L'estiu s'acaba. Et ve de gust acomiadar-ho d'una manera especial? Què et sembla una mica de senderisme? Més concretament: et ve de gust visitar algunes de les muntanyes de Catalunya? Durant aquestes setmanes tòrrides has anat a la platja, a parcs d'atraccions, has provat orxata, cervesa i potser fins i tot has viatjat amb avió i ensenyat català a altres indrets. Però segur que no has anat de muntanyisme, oi? Doncs res, posem fill a l'agulla: en aquest article de la Gandula, la secció més refrescant d'ElNacional.cat, descobrireu 5 muntanyes de Catalunya perfectes per passar els darrers dies d'estiu.
🚶 7 rutes per Catalunya per descobrir paisatges preciosos i paratges carregats d'història
🏨 7 hotels amb encant a Catalunya que no et pots perdre
1. El Turó de l’Home i les Agudes, un matí amb la família
Comencem aquest llistat de muntanyes de Catalunya amb una opció per a tota la familia. Seguint la carretera BV-5114, a l’alçada de Santa Fe del Montseny i just al punt mig entre Campins i Viladrau, s’amaga la singular Font de Passavets, el punt d’inici de la ruta que ens permetrà arribar fins als cims més alts del massís del Montseny. Amb cosa d’una hora, sense pèrdua i travessant el famós Coll Pregon, ja serem al cim del Turó de l’Home, el punt més alt del Montseny amb 1.705,8 metres.
Des d’allà dalt i mirant cap al nord podrem divisar Les Agudes, segon punt més alt del Massís amb 1.705,4 metres. El camí que ens durà cap allà, fàcilment intuïtiu, no supera els 30-35 minuts de recorregut. Per baixar, descendirem fins al Coll de les Agudes, on haurem de començar a seguir uns senyals de color vermell que, passant per la font del Briançó i el Pla de l’Espinal, ens conduiran altre cop a la carretera on ens retrobarem amb Passavets.
Es tracta d’una excursió que no passa dels 10 quilòmetres ni dels 500 metres de desnivell, així que a ritme lleuger es pot completar perfectament en dues hores, pel cap baix. Aquesta opció ens permetria tornar a ser a casa per dinar, a condició que ens hàgim llevat aviat, val a dir. D’altra banda, l’opció de fer-la amb la família o simplement a un ritme molt més relaxat (aturant-nos a fer fotografies o a picar alguna cosa amb les criatures a mig camí) és també molt encertada i encaixa perfectament amb l’entorn. En aquest cas, hauríem de tenir previst invertir-hi un total de tres hores, si fa no fa.
En acabar, podem baixar fins a la Riera de Santa Fe, als peus de la font de Passavets, i menjar-nos un entrepà tot remullant els peus dins l’aigua. D’aquesta manera, ja arribaríem a casa dinats.
Qualsevol època de l’any és especial per anar al Montseny, però la bellesa d’aquesta ruta es veu multiplicada si la fem a la primavera o a la tardor. La gamma de colors que ens ofereixen rouredes, pinars i alzineres és certament corprenedora.
2. El Matagalls, una muntanya de Catalunya llegendària
Diu la llegenda que, fa ja un grapat d’anys, un gegant a qui tothom marginava i un gall a qui els seus amos es volien cruspir van escapar-se de la civilització i van decidir anar a viure plegats als afores del poble. Els ciutadans van construir un mur a l’entrada de la població per evitar que no hi tornessin a entrar mai més. Anaven passant els anys i el gegant cada dia estava més trist, cansat de no rebre mai cap visita.
Un matí, aquest ja no es va llevar i, el gall, espantat, va decidir posar-se a sobre seu per a veure si així es despertava. El temps els va anar cobrint a tots dos d’herba i matolls, fins al punt que, avui dia, la silueta del gall a sobre del gegant ha donat nom a la muntanya de Catalunya que ara ens ocupa, el Matagalls.
Si volem fer una visita i així arrencar un somriure a l’històric gegant que custodia aquesta muntanya, només ens hem de dirigir fins a l’aparcament de Collformic, on podrem deixar el cotxe. La ruta fins al cim, perfectament senyalitzada, és curta però amb un cert desnivell. Per entendre’ns, si per fer el Turó de l’Home vam fer 500 metres de desnivell, aquí farem més o menys els mateixos, però repartits en un recorregut més curt.
Si s’està en bona forma i/o es vol anar per feina, es pot pujar i tornar a baixar en menys de dues hores, perfectament. En tot cas, és un molt bon cim per a compartir amb la família i amb nens. Si fa bon dia, des del Matagalls (1.698 metres) podrem observar, a part de la plana de Vic, la serra de Montserrat, el Prepirineu i, fins i tot, el mar.
