Imagineu-vos una dona amb els cabells curts, que vesteix pantalons, fuma i practica esport. Entenc que no us sorprengui, però si us dic que us la imagineu als anys 30, no us trontolla? Doncs la Remei Rahola, nascuda el 1897, va encaixar i defensar aquest perfil de dona, tret de quan anava a cal sogre. Aquest esperit modern era present en la seva manera de vestir i també en el seu modus vivendi. Va ser una artista de la fotografia i avui el MNAC li dedica una exposició: Mey Rahola 1897 - 1959. La nova fotògrafa. La mostra, comissariada per Lluís Bertran, Roser Martínez i Roser Cambray, es pot visitar fins al 29 de maig.
L’exposició es troba enmig del recorregut d’art modern del museu, després de la sala d’escultures d’avantguarda i abans de la sala dedicada a fotografia, cinema, publicitat i disseny de la vida moderna. És una ubicació que, tot i resultar complicada d’arribar-hi, té tot el sentit; encara avui detectem la modernitat en les fotografies de Mey Rahola. La fotògrafa va adoptar solucions que trencaven amb l’establert fins llavors, com és l’ús del contrapicat. Allò que diuen “no és el què, és el com”, en el seu cas són ambdues coses, perquè en les seves fotografies tractava temàtiques poc habituals.
Un viatge emocional
Mey Rahola va dedicar molts carrets, per exemple, a la navegació esportiva; un tema poc freqüent, però per ella tan estimat. De fet, aquesta exposició és fruit d’una col·laboració amb el Museu de l’Empordà, que ha organitzat una monografia d’aquest tema. Aquesta passió per la vela és una característica més de la seva personalitat de dona moderna o altrament dit “nova dona”. Moltes de les seves fotografies són protagonitzades per aquest prototip femení, sovint encarnat per la seva filla Maria Teresa Xirau.
El recorregut d’aquestes fotografies, ordenades cronològicament, és un viatge d’alts i baixos emocionals. Hi ha fotografies que ens arrebossen d’amor i de felicitat en contemplar els fills de la fotògrafa gaudint de l’aire lliure. Fins i tot, no hauria dit mai que riuria davant d’una fotografia de dos enterramorts municipals que es mostren ben simpàtics. Per contra, hi ha escenes causades per la guerra civil que són tan dramàtiques, que et remouen l’ànima, com La cua del pa (1936 - 37).
L'altra Rahola
Cal tenir en compte que Mey Rahola sempre va formar part de la burgesia. Venia d’una pròspera família de comerciants i armadors de Cadaqués i després es va casar amb Josep Xirau Palau (1893 - 1982), catedràtic de Dret. Tot plegat, li va permetre dedicar-se a la fotografia artística, anant més enllà de la fotografia d’àmbit familiar, en el qual quedaven relegades les dones d’aleshores. El privilegi de tenir tal coixí econòmic li va donar accés a revistes il·lustrades i productes fotogràfics, com la càmera Rolleiflex, que, malgrat que ens sembli molt vintage quan la veiem exposada, als anys 30 era la més moderna del mercat. Ara bé, ella, com pràcticament totes les dones de l’època, va primar la condició d’esposa i mare.
Després d’aquesta exposició, espero que molts catalans en sentir el cognom Rahola ja no només pensin en la famosa periodista i escriptora Pilar Rahola, sinó que també recordin la reconeguda fotògrafa Mey Rahola.