Imagineu-vos Miami Vice però on tot el que es narra sigui real i verídic i obtindreu Cocaine Cowboys, un dels millors documentals mai rodats sobre el narcotràfic. Tot un clàssic del cinema de no-ficció que cartografia com mai s'havia fet abans i no s'ha tornat a fer després, el negoci de la cocaïna a les costes de Florida.

L'amenaça de Roberts

En un exquisit perfil publicat l'any 2009, el Miami New Times ens presenta de la següent manera l'exmega narcotraficant Jon Roberts. "Els anys vuitanta va inundar Miami amb cocaïna per valor de 2.000 milions de dòlars i ara passa els dies en una tranquil·la casa davant d'un llac a Hollywood (Florida). Aviat, però, si els rumors són certs, un llibre, una pel·lícula d'alt octanatge i els contractes per diversos videojocs el retornaran a l'actualitat. Però no vol que ho sàpigues. Li preocupa que aquest article pugui fer malbé la publicitat del seu acord editorial. Quan li vaig dir la setmana passada que es publicaria aquesta història, l'exmafiós de grans bigotis grisos em va amenaçar: 'No tornaràs a escriure una paraula més en aquesta ciutat... Aniré a la televisió i els explicaré que tot el que has escrit no són més que mentides. Espero que t'atropellí un camió, cabró'".

El llibre sobre Jon Roberts es titula American Desperado i es va publicar el 2011. El va escriure el periodista Evan Wright, redactor Roling Stone revista en què va publicar una extraordinària sèrie d'articles sobre un batalló del cos de Marines dels Estats Units durant la guerra d'Irak. Aquella col·lecció de relats van veure la llum sota el títol de Generation Kill, i a més d'acabar recollits en un llibre, van donar vida a Generation Kill, minisèrie extraordinària ja esdevinguda un clàssic del catàleg d'HBO.


Cocaine Cowboys o un Miami Vice on "Sonny" Crockett i "Rico" Tubbs són reals

La coca arriba a Miami

Jon Roberts era un pinxo de Nova York. Un paio amb propensió per acabar capficat en negocis tèrbols. Propietari de diversos clubs nocturns, va haver de sortir per potes de Manhattan quan va començar a tocar els nassos en excés a la màfia italoamericana. La familia Gambino, poca broma, el va sentenciar de mort. No va fer ni les maletes, va fugir amb el posat i es va refugiar a Miami. Eren els últims anys de la dècada dels setanta i Florida encara era un territori verge per als negocis il·legals, molts especialment, donada la seva ubicació geogràfica, el tràfic de cocaïna.

Jon Roberts es va convertir, juntament amb figures com Mickey Munday o Max Mermelstein, en els grans senyors del pols blanc a Florida. Aliats als Estats Units del cartel de Medellín, responsables d'entrar a Amèrica del Nord droga per valor de milers i milers de milions de dòlars.

Contràriament al que anunciava el perfil del Miami New Times, no es va rodar cap pel·lícula sobre Jon Roberts (any més tard Tom Cruise va donar vida a Barry Seal, un altre dels reis del narcotràfic a Florida, en una pel·lícula homònima), tot i que el seu personatge bé podria ser la inspiració del Tony Montana del film de culte El precio del poder o de qualsevol dels capos de la droga que apareixen a Miami Vice. Roberts, però, sí que és una de les figures centrals de Cocaine Cowboys. El millor documental mai rodat sobre narcotràfic? Probablement.

Radiografia social del narcotràfic

Billy Corben s'havia convertit en el director revelació de l'edició de 2001 del festival de Sundace amb el seu primer documental Raw Deal: A Question of Consent, cinta que denunciava una violació que s'havia produït al campus de la Universitat de Florida. Va trigar cinc any a entregar el seu següent treball: Cocaine Cowboys.

Excel·lent en el seu treball de recerca, el més interessant del documental del Corben és que defuig la visió més mediàtica del narcotràfic. Cocaine Cowboys passa de llarg del glamour del costat salvatge de la vida exposat a les pel·lícules de Hollywood, per oferir, a través del testimoni dels principals magnats de la droga (Roberts i companyía) i d'aquells que els van combatre, l'impacte que va tenir l'entrada de tones i tones de cocaïna en la societat nord-americana i molt especialment en Miami.

Una radiografia única de com el pols blanc va passar de ser una droga recreativa els cap de setmana per a butxaques d'alt nivell adquisitiu, per convertir-se en una de les principals plagues del país. De com mentre la resta del país intentava refer-se de la recessió econòmica que havia devastat els Estats Units a finals dels setanta, Miami, fins aleshores (i encara ara) el destí preferit dels jubilats americans, no parava de crèixer i crèixer i crèixer gràcies als milions de dòlars que entraven a través del narcotràfic. Cada dia que passava els edificis que s'hi construïen eren més alts i els cotxes que circulaven pels seus carrers d'una gamma més alta.


Netflix ha estrenat la docusèrie Cocaine Cowboys: The Kings of Miami

Dos cowboys més

Dos anys després de la seva estrena, Corben va retornar a Miami i al narcotràfic amb Cocaine Cowboys 2. Encara que bo, no aconsegueix el nivell de l'original. Una saga que ara ha tornat a ampliar amb Cocaine Cowboys: The Kings of Miami, docuserie que Netflix va estrenar ahir, dimecres 4 d'agost. Sis capítols en què Corben incideix en l'univers que tan bé coneix, aquesta vegada centrant la narració en les figures d'Augusto 'Willy' Falcon l Salvador 'Sal' Magluta.

Un estudi realitzat la dècada dels 80 deia que 1 de cada 10 treballadors acudia als seus llocs de treball després d'haver esnifat cocaïna. Molt probablement, era droga que havia entrat als Estats Units introduïda per aquests dos exiliats cubans que esdevindrien la parella de narcotraficants més poderosa del sud de Florida.