Aquesta setmana la ràdio local de Banyoles, Ràdio Banyoles, ha publicat una notícia en què celebrava la recuperació d’un antropònim banyolí molt nostrat: “Neix a Banyoles el primer Martirià en 30 anys”. I, és clar, per als banyolins, que fins i tot tenim un grup de Martirians que cada novembre fan una trobada anual de Martirians… és un motiu d’orgull i de satisfacció, que diria aquell, que es torni a posar el nom del patró de Banyoles. (Per cert, Mireia i Abdon, si llegiu això, enhorabona i per molts anys!) I això em fa pensar, inevitablement i ara que tot el meu entorn s’està reproduint, en la importància de triar un nom per a una criatura.
Els antropònims ens donen molta informació. La seva evolució al llarg del temps i a través de la cultura ens revela que els noms poden ser indicatius de factors com ara la procedència geogràfica, la religió i altres aspectes culturals, fins i tot, econòmics. Pel que fa a la religió… Potser d’aquí a cent anys ja no hi haurà gent que es digui Magdalena, Teresa, Josep o Tomàs. Vés a saber! Potser precisament perquè tenen aquest origen religiós o potser simplement perquè ja no estan de moda. Tot i que Rut, Clara i Mateu també tenen un origen religiós i es continuen posant. Potser també perquè ja no ens fixem tant d’on ve, sinó simplement en si ens agrada o no? (No és cap pregunta retòrica, ho pregunto perquè no ho sé).
Una cosa és clara: el nom forma part de la nostra identitat. Hi ha qui rebusca en els orígens més profunds de l’etimologia per trobar un nom amb un significat molt intens que sigui escaient per al seu fill, i també hi ha qui busca a internet una llista de noms infinita i després els va ratllant… També hi ha qui arreplega un paperot i l’enganxa a la nevera per anar fent la tria, i hi ha qui ja té clar el nom abans que neixi la criatura… Ah! I també hi ha gent que espera a veure la carona del nadó per acabar-se de decidir. Ja ho veieu: en l’art d’encertar els antropònims, no hi ha regles que valguin!
Un consell que ens puc donar és que com a societat intentem no donar tant la nostra opinió sobre els noms que han triat els pares
I és que triar el nom d’un fill pot ser una elecció problemàtica. Es pot optar per un nom que honori una identitat arrelada en la història familiar (el nom d’un avi, d’una tieta, d’una germana, etc.) o cultural (el patró de, la santa de, etc.). També es pot arriscar amb un nom modern que soni bé en moltes llengües en aquest món globalitzat i que simplement agradi com sona (o com s’escriu!) i que sigui un nom original i únic… També hi ha gent que tria el nom pensant que tingui una grafia concreta com per exemple la ce trencada o la ela geminada: Marçal, Gal·la… I també hi ha gent que vol mantenir noms catalans poc comuns com Peronella o Berenguer. Ah! I no ens oblidem dels noms que es posen en honor a gent famosa, com Leo (per Messi), o a personatges de pel·lícules com Noah (per El diario de Noah), etc. També hi ha gent que opta per noms unisex com Àlex i Pau. Hi ha de tot!
La meva recomanació és que passeu de tot i que li poseu el nom que us vingui de gust, tingui simbologia o no en tingui, tingui referències familiars o no en tingui i agradi a l’altra gent o no agradi. Perquè… espòiler: feu el que feu, sempre hi haurà algú a qui no li sembli bé res i opini sobre els noms dels teus fills: “Ai! Jo pensava que li posaríeu Maria, com l’àvia Maria en pau descansi”, “Ai, a mi aquest nom no m’agrada gens!”, “Ai! Això és un nom? Verge santa!” i etc. L’altre consell que ens puc donar és que com a societat intentem no donar tant la nostra opinió sobre els noms que han triat els pares. La regla aquella dels tres segons… La sabeu? Aquella que diu que si el que volies dir no es pot arreglar en tres segons, més val que no ho diguis… Doncs aquesta mateixa!
El meu pare va triar Valentina fa 31 anys i és cert que aquest nom no era gaire popular i que fins i tot resultava força estrany. Els meus pares van desobeir i decebre la voluntat familiar i la veritat és que a mi m’agrada molt el meu nom. Així doncs, llarga vida a la desobediència i que tothom triï el nom que vulgui per a les seves criatures.