3. La Gallina Pelada, la germana petita del Pedraforca
Qui no ha sentit a parlar mai del Pedraforca? Costa trobar algú que, sigui de petit o de més gran, al cau, sol o amb amics, no hagi grimpat mai pels últims revolts de la màgica muntanya que presideix la serra del Cadí. És per això que avui us recomanem que aneu a visitar la seva germana petita i menys coneguda, la Gallina Pelada, situada a pocs quilòmetres del municipi de Saldes. D’entre moltes altres qüestions, val la pena destacar l’espectacular imatge del Pedraforca que es té mentre pugem la Gallina.
Aquest cim, sense massa vegetació tal com el seu nom indica, ja compta amb 2.321 metres d’altitud, motiu pel qual estaríem parlant d’un graó més de dificultat respecte els dos anteriors. Estiu, tardor i primavera són les estacions en què la seva ascensió esdevé més senzilla.
Tot i això, la Gallina Pelada no es caracteritza per ser una muntanya especialment difícil de coronar. Hem de tenir en compte que el desnivell acumulat ronda els 700 metres, però aquests es van assolint a poc a poc, ja que la ruta ens ofereix un bon grapat de prats i zones molt verdes, on és fàcil trobar-hi animals pasturant, que ens fan passar el desnivell d’una manera força amena. Des de l’aparcament de la Font Freda fins al cim, a pas lleuger, hi ha unes dues hores, pel cap baix. Ja de baixada amb el cotxe, podem aturar-nos a fer un entrepà a Gósol, un poble amb molta història i curiositats a l’esquena.
4. Eth Tuc dera Escaleta, una muntanya de postal
A prop del municipi d’Es Bòrdes se situa l’Artiga de Lin, una espectacular postal natural des d’on comencen moltes rutes pirinenques. Sense anar més lluny, és un dels punts més famosos per iniciar l’ascensió a l’Aneto. En el nostre cas, ens disposem a aprofitar aquesta muntanya de Catalunya per fer una ruta circular que surt i acaba a l’aparcament de la mateixa ermita de l’Artiga de Lin.
Recordem que ja estaríem a un grau de dificultat 4, doncs ens disposem a fer un recorregut d’uns quinze quilòmetres, amb més de 1.300 metres de desnivell i a la meitat del qual coronarem un pic, eth Tuc dera Escaleta, de quasi 2.500 metres. La durada total versa entre les cinc i les sis hores, en funció del ritme i les parades que fem. Es desaconsella fer-la a l’hivern i bona part de la primavera, a no ser que ja anem mentalitzats i preparats per fer-la amb molta neu.
La ruta circular ens marca la primera parada a la cabana de Pomèro, des d’on enfilarem la pujada al Tuc. Un cop allà, el desescalarem fins a arribar a l’alçada del barranc d’Aubèrt, el qual haurem de resseguir per tornar a arribar a l’aparcament. Les marques del PR a recórrer fa anys que no es renoven, així que caldrà anar amb els ulls molt oberts i, a poder ser, amb alguna mena de mapa en paper o localització activa al telèfon mòbil. En tot cas, és una excursió molt recomanable i poc concorreguda. La majestuositat dels paratges que travessem ens deixen del tot bocabadats.
5. L’omnipotent Pica d’Estats, el sostre de Catalunya
L’emblemàtica Pica d’Estats és, amb 3.143 metres, la muntanya més alta de Catalunya i un dels pics més importants de tot el Pirineu. Per aquest motiu, acostuma a ser un cim força concorregut, sobretot durant la temporada d’estiu. La seva rellevant altitud, així com les condicions climàtiques inestables de la zona, fan que els obstacles amb què puguem topar en qualsevol altra època que no sigui l’estiu es maximitzin de forma clara.
Hi ha moltes rutes i modalitats diferents per fer la Pica, però des d’aquí recomanem una que ens implicarà carregar tenda de campanya, per tal de fer-hi nit. Cal tenir present que tenim per davant més de deu hores de recorregut en total. Fer-ho en un sol dia esdevé una quimera, si no impossible, molt atrevida.
Deixarem el cotxe a l’aparcament de la Molinassa, a pocs quilòmetres del poble d’Àreu, al Pallars Sobirà. Com que tenim previst fer nit a mig camí, farem bé de posar-nos a caminar cap allà a les cinc de la tarda. Des d’allà ens esperen unes tres hores fins l’Estany d’Estats, on ja és tradició per a molts desplegar les tendes, escalfar brou al fogonet i menjar l’entrepà. A dormir aviat i l’endemà, a trenc d’alba, cap amunt i a seguir.
Des de l’estany fins al cim no tenim més de tres hores, temps que podrem allargar si, a més de la Pica, ens ve de gust coronar altres cims veïns com el Verdaguer i el Montcalm. Fer-ho ens traurà una hora extra, com a molt. Un cop completat tot això, només ens quedarà desfer tot el camí fet de pujada. Fins a l’aparcament ens esperen, anant a pas tranquil, unes cinc hores. A mig camí, podem tornar a parar a l’Estany d’Estats, on hem fet nit, i dinar.
Ja ho sabeu, calceu-vos les botes i a caminar. Que tingueu bona ruta!