"Ha passat tan ràpidament que ni ens hem assabentat", confessa la Clara Sánchez. "Sembla mentida que faci vuit mesos des que ens vam presentar als càstings i sabéssim que formàvem part del concurs. És molt irreal tot plegat i encara em costa assumir moltes de les coses que he viscut al programa". La Clara és la persona que s'amaga rere el personatge de l'Scorpio, una de les concursants d'Eufòria (el talent show de TV3 que s'ha convertit en un dels fenòmens mediàtics de la temporada), que, 110% de sinceritat, 120% d'honestedat, 130% d'intensitat, 360% versatilitat, més adhesions ha sumat a la seva causa. Ens trobem amb ella ara que acaba d'anunciar que està treballant en el seu primer disc, àlbum que ja se sap també, publicarà la discogràfica Delírics. Llar d'eminències de la música urbana a casa nostra com 31 Fam, Flashy Ice Cream o la P.A.W.N. Gang, aquesta pot ser una pista per començar a decodificar com sonarà el treball. "A poc a poc vaig assimilant moltes coses que van succeint. Crec que ara és el moment en el qual comencem a adonar-nos de l’impacte que ha tingut el programa en la gent. Ho noto, sobretot, quan ens paren pel carrer o anem a algun festival. El que m’enduc és l’aprenentatge. Ha sigut brutal i molt intens. Per descomptat, també tots els meus companys i companyes als quals admiro i aprenc d’ells dia rere dia. Veure el que fan sobre l’escenari m’enorgulleix i també em deixa observar des d’un punt extern el que visc jo en primera persona".
🎤 Lildami, eufòria 'imparabla', nou protagonista de 'La cançó de l'estiu'
🎛️ El finalista d''Eufòria' Triquell comença a gravar el seu primer disc
Hauries arribat igualment fins aquí sense Eufòria?
Crec que el camí fins aquí sense Eufòria hauria estat completament diferent. Hem passat de ser artistes desconeguts fent música a les nostres respectives cases a què de sobte ens parin pel carrer i siguem capaços d’omplir dues nits al Palau Sant Jordi. Si hagués fet el camí jo sola, m’hauria trobat amb molts més impediments per arribar on soc ara i hagués sigut tot molt més gradual. L’exposició del programa era tot el que necessitava sent una artista independent sense els medis que té la televisió, els quals són immensos.
El camí fins aquí sense Eufòria hauria estat completament diferent. Hem passat de ser artistes desconeguts fent música a les nostres respectives cases a què de sobte ens parin pel carrer i siguem capaços d’omplir dues nits al Palau Sant Jordi
Quan vas descobrir que per a tu la música ho era tot?
Els primers records musicals que tinc són de quan, més o menys, tenia 7 anys. Són records d'estar ballant i cantant amb el meu mp3 totes les cançons de la Shakira fins a acabar amarada de suor. Ho donava tot a la meva habitació, encara que només fossin 10 metres quadrats. Un dels moments que recordo amb més carinyo de pensar que m’hi volia dedicar, va ser mirant la superbowl de l’any 2013. La Beyoncé era l’encarregada d’oferir el show. Encara ara, de les vegades que el vaig arribar a veure amb 12 anys embovada davant de la pantalla, em sé el seu half-time de memòria.
La Benyoncé sempre ha estat el teu gran referent, oi?
M’han marcat moltíssimes artistes. Òbviament, la Beyoncé la que més. Però també Rihanna, Amy Winehouse, Jorja Smith, Jessie Reyez, Billie Eilish… És una llista infinita de dones empoderades que m’han ajudat a descobrir el meu jo artístic.
M’han marcat moltíssimes artistes. És una llista infinita de dones empoderades que m’han ajudat a descobrir el meu jo artístic
Més enllà de la música què més et remou?
M’encanta estar amb els meus amics, rodejar-me de la seva atmosfera i riure molt junts. És una de les coses les quals ja sabia, però havent passat per Eufòria ho valores molt més, igual que a la teva família. El teu cercle més proper es converteix en la teva base d’acer. Teníem tan poc temps durant el concurs per estar amb ells, que els pocs moments que teníem valien or.
On hi ha el límit entre la persona, Clara, i el personatge, Scorpio, i on conflueixen totes dues?
La Scorpio forma part de la Clara i a l’inrevés. El moment en el qual es crea el límit és quan pujo a l’escenari. És el mateix que li passa a una actriu quan ha d’interpretar un personatge a escena: tots els cantants en el moment d’actuar ens convertim en el nostre alter-ego i extremem una part de nosaltres. Jo vaig decidir donar-li nom al meu alter-ego i m’agrada haver-ho fet perquè així m’ajuda mentalment a diferenciar el personatge de la persona. L’altre dia vaig viure un moment graciós en el qual una noia que em coneix des de sempre em va demanar una foto dirigint-se a mi com Scorpio. Jo li vaig dir: "Tu la tindràs amb la Clara, que té molt més valor!".
Per què Scorpio?
Scorpio prové del meu horòscop. Sabia perfectament que no utilitzaria el meu nom de “pila” com a artista perquè segons el meu punt de vista estava mancat de personalitat. Un dia donant-li voltes, vaig recordar que la meva mare de petita sempre em deia que era igual que el meu pare, ja que ell és escorpí, i entre nosaltres no existia el gris: o ens odiàvem o ens estimàvem. Considero que aquest tret extremista em definia moltíssim com a persona però també com a artista.
Mai has silenciat les teves idees: entens la música com una eina de canvi?
Una de les idees més fortes de Bertolt Brecht era: el teatre serà polític o no serà, I sí, considero que és essencial com a artista defensar les meves idees i protestar pel que crec que com a societat s’ha de canviar. Òbviament, seria més fàcil mantenir-me neutre en molts aspectes i sé que potser em juga a la contra tenir la imatge que tinc, però a la vegada si no fes el que sento sentiria que vaig en contra dels meus principis i això no m’ho permetria. Sempre he tingut molt clar que vull ser el referent que no he tingut quan era petita.
Considero que és essencial com a artista defensar les meves idees i protestar pel que crec que com a societat s’ha de canviar
Acabes de firmar per Delírics, la casa gran de la música urbana a casa nostra.
Crec que Delírics defensa molts dels meus principis. No és un segell qualsevol. Trenca amb molts aspectes de la indústria musical catalana i és pionera en portar gent urbana al panorama català, cosa que em crida molt d’elles. M’agrada la gent que s’atreveix i vol canviar amb el que hi ha establert.
I el disc, com el portes?
Del disc encara no puc dir res… Tot just s’ha acabat el programa, vam fer els dos Sant Jordis i fa menys d'una setmana estava participant en el Festival Sons del Món junt amb alguns dels meus excompanys, fent el meu primer concert en solitari. No hem parat. És veritat que tinc moltes idees, la creativitat està i vaig component tot el que puc per treure-li suc a la situació que estic vivint per plasmar-ho al disc, però tot és massa prematur encara. Per descomptat que m’agradaria que companys meus col·laboressin en el disc, però són coses que encara s’han de veure. Ara per ara, ja tinc cançons publicades a les plataformes digitals, per si algú vol escoltar part del que és la Scorpio, més enllà del que ha vist al programa. Ara mateix només penso a crear i disfrutar del bonic camí creatiu que m’espera. M’ho vull prendre amb calma, paciència i sobretot, molt d’amor.
Quin és el límit?
El límit existeix quan ens etiquetem i posem nom als nostres objectius, que sigui el que hagi de ser, treballant sempre s’arriba a bon port.