Va ser apadrinada per reis i emperadors; enaltida per Víctor Hugo, Richard Wagner o Franz Listz i amiga de Víctor Balaguer, Jacint Verdaguer –amb els quals manté correspondència- i Àngel Guimerà, que li dedica un poema. Va viatjar i viure arreu del món –des de la terra d'oportunitats del Brasil fins als harems d'Istanbul– i va actuar a la Casa Blanca dècades abans que ho fes un altre artista català de renom, Pau Casals. Clotilde Cerdà, coneguda pel seu nom artístic d'Esmeralda Cervantes, va ser una nena prodigi de la música, una autèntica celebritat internacional  i una dona compromesa amb el seu temps, que va saber usar els seus bons contactes arreu del món en favor de causes com el feminisme, el pacifisme, l'abolició de la pena de mort o la lluita contra l'esclavatge i altres formes de dominació i violència. Una exposició al Palau Robert redescobreix aquesta catalana que va ser coneguda arreu del món, a cavall entre l'art i el combat per un món millor.

Clotilde Cerdà i la seva mare, Clotilde Bosch/Biblioteca de Catalunya

Una biografia de novel·la

L'enginyer Ildefons Cerdà és el pare del projecte de l'Eixample i si més no el pare legal de Clotilde Cerdà i Bosch (1861-1936). De tota manera, sembla que no n'era el pare biològic, ja que Clotilde hauria estat fruit d'una relació extraconjugal de la seva dona, la pintora i intel·lectual Clotilde Bosch, dona d'idees progressistes nascuda en una acabalada família d'indians. Cerdà li va donar el cognom però la va acabar desheretant, quan el matrimoni es va trencar i la petita Clotilde va quedar a càrrec de la seva mare, amb qui va marxar a Madrid, des d'on es traslladarien a Roma i París. Ella va ser la responsable de la seva exquisida educació –va encaminar-la cap a l'art sota la influència de Marià Fortuny, tot i que es va acabar decantant per la música–, de la seva carrera i projecció artística internacional i de recopilar un àlbum que aplega fotografies, targetes, cartes i testimonis de premsa que, adquirit l'any 1999 per la Biblioteca de Catalunya, ha servit com a base per l'exposició "Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes, una dona davant d'una època", comissariada per la professora Lorena Fuster i que es pot veure a partir d'avui al Palau Robert.

Batejada com a Esmeralda per Víctor Hugo, com la protagonista de Nostra Senyora de París de l'escriptor francès, i Cervantes en honor de l'autor del Quijote, per la reina exiliada Isabel II d'Espanya, que va ser una de les seves primeres valedores, amb 12 anys va debutar com a arpista a Viena dirigida per Johann Strauss II, l'any 1873 en una carrera que la portaria a fer llargues gires pel Brasil, l'Argentina, el Perú, Xile, l'Uruguai, Cuba, Mèxic i els Estats Units, on va actuar davant el president Grover Cleveland. Al llarg d'aquestes gires –on podia actuar davant 3.000 persones–, que incloïen també bona part d'Europa, Rússia i l'Imperi Otomà, va entrar en relació amb personatges com l'emperador Pere II del Brasil, Francesc Josep d'Àustria-Hongria o el sultà Abdul Hamid Khan II, nobles i diversos dignataris americans. A més, Clotilde no dubta en posar la seva música al servei de tota mena d'iniciatives benèfiques, com l'ajut a damnificats per guerres o desastres naturals, tal com farien anys després les estrelles del rock internacional, i aconseguiria el perdó per un condemnat a mort pel dictador mexicà Porfirio Díaz.

Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes voltada de flors després d'un concert a Nova York, l'any 1876.

Una dona conscienciada i lluitadora

Testimoni directe dels fets de la Comuna de París, on va passar la infantesa, i vinculada a la maçoneria –va iniciar-se a la lògia Lealtad, de la mà d'Àurea Rosa Clavé, filla del músic Anselm Clavé–, va desplegar des de ben jove un fort compromís polític i social, aprofitant els seus bons contactes com a artista per portar a terme els seus projectes d'emancipació de la dona, de lluita contra la pena de mort i l'esclavatge i de millora de les condicions de vida dels més vulnerables en un món en transformació. Segons la comissària de la mostra, Cerdà va ser una mena de contrabandista entre dos mons oposats, com una mena de translació de la seva identitat bifurcada entre l'Esmeralda que omplia auditoris i la Clotilde que feia sentir les seves idees.

El pas de la infantesa prodigi a dona adulta va ser l'inici de dificultats de tota mena i no poques incomprensions, a mesura que feia explícites les seves idees que s'escapaven de l'Àngel de la Caritat que agradava als seus antics admiradors. En aquest sentit, una carta del músic i secretari d'Alfons XII –fill de la seva protectora, Isabel II– el comte Guillermo Morphy que li retreu la seva actitud contra l'esclavitud a Cuba, voler ser protectora de la classe obrera catalana i preocupar-se per l'educació de la dona, dona testimoni de com va molestar als poderosos que en altra època l'havien rebut als seus palaus i l'havien omplert de medalles, flors i títols que s'entestés a encapçalar iniciatives com l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per la Dona Esmeralda Cervantes, una institució de formació científica i artística per les dones obreres de Barcelona, inspirada en iniciatives que Clotilde havia conegut en altres països i oberta l'any 1885 a la Rambla de Canaletes.

Clotilde, recolzada i de fosc, amb les alumnes de l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per la Dona Esmeralda Cervantes fundada per ella a Barcelona/Biblioteca de Catalunya

Malgrat la patacada que va suposar per ella haver de patir una incomprensió i uns atacs que van acabar per aconsellar el tancament d'aquesta institució, Clotilde Cerdà no es va rendir, encapçalant i participant en iniciatives pacifistes internacionals, com l'Alliance Universelle des Femmes pour la Paix, i editant i col·laborant en publicacions com La Estrella Polar, El Ángel del hogar o La Ilustración de la Mujer, on destaquen els seus textos sobre la dona a Turquia, en què intenta combatre els prejudicis sobre l'emancipació de la dona musulmana. Tampoc va reeixir en l'obtenció d'una plaça com a professora al Conservatori de Madrid i va dedicar-se durant anys a les classes particulars. Autora d'una Història de l'arpa i d'una destacada obra com a compositora que en part s'ha perdut, Clotilde Cerdà es va casar amb l'empresari germanobrasiler Oscar Grossman, el matrimoni es va acabar instal·lant a les Canàries, on va morir l'any 1926 i on està enterrada en un mausoleu al cementiri de Santa Lastenia de Santa Cruz de Tenerife, acompanyada del seu marit i la seva arpa. 

 

Foto de portada: Clotilde Cerdà amb el jurat dels premis musicals de l'Exposició Universal de Chicago de 1893.