A partir d'aquest dimarts, i al llarg de l'estiu, el claustre del monestir de Pedralbes obrirà les seves portes els vespres dels dimarts i dels divendres, de 18h a 21h. Es posa a disposició dels ciutadans, doncs, un dels espais històrics menys coneguts de la ciutat. I es fa a l'hora màgica, en una estona en què es pot gaudir especialment de la calma i la tranquil·litat. L'entrada és gratuïta. Les visites es podran realitzar fins al 13 de setembre.
Un regal d'enamorat
El monestir de Pedralbes va ser construït per Jaume II el Just per a la seva esposa, la bella i culta Elisenda de Montcada (que era la seva quarta dona i tenia fama de tenir-lo embogit). Es va construir a tota pressa i es va deixar a punt l'estructura bàsica el 1327, quan va morir el rei. De seguida s'hi van establir les monges clarisses. La reina, en enviduar, va establir-se en un palauet veí al monestir. Tot i que no va prendre els hàbits, interferia molt en la gestió del monestir (la seva neboda era l'abadessa de la comunitat religiosa). Va finançar les obres que quedaven pendents i la decoració del temple, on va ser enterrada (una part del sepulcre es pot veure des del claustre).
Una història accidentada
El monestir ha tingut una història accidentada. En diversos períodes històrics les monges han hagut d'abandonar les seves instal·lacions i ha estat abandonat. Però no va patir les desamortitzacions del segle XIX i va poder sobreviure fins als nostres dies, a diferència de bona part de les instal·lacions conventuals de la ciutat. Durant la guerra va convertir-se en un dipòsit dels arxius públics. Tot i que al monestir hi viu una comunitat de monges clarisses, de clausura, s'obre al públic amb freqüència, per a diferents esdeveniments públics.
Un claustre emblemàtic
El claustre de Pedralbes és una de les peces que es va construir al segle XIV, en vida de Jaume II. Té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Els dos pisos inferiors són del segle XIV, amb arcs espaiosos apuntats, sobre columnes amb capitells molt estilitzats, amb escuts dels reis d'Aragó i de la casa de Montcada. El tercer és afegit, sense arcades i amb sostre en vessant. Un dels elements més espectaculars és l'estàtua jacent del sepulcre d'Elisenda de Montcada, que al claustre es presenta com a vídua, amb l'hàbit de monja, però que per banda de l'església la presenta vestida de reina, en tot el seu esplendor.
Un jardí guaridor
El claustre del monestir disposa d'un jardí de plantes medicinals amb una cinquantena de plantes remeieres. Es tracta de la recreació d'un jardí monàstic medieval, que inclou plantes incloses als repertoris de farmacopea medieval. La Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona disposa d'una pàgina web en què analitza les diferents plantes presents al claustre.
La pluja i els ous de les clarisses
Hi ha una tradició que estableix que per evitar tenir pluja el dia de la boda, els nuvis han de dur ous a les monges clarisses, i a Barcelona era típic dur-los al monestir de Pedralbes (se suposava que elles resarien pel bon temps el dia de la boda i per la felicitat dels nuvis). Per a moltes famílies això era molt important, ja que es considerava que era de mal averany un casament que es realitzava sota la pluja. Però no hi ha gaire acord en la tradició sobre qui ha de portar els ous o quants se n'han de dur. Hi ha qui apunta que els ha de portar la mare de la núvia, i altres diuen que els pot portar qualsevol, sempre que indiqui el nom dels nuvis i el dia de la boda; i si alguns afirmen que els ous s'han de portar per dotzenes, hi ha qui indica que se n'han de portar 13.