És possible que reconegueu Clàudia Costas (Barcelona, 1989) per haver interpretat el paper d’Ona a la sèrie ‘La Riera’ de TV3, però ara ja fa un temps que ha deixat la carrera d’actriu aparcada i treballa darrere de càmeres, on diu que se sent més còmode. Actualment, exerceix de coach d’actors a la sèrie ‘Com si fos ahir’ acompanyant els nens que hi surten. Els ajuda a preparar-se el personatge, els fa de guia i els dona suport en tot moment. I ho compagina amb l’escriptura. Acaba de publicar ‘El primer cop de moltes coses’ (La Campana), una novel·la de ficció que ens convida a enfrontar-nos a les pròpies pors i a sortir de la zona de confort. Que la protagonista de la història sigui homosexual no és casualitat, Costas ha decidit que en tots els seus llibres (en té quatre més al calaix) les persones del col·lectiu lgtbiq+ hi siguin presents, tal com passa a la vida real; una manera de donar-li visibilitat i promoure’n la normalització en l’art. Ens trobem al pati interior de la Casa Usher, una llibreria molt acollidora situada a Sant Gervasi, per conversar sobre el llibre, la seva carrera i el futur que l’espera.
Què et va inspirar a escriure 'El primer cop de moltes coses'?
La veritat és que hi ha molts temes en aquesta novel·la dels que volia parlar, com ara la dificultat que tenen algunes persones de relacionar-se amb els altres, i la solitud en la gent jove, perquè a vegades l’associem a gent més gran.
Parla’m una mica de la trama
La Maya és una noia de 29 anys que viu sola, té unes rutines establertes, a poc a poc s'ha construït una gran muralla on està protegida i on no se sent vulnerable, i de mica en mica es veu forçada a interactuar amb gent del seu voltant, i això l'anirà canviant i li anirà mostrant aspectes nous d'ella mateixa i dels altres.
La Maya és un personatge bastant peculiar, doncs.
Té manies, és molt obsessiva, fregant l’antisocial, té una obsessió amb complir les rutines, amb tenir la vida organitzada i les coses sota control. A més, un dia, veient la pel·lícula Spiderman, adquireix uns superpoders que l'obliguen a transformar-se, a interactuar amb el món. I aquest és un esforç que ha de fer per sortir una mica del que està acostumada.
I a més, travessa la crisi dels trenta.
Els trenta són una edat molt complicada d'entrar, sobretot per les noies. Bé, almenys per la meva experiència i les persones del meu voltant. Són com un cataclisme. Al final, és un creixement, és un moment de transformació i d'aprenentatge. I, a més, descobreix que està enamorada de la seva veïna, i aquest és un dels primers cops de moltes coses.
Continua sent un tabú l’homosexualitat?
M'encantaria dir que l'homosexualitat no és un tabú. M'encantaria. Però crec que encara estem molt lluny que no ho sigui. Per això n’he volgut parlar. M’encantaria que aquesta pregunta no hagués de sortir en una entrevista. I m'agrada sempre tocar (el tema de l'homosexualitat) a tots els llibres que escric, perquè fins que no deixin de preguntar-me això, és que encara estem molt lluny (de la normalització.)
M'encantaria dir que l'homosexualitat no és un tabú
Per tant, creus que és important que hi hagi referents a la literatura per donar visibilitat lèsbica o, en general, al col·lectiu LGTBIQ+?
Sí, com hi són a la realitat, i han de ser a l'art. Ho he fet expressament de posar-ne (personatges homosexuals) sempre a totes les novel·les, a totes les ficcions que he escrit. Sí que és veritat que potser encara ho hem d'acompanyar una mica. I és una llàstima, però en el meu cas sí, sempre hi incideixo.
I també denuncies l'homofòbia, perquè hi apareix un personatge gai que és apallissat.
En aquest cas és l’única referència d’un fet real que va passar. Quan l’escrivia, van apallissar una persona homosexual a prop d’aquesta llibreria. Aquesta notícia em va deixar molt col·lapsada. Encara em sorprèn que passin aquestes coses. És lamentable. Sí, volia tocar aquest tema.
