De vegades aquesta imatge recurrent i tan comuna als carrers de Barcelona torna a la meva ment per remoure'm l'estómac. És la imatge de la gavina amb els ulls desorbitats devorant un colom. Una metàfora de com de descarnada que és la vida, d'aquest símbol de la pau esbocinat per les goles del fanatisme aviari. Tots ocells, de Wajdi Mouawad, ha arribat en català amb Periscopi per remoure'ns per dins i per continuar recordant-nos que el teatre pot ser un diàleg filosòfic. Fins al 23 d'octubre la podem gaudeix gràcies a La Perla 29 sota la direcció d'Oriol Broggi.
Tots ocells, de Wajdi Mouawad, ha arribat en català amb Periscopi per remoure'ns per dins i per continuar recordant-nos que el teatre pot ser un diàleg filosòfic
L'argument de l'obra gira entorn de la vida d'Etian, un jove que emprèn un viatge per buscar els seus orígens. Enmig d'aquesta recerca vital es veu ferit de mort per un atemptat terrorista en el pont d'Allenby. La seva parella, Wahida, ha de posar-se en contacte amb els seus pares, de confessió jueva, que no la suporten per ser musulmana. Mentre el jove es debat entre la vida i la mort, el xoc d'identitats i de bagatges culturals amb les seves corresponents ferides fa bullir les escenes. Tot es converteix en una olla de pressió. Al final, aquesta obra, com totes les de Mouawad, ens planteja preguntes sobre els discursos d'odi i sobre la violència heretada, aquella que deixa cicatrius massa visibles per a no revisar-la cada cert temps.
La violència heretada, el tema central de les obres del dramaturg libanès
Amb referència a la violència heretada, un tema preponderant a les obres de l'autor; Tots els ocells ens planteja si podem superar els prejudicis i el pes de les herències familiars: pot un jueu berlinès de pares israelians estar enamorat d'una dona àrab nord-americana d'orígens palestins? Pot un jueu no ser sionista i no reclamar una terra que no pertany a ningú i deixar de tenir prejudicis sobre els àrabs? Es plantegen tantes qüestions al llarg d'aquesta obra, es plantegen tants conflictes enquistats, que és difícil escollir-ne un. Mouawad ens planteja problemàtiques que uneixen els llaços de les identitats contemporànies amb els conflictes internacionals per parlar de temes universals com l'amor. És senzill, veritat? L'amor. Però no així el conflicte araboisraelià, que és el que ens planteja de fons a tota obra.
Mouawad ens planteja problemàtiques que uneixen els llaços de les identitats contemporànies amb els conflictes internacionals per parlar de temes universals com l'amor
Wajda Mouawad ha estat traduït a més d'una vintena de llengües i és un dels dramaturgs amb més impacte social en llengua francesa. Exiliat a causa de la guerra del Líban, l'escriptor va plasmar a La sang de les promeses, la seva tetralogoía més coneguda, quatre obres majestuoses i desoladores: Litoral, Incendis, Boscos i Cels. Potser, una de les més conegudes és Incendis, que va ser portada al cinema per Denis Villeneuve. Aquí també revisa la violència heretada per les persones que tenen la guerra com a ancestre. Wajda Mouawad estarà a les tauletes de nit de molts lectors aquest mes i també a les seves agendes. No us perdeu aquesta obra, de què tenim el gust de gaudir en una de les sales més intimistes de la nostra ciutat.