El govern egipci ha anunciat aquest dijous el descobriment sota la sorra a la monumental Luxor, de la Ciutat Perduda d'uns 3.000 anys d'antiguitat, i ha indicat que es troba en un bon estat de conservació. Es considera el descobriment més important a Egipte des de la troballa de la tomba de Tutankamon.
La ciutat trobada és la que va rebre el nom de "L'ascens d'Aton". La història d'aquesta ciutat es remunta al regnat del faraó Amenhotep III, el novè rei de la dinastia XVIII que va governar Egipte entre els anys 1391 i 1353 aC, i va estar activa en temps del seu fill i futur hereu al tron, Amenhotep IV, Akhenaton, en els últims vuit anys del seu regnat, així com en el regnat del seu successor Tutankamon.
Es tracta del "major assentament administratiu i industrial de l'era de l'Imperi Egipci a la riba occidental de Luxor", situada al Nil, segons el Ministeri de Turisme i Antiguitats egipci, que ha definit el descobriment com "la ciutat més gran mai trobada a Egipte". "Els carrers de la ciutat estan flanquejats per cases, amb pedres als murs de fins a tres metres d'altura", ha assegurat el famós arqueòleg Zahi Hawas, que està al capdavant de la missió responsable de la troballa.
Hawas ha explicat que "moltes expedicions estrangeres havien buscat aquesta ciutat i no l'havien trobada". Segons el Ministeri d'Antiguitats, "les capes arqueològiques han romàs intactes durant milers d'anys, com si els seus antics residents les haguessin deixat ahir mateix". La ciutat, segons ha indicat el Ministeri, està "en bones condicions de preservació, amb els murs gairebé complets i amb estances plenes d'objectes de la vida quotidiana", que han permès la datació de l'assentament.
Les restes de la Ciutat Perduda de Luxor | Facebook Hawass
"La troballa de la Ciutat Perduda és el descobriment arqueològic més important des del descobriment de la tomba de Tutankamon", ha indicat Betsy Brian, professora d'Egiptologia de la Universitat nord-americana John Hopkins. "L'ascens d'Atón" no només permetrà observar la vida dels antics egipcis en una època en què "l'Imperi estava en l'apogeu", sinó també aportarà llum sobre "uns dels més grans misteris de la història: Per què Akhenaton i Nefertiti van decidir traslladar-se a Amarna", la regió on es va construir una nova capital imperial al segle XVI abans de Crist.
Les excavacions que van portar a la troballa es troben entre dos temples, un dedicat a Amenhotep III i un altre a Ramses III, a Luxor, i havien començat el setembre del 2020 per tractar de trobar el temple mortuori de Tutankamon. Però després de dues setmanes de feina, la missió arqueològica va tenir una gran sorpresa quan van començar a aparèixer maons de tova per tot arreu i els arqueòlegs van començar a desenterrar la gran ciutat.
Fins ara han aconseguit treure a la llum diverses àrees de la localitat, on s'han trobat un forn, una gran cuina amb forns i peces de ceràmica per a l'emmagatzematge d'aliments, en la qual va haver de treballar un gran nombre de persones, així com un barri administratiu i residencial. La ciutat, segons el comunicat, "estava voltada per un mur en ziga-zaga, amb un únic punt d'accés", cosa que fa pensar als arqueòlegs que tenia una funció defensiva.
També han trobat una àrea de treball amb motlles per a la producció d'amulets i objectes decoratius i una zona per a la fabricació de maons usats en la construcció de temples i que porten el segell amb el nom el faraó Amenhotep III. El seu fill Amenhotep IV va impulsar una reforma religiosa que va apartar el déu Amon del culte per imposar en el seu lloc a Aton (el disc solar), i es va canviar el nom pel d'Akenaton (agradable a Aton). Per a alguns va ser considerat el primer precedent de monoteisme.
S'atribueix a Akenaton un himne dedicat a Aton que, segons alguns estudiosos, després inspiraria el rei David en el salm 104 que se li atribueix a la Bíblia: "Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran! Vas revestit d’honor i majestat, t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela, damunt les aigües t’has bastit un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents".