L'art rupestre llevantí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998. Són més de 700 jaciments, situats entre els Pirineus i Andalusia, dels quals 60 a Catalunya. Un dels principals és el de la Roca dels Moros de Cogul, a les Garrigues (a mitja hora de Lleida). Es pot visitar de dimarts a diumenge, de 10 a 13h i de 15 a 18h. Hi ha un Centre d'Interpretació que facilita visites guiades. L'entrada costa 2,5 euros, però hi ha descomptes per a menors, famílies, avis, pensionistes, aturats i altres. Es poden fer les reserves prèvies al mail, o contactar amb els responsables mitjançant el telèfon 672445990. 

Centre d'Interpretació. Foto: Jordi Play. Ajuntament de Cogul.

7.000 anys d'història

Gràcies a les dades obtingudes pels arqueòlegs sabem que la Roca dels Moros va estar ocupada des del 7000 aC fins el 100 aC, és a dir: va tenir presència humana durant set mil·lenis, i va ser abandonada quan els romans ja eren a Catalunya. Ens trobaríem, doncs, amb allò que els arqueòlegs anomenen "santuari compartit": emprat successivament per diverses cultures. S'apunta a que el lloc hauria estat usat, bàsicament, com a lloc de culte en diferents moments. El conjunt artístic de la Roca dels Moros està format per 42 figures pintades i 260 gravats. Per Cogul hi haurien passat caçadors-recolectors, que van deixar-hi pintures de tipus "llevantí", i més tard, per grups neolítics que van crear obres diferents, que els arqueòlegs adscriuen a l'anomenat "art esquemàtic", en què les figures dels homes i dels animals es limiten a determinats traços que representen el cap, el cos i les extremitats.

Escena de dansa. Foto: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Més enllà de la figura

Una de les peculiaritats de les figures de Cogul és que no sempre es presenten aïllades: algunes d'elles formen grups. A la balma de Cogul hi ha una escena central que és una dansa fàl·lica, constituïda per 11 figures, en que un grup de dones ballen al voltant d'un home amb un gran fal·lus. Les dones duen llargues faldilles i el tors nu; se sospita que es tracta d'una imatge de tipus ritual, i això reforça la teoria que la Roca dels Moros podria ser un lloc de culte, possiblement dedicat a ritus xamànics. També es pot veure una imatge vinculada a la tauromàquia. I hi ha diverses escenes de cacera, que podrien representar ex vots.

Foto: Ivan Bea.

Més que pintures

Junt a les pintures, a Cogul s'hi troben  nombrosos gravats, menys espectaculars que les pintures, però de gran interès per als especialistes. Sembla que corresponen a una fase tardana d'ocupació de la cova. També hi ha diferents inscripcions, en alfabets llatí i ibèric. Tot i que els primers arqueòlegs que van treballar el jaciment van ignorar-les, per considerar que distorsionaven les pintures, avui en dia es consideren molt rellevants. També s'hi han recollit eines de sílex, així com fragments de ceràmica. Es calcula que aquests materials comprenen un període que va des de l'epipaleolític (amb alguns objectes lítics) fins a l'època romana (hi ha fragments de terra sigil·lata romana, però també de ceràmica ibèrica).

Un segle de recuperació

El 1908 el capellà de Cogul, mossèn Ramon Huguet va notificar l'existència d'aquestes pintures. I va ser l'erudit Ceferí Rocafort, a través del Centre Excursionista de Catalunya, qui va donar-les a conèixer (dins de la seva tasca de difusió del patrimoni de les comarques de Lleida). Ben aviat es van fer populars, però l'interès que despertaven va ajudar a malmetre-les, ja que les tècniques per netejar-les i fer-les més visibles sovint eren molt agressives. El jaciment de Cogul va ser l'objectiu de diverses campanyes arqueològiques entre el 1985 i el 2009. Les neteges realitzades al segle XXI han ajudat a visualitzar aspectes que no es coneixien.

Foto: Ivan Bea.

Part d'un ric patrimoni rupestre

Cogul és tan sols és part del ric patrimoni de pintura llevantina catalana, que es podria completar amb la visita als jaciments de la Serra de la Pietat (Ulldecona), Cabrafaixet (el Perelló) i la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d'altres. La Roca dels Moros no és un gran jaciment, sinó que és una bauma de petites dimensions amb unes pintures no gaire grans. Ara bé, les pintures que es poden veure tenen un gran valor, i els visitants solen quedar molt satisfets del seu pas per Cogul gràcies a la tasca del Centre d'Interpretació.