Una gran poma vermella rep els visitants a l'exposició "Feminista havies de ser", comissariada per la popular periodista Natza Farré al Palau Robert. El símbol del pecat d'Eva és la primera de les atractives instal·lacions amb les quals, d'una manera molt pròxima al seu univers visual, els joves que gaudiran instagramejant els diversos espais de la mostra poden descobrir que malgrat les promeses d'igualtat amb les quals han estat educats, les xifres continuen confirmant les desigualtats. Per exemple: La bretxa salarial entre els homes i les dones a Catalunya és del 23%, segons dades de l'Observatori de la Igualtat de Gènere i segons el Fòrum Econòmic Mundial, falten 257 anys per arribar a la igualtat salarial arreu del món. Tranquils, a Catalunya s'estima que hi arribarem l'any 2091, just quan –amb sort– s'hagin acabat de jubilar els nens i nenes que acaben de néixer. Només el 35,4% dels càrrecs de direcció empresarial són dones i, tot plegat, provoca que la manca de polítiques de conciliació familiar hagi fet disminuir la natalitat a l'1'3 fills per dona.
L'exposició "Feminista havies de ser" es pot veure al Palau Robert
Sí que n'hi ha per tant
"No n'hi ha per tant!" avisa un rètol lluminós, fent palès el que alguns creuen davant les reivindicacions d'un nou moviment feminista, molt jove i compromès, que ha reviscolat vells lemes i velles proclames. Feminista havies de ser reflecteix amb diversos objectes la situació de discriminació sistemàtica de més de la meitat de la població mundial, un pes feixuc que han de suportar cada dia. La proposta expositiva de Farré vol posar de manifest com el masclisme embolcalla i condiciona la societat, amb frases tan habituals com "Que tens la regla?", "Se't passarà l'arrós" o aquell "ajudo molt a casa" que tots hem sentit alguna vegada. Com assegura l'exposició, el masclisme està tan arrelat que sovint passa desapercebut, malgrat que és ben present des de la infantesa, en els jocs infantils gens innocents amb els quals continuen educant-se els nens i nenes d'avui.
Per no parlar d'altres situacions potser encara més escandaloses: L'assetjament sexual i la violència com a fet habitual. Segons dades de Feminicidi.cat, 11 dones han mort a Catalunya en actes violents protagonitzats per homes. Més enllà de casos que esgarrifen, com la violació múltiple de l'Olleria, al País Valencià, gairebé la meitat de les agressions i abusos sexuals es produeixen dins de casa o en espais segurs, i un 64% dels casos, l'agressor és algú proper a la víctima. Com que el feminisme té clar que tot allò que és personal és polític, l'exposició mostra diverses intervencions masclistes de polítics com Cayetana Álvarez de Toledo o l'exministre d'Agricultura Miguel Arias Cañete. En aquest espai, cal dir que la majoria de veus corresponen a polítics espanyols del Partit Popular. Es troben a faltar exemples més propers que, com sabem, també existeixen i haurien demostrat que el masclisme i la cultura de l'abús és més estesa ideològicament del que ens pensem a priori.
Un detall de l'exposició "Feminista havies de ser" comissariada per Natza Farré/Palau Robert
Una mostra del feminisme millennial
Com a bona mostra filla del seu temps i del seu entorn, l'exposició dedica un espai a contrarestar les mentides del masclisme –especialment aquell barroer i fatxendós que titlla de "feminazi" a la dona que reivindica els seus drets–, al Me too –amb un espai dedicat als testimonis recollits a Twitter– i a l'onada feminista que ha convertit en una data imprescindible cada 8 de març. Especialment entre les més joves. En aquest sentit, els missatges de les visitants recollits i separats per edats mostren una majoria aclaparadora de visitants de la generació milennial, a la qual sembla enfocar-se tota la proposta expositiva. En aquest sentit i mirant cap al futur, l'exposició vol donar, malgrat tot, un missatge optimista i ressaltar com dades i notícies concretes permeten tenir confiança en un canvi progressiu en la situació de les dones. Seran les visitants d'avui, les que potser esclataran d'indignació i lluitaran per evitar qualsevol retrocés.