"Els premis sempre tenen aquest punt de misteri, no pots saber què fa que els guanyis o que no; quan t’hi presentes és perquè penses que potser pots guanyar, però a la vegada et sembla que és impossible". Al contrari del que podria pensar en alguna d'aquestes cavil·lacions internes, no ha estat impossible per a Clara Queraltó aconseguir un dels premis literaris més cotitzats de casa nostra. Filòloga, escriptora, docent i columnista de Revers, acaba de guanyar la 9a edició del Premi Llibres Anagrama en català amb Com el so d’un batec en un micròfon, una novel·la coral amb dos punts de vista diferents que vertebren la història de la Gabriela i en Quim, de 18 i gairebé 40 anys respectivament, que es trobaran un estiu en un poble petit de l'Empordà. "Sempre penso que escric sobre el que m’inquieta i la història neix d’aquí; convisc amb un altre escriptor i estem tot el dia parlant de coses que podrien ser novel·les, a vegades veiem novel·les a tot arreu", explica l'autora.
D'aquesta manera, els dos protagonistes de la novel·la conformen una mateixa història explicada des de dos veus diferenciades i, per tant, com diu la pròpia autora, "no és la mateixa història". Amb un relat que recull tot un any de vida, la narració acompanya la relació d'aquests personatges dividida en dues etapes: la primera, la que explica la Gabriela de juny a novembre, i la segona la que viu en Quim, de novembre a juny. "A partir de que es coneixen entra en joc el desig, amb tot allò que té d’après, però també d’irracional i, sobretot, com ens mirem i ens expliquem a nosaltres mateixos". D'aquesta manera, Queraltó signa una novel·la íntima i profunda que indaga en l'ésser humà, rascant en tot allò que ens preocupa i ens il·lumina a parts iguals. L'obra explora els mecanismes de la seducció i de l'atracció entre contraris i planteja un joc de miralls "absorbent i pertorbador" que funciona amb precisió mil·limètrica. En paraules del jurat, es tracta d'una novel·la que planteja una faula incòmoda sobre les primeres etapes de l'amor que, en el fons, són una forma de prejudici. La novel·la estarà disponible a les llibreries el proper mes de març.
Aquesta no és la primera obra de l'escriptora, que ja compta amb alguns projectes literaris sota el braç. Clara Queraltó (Pla del Penedès, 1988) va estrenar-se en el món literari amb El que pensen els altres (Proa, 2018), un llibre pel qual va rebre el premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l'any 2017 i que consta de 18 contes diversos. El 2021 va tornar a les prestatgeries amb la novel·la Et diré R. (Empúries), en què indagava en els interrogants d'una jove embarassada que es troba sola en una gran ciutat i ha de bregar amb la soledat, la precarietat econòmica i l'amor contrariat. També ha col·laborat als programes El Llop o La puntual de TV3, juntament amb Àngel Llàcer i Enric Cambray, i actualment és professora de llengua i literatura catalana, a més d'escriure una columna a Revers, el vertical cultural d'ElNacional.cat, i fer una petita secció al No ho sé de Rac1.
D'aquesta manera, amb l'arribada del Premi Llibres Anagrama en català, Queraltó fa un pas més en la seva carrera com a escriptora consolidada a casa nostra. L'autora ha rebut aquest reconeixement "amb una il·lusió fortíssima i uns nervis proporcionals a la il·lusió, perquè l’han guanyat autores i autors de qui he après i que admiro" i perquè, a més, l'editorial Anagrama l’ha acompanyat des de sempre i l'ha format, diu, com a lectora i com a escriptora. "Escriure té una part que és molt solitària, és veritat, però té tota una part que no: des del moment en què comparteixes el text amb algú mentre l’escrius, fins que hi intervé l’editorial. I, sobretot, pels lectors. La funció del llibre és aquesta, arribar a algú que hi ha a l’altra banda", ha matisat l'autora, a qui li agradaria que la novel·la pogués arribar a molta gent. "Al final, quan escrius vols que la teva història arribi al màxim de lectors possibles, i un premi, amb la visibilitat que et dona, t’ho permet". Enguany, el jurat del guardó ha estat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Isabel Obiols i Silvia Sesé, i la dotació del premi és de 12.000 euros.
Els altres guardonats del Premi Anagrama
La passada edició, el Premi Llibres Anagrama de Novel·la en català va ser per a la debutant Andrea Genovart, amb un Consum preferent que retratava una Barcelona gens idealitzada. Un any abans, el 2022, el reconeixement va quedar desert. Pol Guasch va endur-se el premi amb Napalm al cor: era l'any 2021 i la crítica es va rendir davant una narrativa poètica bellíssima que descrivia diverses opressions i repressions a través de la mirada d'una parella de nois residents en una zona militaritzada. Abans d'ell, Anna Ballbona va fer-se amb el reconeixement per No soc aquí el 2020, mentre que el mateix any Terres mortes de Núria Bendicho va rebre la menció especial del jurat. El 2019 el premi va ser per Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà; el 2018 per Llucia Ramis i Les possessions; el 2017, per La memòria de l'arbre de Tina Vallès, i el Jambalaia d'Albert Forns va guanyar el 2016.