Consideres important escriure amb perspectiva de gènere?
Crec que és important escriure de les coses que passen a la vida i de les realitats que hi ha ara mateix. Actualment, estem vivint un gran moviment que és el feminista perquè estem lluny d'aconseguir l’equilibri.
Actualment, estem vivint un gran moviment que és el feminista perquè estem lluny d'aconseguir l’equilibri
La novel·la està inspirada en alguna història personal?
No, no. No he agafat cap superpoder. (riu). Sempre hi ha moltíssimes coses personals que entren en joc, però no hi ha cap desencadenant, en aquest cas, que sigui una cosa molt personal.
Quines primeres coses has fet aquest 2023 que t'hagin canviat la vida?
L’any passat vaig fer el Camino de Santiago sencer i va ser una d'aquestes coses, igual que la Maya que té aquest moment de transició als 30, per mi va ser com un abans i un després, fer el camino. Els viatges en general ho són. Crec que els moments de trencament de coses són els moments de canvi, és a dir, quan et separes, quan vas a viure a un altre lloc...
I suposo que publicar una novel·la
Perdó, m'he deixat la més important. Encara no en soc molt conscient.
En quin moment decideixes enviar el text a l'editorial? O, dit d’una altra manera, què t'empeny a fer-ho?
Després del camino, quan vaig tornar, vaig entrar a la web de Penguin Random House i vaig veure que tenien un lloc per enviar els manuscrits. I al cap de poc vaig rebre una trucada.
Tu ets actriu, però ara estàs treballant de coach d’actors i en concret amb nens a la sèrie ‘Com si fos ahir’ de TV3.
Sí, he sigut actriu molts anys, però vaig voler canviar de costat de la càmera. Vaig trobar una professió perfecta que era la de coach d’actors. És una professió molt bonica perquè al final acompanyes els actors, els ajudes amb tot el que poden necessitar o que els hi pot anar bé. I no estàs davant de la càmera, cosa que m'encanta. Ho gaudeixo moltíssim.
Com és el dia a dia de la teva feina?
Arribo al plató a l'hora que els convoquen, a vegades molt d'hora, que encara estan molt adormits, i la meva feina -a part de despertar-los-, és fer-los fer exercicis perquè agafin energia, i perquè la veu encara la tenen molt adormida. Llavors els acompanyo al camerino, es canvien, anem a maquillatge, tot i que no els maquillen perquè són nens, (als adolescents sí, perquè ja els surt algun granet). Anem al camerino i els ajudo a preparar les seqüències del dia. Quan entrem a plató, ja està tot l'equip, direcció i els altres actors. Ells ja van amb l'escena súper preparada i estan segurs i còmodes. Si han tingut algun dubte, ja l'hem parlat. Els he posat al dia. D'on ve aquella escena? Per què estem com estem? Si l'escena és complicada o té una transició emocional ho practiquem abans, i així el director només els dona quatre indicacions. Bàsicament, acompanyar-los, que estiguin tranquils i s'ho passin bé, que per mi, sobretot amb nens, és el més important.
Tu no vas tenir aquesta figura.
No, però m'hauria encantat. Jo també vaig començar molt petita i ara que la conec és una de les raons per les quals vull fer aquesta feina. És molt necessària, sobretot quan són petits. Perquè és una professió molt complicada, hi ha molt estrès al voltant, pressió i quan ets petita no ho saps gestionar. Cal tenir una personalitat molt ben formada per gestionar tot el que comporta.
És una professió molt complicada, hi ha molt estrès al voltant, pressió i quan ets petita no ho saps gestionar. Cal tenir una personalitat molt ben formada per gestionar tot el que comporta
Amb quina edat vas començar a actuar?
Vaig començar amb 7 anys a estudiar, però professionalment vaig fer alguna coseta als 12, i als 15 ja estava al teatre, compaginant-ho amb l'institut. A les tardes sempre assajos i els caps de setmana "bolos".
I ara et sents més còmode darrere la càmera?
