Literatura i cinema són dues potes d'una mateixa passió. Bé ho sap Luis López Carrasco, director de cinema murcià, que acaba de guanyar el premi Herralde de Novel·la per El desierto blanco, una història política ubicada en un futur incert i composta per cinc relats que s'uneixen entre si, i que té com a fil argumental a uns personatges que fugen en globus d'uns bombardejos, supervivents d'una guerra mundial que ha fuetejat el món sencer, i que hauran d'enfrontar-se als reptes de construir una nova civilització en una illa deserta. Un punt de partida que dura el que dura aquesta curiosa dinàmica de grup per entrar a treballar en uns grans magatzems. "Estic desbordat de felicitat", ha comentat l'autor. No és el primer llibre de López Carrasco, i tanmateix, potser sí el més profund. És un rescat als records del passat, que es va investigant a partir de l'impacte del present, i per als quals el cineasta i escriptor s'ha inspirat en la cruesa de la crisi econòmica de 2008 i en les migracions que es van succeir en nom seu.
Així, des d'un lloc llunyà, una espècie d'exili, el narrador projecta cap al passat per intentar rescatar les memòries que van transformar la seva vida i la de les persones properes a ell, i així poder analitzar, comprendre i redescobrir les claus d'una època en què l'únic important semblava ser trobar una feina precària per sobreviure en ple segle XXI. Una trama central que es va descobrint per les al·lusions i que es desenreda just a l'última pàgina de la novel·la. No obstant això, segons l'autor, no es tracta d'una novel·la generacional. López Carrasco considera que cada vegada es pot fabular i imaginar menys perquè la societat tendeix a creure que tot està fet, que ja no hi ha res per descobrir. "Potser això és una pregunta política", ha afegit.
"No és una novel·la catastrofista ni pessimista, tampoc optimista, però és una novel·la que crec que ens mostra d'una manera molt tendra qui som, per allò bo i per allò dolent; és una novel·la que es planteja un futur des del qual revisem el nostre present", ha explicat Juan Pablo Villalobos, membre del jurat. Es tracta d'una novel·la que passa l'any 2035, i té una semblança amb El año del descubrimiento, el documental del mateix autor —guanyador del Goya— que revisa el que va passar a Cartagena l'any 1992 a partir del present, quan milers de treballadors van perdre la seva feina davant del tancament de les empreses de la ciutat i la situació va culminar en la crema de l'Assemblea Regional.
La novel·la finalista ha estat La reina del baile, de l'argentina Camila Fabbri, que teixeix un argument pertorbador, envoltant i esperançador per parlar de traumes, realitats i desitjos amb un títol basat en la mítica cançó d'ABBA, Dancing queen. "Jo em vaig convèncer a mi mateixa que no anava a escriure una novel·la, que només faria contes, i per algun motiu el 2019 vaig començar a escriure un conte que es va fer llarg i es va convertir en novel·la", ha explicat l'autora. El llibre comença amb una accident de cotxe en el qual es veu involucrada una dona que no sap què fa allà, i crea un ambient que es mou entre la comicitat i la tragèdia per indagar en el personatge, en un lloc subdesenvolupat, i en el qual la maternitat és una fita conflictiva que pren el comandament de l'argument. Ambdós llibres estaran disponibles a les llibreries el proper 22 de novembre.
El jurat ha estat compost per la llibretera Ana Cañellas, Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Juan Pablo Villalobos i l'editora Silvia Sesé, que van seleccionar 5 novel·les entre les 1.566 obres presentades. El premi, que està dotat amb 25.000 euros, el convoca l'editorial Anagrama. Entre els anteriors guanyadors del guardó literari es troben escriptors com Javier Marías, Cristina Morales, Enrique Vila-Matas, Mariana Enríquez o Roberto Bolaño, i l'any passat el guardó va quedar desert.