava tota la classe política, i també bona part del món intel·lectual català. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinema i també amb el Gaudí d'Honor.