La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va acollir una conferència sobre Des-democratització i autoritarisme del filòsof César Rendueles, professor de la Universitat Complutense de Madrid, autor de títols com Sociofobia o Pensamiento canalla, i una de les veus més destacades del pensament sociològic progressista espanyol. En aquesta conferència, el pensador va advertir sobre la tendència a una pèrdua generalitzada dels drets a nivell global i ha considerat que la persecució a l'independentisme català forma part d'aquesta des-democratització. La conferència formava part de la XIV Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials 2019, sobre Des-democratització i autoritarisme. Els reptes de les democràcies liberals, coorganitzada per la UPF i la Fundació Ernest Lluch.

Pot haver-hi un unionisme compromés amb el dret a l'autodeterminació

La crisi catalana

Rendueles considera que la reivindicació de més autogovern a Catalunya sorgeix del malestar generat per la crisi econòmica i la descomposició del règim del 78. Però apunta que si això condueix a un xoc de tan greus conseqüències és perquè l'esquerra espanyola no sap com gestionar aquesta crisi, perquè no havia desenvolupat una idea de país compatible amb el dret a l'autodeterminació. Rendueles apunta que "Cal democratitzar la idea d'Espanya", i afegeix que "Pot haver-hi un unionisme compromés amb el dret a l'autodeterminació". Argumenta que la manca d'un ideari patriòtic democràtic per part de l'esquerra ha estat aprofitat per l'ultradreta, per als que aquesta situació és "nèctar".

El judici als líders independentistes és un escàndol antidemocràtic

Un judici d'una justícia caduca

Rendueles ho té clar: el judici als líders independentistes és "un escàndol antidemocràtic", amb el que s'insisteix en la judicialització de processos polítics. Qualifica de "brutalització del discurs polític" la celebració del judici al Suprem, i recorda que la justícia espanyola mai no va experimentar una transició democràtica. El filòsof compara la duresa amb que es jutja als independentistes amb la flexibilitat amb la que es tracta a d'altres acusats de delictes que són "realment perillosos per a la democràcia", i especifica els indults a torturadors. o les lleugeres penes que s'apliquen als responsables de delictes econòmics. Ara bé, Rendueles també vol adreçar un missatge als catalans i afegeix que el judici no és més que la darrera baula d'una llarga trajectòria de vulneracions de drets i de judicialització de la política per part de l'Estat espanyol, i posa com a exemple el tancament d'Egin i d'Egunkaria o l'aprovació de la llei mordassa. Afirma que l'ocultació i normalització de la repressió durant dècades és el que ha permés que tanta gent, a l'Estat espanyol, no s'hagi qüestionat la gravetat del judici al procés.

Els vells temps no tornaran

La fi del mite de les classes mitjanes

Rendueles creu que el canvi del panorama polític respon al trencament que va suposar la crisi del 2008, que va provocar que es generalitzés el risc de caure en la pobresa. "No ha canviat tant la taxa de pobresa, que a Espanya sempre ha estat molt alta", explica Rendueles, "sinó el fet que ara el caure en la pobresa forma part dels temors dels lectors de diaris i també dels que fan els diaris, els periodistes". "La pobresa s'ha democratitzat", conclou. Rendueles considera que aquest és un procés irreversible: "Els vells temps no tornaran. No té sentit la nostàlgia del classemitjanisme". I apunta que les elits econòmiques ja fa temps que han apostat pel totalitarisme: "Els va bé Trump, els va bé Bolsonaro...", conclou. El filòsof apunta que els espanyols no s'enganyen, i que cada cop hi ha menys gent que confiï en la capacitat del capitalisme per garantir el nivell de vida dels ciutadans; però també vol afegir que això no és un problema específicament espanyol, sinó mundial.

Alerta a la nova ultradreta

Rendueles vol deixar clar que hi ha una "baixamar democràtica" al món sencer, però que no s'ha de confondre als reaccionaris actuals amb els conservadors d'altres temps. Ha adverteix que a l'Estat espanyol el gran perill no és el votant nostàlgic del franquisme (excessivament mitificat), sinó que cal estar atent a l'aparició de noves formes de feixisme. Alerta que és possible que l'ultradreta comenci a incorporar dones a les seves llistes, o fins i tot a incorporar discursos ecologistes. Rendueles veu difícil que l'ultradreta arribi al poder, però intueix que el gran perill és que condicioni els discursos polítics de la resta de partits, com ja està succeint... I afegeix que li preocupa extremadament la capacitat de la dreta de penetrar als corrents d'opinió amb temes com l'antifeminisme o el racisme. El filòsof de la Complutense adverteix que l'extrema dreta ha estat molt hàbil en ocupar els nínxols buits que havien deixat les ideologies progressistes: la seguretat ciutadana, la família, la religió, el patriotisme, la feina... I crida a l'esquerra a no abandonar aquests àmbits.

Optimista de fons

A desgrat de tot, Rendueles no ho veu tot perdut. Assegura que si la ultradreta ha eclossionat a Espanya ha estat de forma reactiva, davant la dinàmica de les forces progressistes (destaca el fort activisme dels pensionistes, de les feministes...). I assenyala que tot i que cal actuar decididament front als perills de la des-democratització, es manifesta optimista de cara al futur. Acaba la seva xerrada amb uns versos de Machado: "Creo en la verdad y en la esperanza".