La directora i guionista Rosa Vergés rebrà el premi Gaudí d’Honor 2024. Així ho ha confirmat aquest dimarts l’Acadèmia del Cinema Català, que ha volgut reconèixer la trajectòria de Vergés atorgant-li el seu màxim reconeixement per una vida dedicada al cinema en tots els seus formats. D'aquesta manera, la cineasta agafa el relleu del cronista Jaume Figueras, que va recollir-lo la passada edició. El guardó s’entregarà durant la gala dels Premis Gaudí, que se celebraran el proper dissabte 3 febrer al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Vergés és una de les cineastes més nostrades, pionera i clau en el relleu del cinema espanyol en els anys noranta, amb una experiència marcada per la literatura, l’aprenentatge d’alguns dels directors més reconeguts de la història del cinema espanyol i crescuda la en la generació talentosa d’Álex de la Iglesia, Chus Gutiérrez o Enrique Urbizu. Filla de Josep Vergés, propietari de l’editorial Destino, va créixer entre llibres i manuscrits en una casa que freqüentaven personalitats com Josep Pla o Miguel Delibes. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i es va formar a la Sorbona de París, i va decidir dedicar-se al món del cinema després de treballar com actriu a la companyia teatral Dagoll Dagom.
Durant gairebé una dècada va aprendre l’ofici passant per tot el ventall de llocs professionals dedicats al món del cinema en gairebé una vintena de pel·lícules: d’script a guionista, de directora artística a ajudant de direcció. Va tenir la possibilitat d’aprendre de referents com Vicente Aranda o Bigas Luna, fins que va començar a volar sola. No en va, el seu primer llargmetratge, Boom Boom (1990) li va valer el Premi Goya a la millor òpera prima —ara millor direcció novell—, així com el Premi Sant Jordi i el Fotogramas de Plata per la seva protagonista, una joveníssima Àngels Gonyalons. Durant la seva carrera, Vergés també ha treballat amb cineastes com Agustí Villaronga, Francesc Rovira Beleta, José Antonio Slagot o Francesc Bellmunt.
Entre la seva filmografia s’hi troben produccions com Souvenir (1994), Tic tac (1997) o Iris (2004), a més de documentals com L'eixample Cerdà: Illes en xarxa (2009). Entre 1994 i 1998 va ser vicepresidenta de l’Academia de Cine, i del 2009 al 2011 també membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya. Va ser la padrina de la primera promoció d’alumnes graduats en direcció cinematogràfica a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), de la qual és professora des de 1994. Actualment també és professora associada de les Universitats Ramon Llull, Menéndez Pelayo i Pompeu Fabra.
El Premi Gaudí d’Honor - Miquel Porter 2024 s’afegeix a una llarga llista de reconeixements, entre els quals es troben el Premi Ciutat de Barcelona d‘Audiovisuals (1998) i els premis a la trajectòria dels festivals PICURT (2015) i FIC-CAT (2017). El 2021 va ser nomenada Membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català, que ara premia la seva trajectòria amb el màxim reconeixement de la professió.