Qui més qui menys té una lleugera idea de què va passar el 26 d’abril de 1986 a Txernòbil. Els operadors de la sala de control del reactor número quatre de la Central Nuclear VI Lenin de Txernòbil van cometre una sèrie d’errors fatals. I és que la central nuclear va saltar pels aires donant lloc a l’accident nuclear més perillós de la història.
Això és precisament el que explica la mini sèrie d’HBO que s’estrenarà aquesta setmana. Sota el títol de Chernobyl, l’espectador podrà submergir-se en l’accident, les conseqüències i navegar entre les intencions de les autoritats per amagar el desastre i ocultar informació. Però també posar-se a la pell dels grans herois d’aquella catàstrofe: els liquidadors. Els equips estaven compostos, sobretot, per bombers, obrers, científics i especialistes de la indústria nuclear. També en van formar part d’aquest grup, tropes terrestres i aèries preparats per la guerra atòmica.
Alguns van morir allà, poques hores després d’entrar en contacte amb la nuclear. Altres ho van fer al cap d’uns dies o d’uns mesos. L’única mesura de protecció que se’ls va facilitar, van ser uns guants i unes màscares amb els quals era gairebé impossible treballar, motiu pel qual, la majoria se les va acabar traient i van continuar les seves tasques sense protecció.
Segons la OMS, establir un nombre oficial de morts com a conseqüència de l’accident de Txernòbil és molt complicat, tot i que s’estima en 4.000. Aquesta xifra inclou els 50 agents de serveis d’emergència que van sucumbir al síndrome d’irradiació aguda i els nou nens que van morir de càncer de tiroides. Així, hi ha un total estimat de 3.940 morts per càncer i leucèmia provocats per la radicació entre els 200.000 treballadors dels serveis d’emergència que van participar en els treballs de la central entre els anys 1986 i 1987.
L’estructura, feta malbé, va cremar fins a 10 dies, i es va produir un núvol de pols i fum que es va escampar per tot Europa, sobretot, afectant 142.000 quilòmetres quadrats al nord d’Ucraïna, el sud de Bielorússia i la regió russa de Briansk. La pluja radioactiva, 400 vegades superior a la radioactivitat alliberada a Hiroshima, va expulsar a més de 300.000 persones de casa seva i va desencadenar una epidèmia infantil de càncer de tiroides, explicava la revista National Geographic en un especial per commemorar els 30 anys de del desastre.
Pxhere
En un fet sense precedents les autoritats soviètiques van tardar en reaccionar i no va ser fins un dia i mig després que, finalment, van anunciar que s’havia produït un accident i van evacuar la ciutat. Però la informació sobre el desastre era escassa i els efectes de la catàstrofe encara són vigents avui dia. Es va traçar una àrea de més de 4.000 quilòmetres quadrats coneguda com a Zona d’Exclusió, detalla la publicació nord-americana. Totes les comunitats situades dins d’un radi de 30 quilòmetres al voltant de la planta van ser desocupades i abandonades. Avui dia, encara està prohibit viure-hi, malgrat que algunes persones van ser autoritzades per tornar-hi.
A la mini sèrie d’HBO s’explica com va passar tot i quines van ser les conseqüències. Plans curts i foscos. Això és amb el que es toparà l’espectador, que es veurà immers en una música inquietant, que el transportaran fins a la ciutat de Prípiat en el moment de la catàstrofe. Una explosió. I tot el que ve després no és gens fàcil d’engolir. Mans cremades i tremoloses, vòmits, vestits que no fan la funció d’aïllants, i taques de sang apareixen ràpid després de l’accident. I la mort.
MaxPixel
Chernobyl és una mini sèrie de cinc capítols que s’estrenarà el pròxim 7 de maig a HBO, i que estarà protagonitzada per Stellan Skarsgard (Vengadores: La era de Ultrón), Jared Harris (The Crown) i Emily Watson (Rompiendo las olas).