Demà comença una nova edició del Cruïlla, festival que, edició rere edició, s'ha consolidat com una de les cites més rellevants del nostre calendari de grans esdeveniments musicals a l'aire lliure. Quatre dies, de dimecres a dissabte, nodrits, com ja és habitual en la seva proposta, per un cartell eclèctic i transversal. Així, la nit inaugural està focalitzada en la música urbana, proposant una programació que inclou noms determinants del gènere com l'argentí Trueno o els catalans 31 Fam. Divendres i dissabte, són un estimulant calaix de sastre amb preponderància de la música de guitarres en totes les seves accepcions: del pop punk d'Avril Lavigne als clàssics del grunge Smashing Pumpkins, The Kooks, Kasabian, Amaral, els nostres Oques Grasses... I una aturada dissabte en el brogit d'amplificadors, per assaborir dels himnes techno pop de Pet Shop Boys. Entremig, la nit de dijous, una nova jornada dedicada als ritmes llatins que tindrà com a al·licients artistes com Óscar D'Leon, Olga Tañón i el grandíssim Chucho Valdés, eminència del jazz afrocubà, fundador de tota una institució del gènere com Irakeke, grup icònic del que enguany celebra 50 anys de la seva formació. Efemèride que l'ha tornat a dur a sortir de gira. L'acompanyaran sobre l'escenari del Parc del Fòrum el seu quartet habitual en què militen José A. Gola (baix elèctric i acústic), Horacio Hernández (bateria) i Roberto Jr. Vizcaíno Torre (percussió), així com el seu fill Julián Valdés. "És el primer fill que tinc del segle XXI", explica amb orgull patern en una entrevista concedida a l'agència EFE. "Té un talent extraordinari. Està estudiant batxillerat, però ja me l'emporto de gira. Com va fer el meu pare amb mi".
Un músic d'una altra generació
Feliç d'actuar al costat del mar a la capital catalana -"sóc de Cuba, sempre que tinc aigua al voltant estic content", confessa-, avança que ho tenen tot preparat per "posar a ballar" el públic del Cruïlla tant amb la seva música instrumental com amb les seves cançons més populars, des de Juana 1600 a Zanaith passant per Estela va a estallar, Xiomara Mayoral i Bacalao con pan. Temes que són com un full de ruta vital en què poder resseguir la seva evolució artística. Trajectòria que va iniciar posant potes en l'aire la música popular cubana per aproximar-la a la fusió amb el jazz. Nous trànsits sonors que, en realitat, va començar el seu pare, tota una llegenda com Bebo Valdés. "Jo vaig aprendre a tocar el piano i fer les meves melodies amb tres anys. Havia vist el meu pare i jo l'imitava traient melodies", explica sobre el seu interès pel gènere i la influència del seu virtuós pare, a qui anava a veure cada nit al Tropicana. Del "so tan especial" que el seu cognom ha exportat des de fa dècades, explica que es tracta d'una fusió que parteix de la música camperola cubana, però afegeix elements clàssics i de percussió i també una mica d'arrels africanes i espanyoles. "El meu pare va explorar aquesta part dels orígens espanyols també amb Diego El Cigala en Lágrimas negras", recorda.
Jo vaig aprendre a tocar el piano i fer les meves melodies amb tres anys. Havia vist el meu pare i jo l'imitava traient melodies
Encara que el seu pare, mort a Suècia el 2013, continua present a la seva memòria, el seu fill músic més prolífic pot presumir ja de set premis Grammy i sis premis Grammy Llatí, entre multitud de premis i altres "orgulls", com que absolutament tots els seus fills -i són sis- toquin algun instrument musical. No posa data a una hipotètica retirada, perquè justament el que li fa "emocionar-se" és continuar tocant, explica el cubà, criat en una casa on "tia Celia" era Celia Cruz. Preguntat per l'opinió que li mereixen altres gèneres musicals de més tirada entre els llatins més joves, com el trap i, especialment, el reggaeton, Valdés diu que "prefereix" no opinar. "Simplement diré que jo pertanyo a una altra generació. Encara que també és veritat que de jovenet a mi m'agradava Elvis Presley i molts el criticaven. Sento respecte pel que fan els més joves"