Sí, la veritat és que m'agrada més. Crec que va per etapes. M'agrada molt experimentar i aprendre coses noves, ara em ve més de gust escriure i fer de coach. Hi ha projectes molt bonics eh, qui sap, no ho descarto en un futur.
Em ve molt més de gust escriure i fer de coach. Hi ha projectes molt bonics eh, qui sap, no ho descarto en un futur
I on et projectes d’aquí a uns anys?
Darrere d'un ordinador escrivint. Sé que és moooolt complicat viure d'això. Però, per què no fer la carta als Reis?
Aquesta és la primera novel·la que publiques, però en tens més al calaix.
Sí, tinc quatre novel·les acabades i algunes a mitges, dues en català i dues en castellà.
T'has sentit més còmode escrivint en català o castellà?
Hi ha històries que em venen en català, i n’hi ha que em venen en castellà. A casa sempre m'han parlat en català i jo he llegit molt des de petita en castellà.
Ets una bona lectora?
Què s'entén per bona lectora? Llegeixo molt. Intento llegir mínim, mínim, mínim, un llibre a la setmana, i una mica de tot, però sí que és veritat que sempre vas cap a gèneres semblants. No llegeixo terror, per exemple.
Quins són els teus referents literaris?
Això és molt difícil, perquè no tinc referents en res. Tinc molt mala memòria. He tingut etapes de llegir tots els llibres que anaven sobre llibreries, per exemple.
Més homes o dones?
Ostres, no ho havia pensat. Moltes dones últimament. Estic llegint molta literatura d'aquí.
Tens alguna anècdota relacionada amb l'escriptura del llibre?
Una de les primeres persones que el va llegir és la meva millor amiga, i em va dir que m’assemblo molt a la protagonista, i axò que jo havia criticat a la Maya. Molta gent m'està dient que tinc la mateixa veu que ella.
Com t’he d’imaginar escrivint?
No em poso mai horaris. Justament ara he anat a viure fora per trobar aquesta tranquil·litat i no sentir cotxes. I tinc un racó molt bonic, molt solejat. Escric en dies que fa bon dia. Ho faig sola, i amb una infusió davant de l’ordinador.
M'agradaria que em parlessis de la portada.
Vam tenir moltes aventures amb aquesta portada. De fet, és una referència que surt al llibre. És un quadre que li regalen a la Maya, i que és ella mateixa donant una puntada de peu a l'aire i d’aquesta en surten flors, colors i moltes llums. La idea d'algú xutant flors ens agradava molt.
Quin ha estat el desafiament més gran que t'has trobat mentre escrivies el llibre?
El que em costa més és acabar-los. Els principis els escric bastant de pressa, van molt fluids, i cap al final faig moltes provatures.
O sigui que quan comences a escriure no tens massa clar el final.
Exacte, i això que he estudiat a l'Ateneu de Barcelona i m'han ensenyat tota l'estructura, tots els diagrames, tots. Però vaig a la meva, ho faig per instint.
Creus que els llibres que tens al calaix sortiran aviat?
Tant de bo, espero que sí. Tinc històries que m'agradaria molt compartir.
Quin creus que és el perfil de lector que gaudirà amb el teu llibre?
Això és molt curiós, perquè quan el vaig enviar dubtava de si era un llibre juvenil, i em van dir que no. El target és bastant femení. Molta gent de l'edat de ma mare, diguéssim uns 60 i escaig l'està gaudint molt i m'està sorprenent, perquè també l’estan llegint els meus nens a qui faig coach, -que n'hi ha molts que no llegeixen de forma habitual-, i els està agradant. I tenen onze anys!
Està sent positiu el feedback?
Sí, i portem molt poquet, estic super agraïda perquè està sent boníssim! La gent m’envia missatges dient que s’ho ha passat molt bé que és fresc, àgil, i ràpid de llegir; i molta gent que no llegeix se l'està llegint. Això em fa molta il·lusió.
Ara, quan et sentia em preguntava si has fet doblatge.
Sí, vaig doblar a la Ginny Weasley, a les últimes pell·lícules de Harry Potter.
Clàudia Costas llegeix un fragment de la seva primera novel·la publicada, 'El primer cop de moltes coses'