Com sona Barcelona? Així és la creació que l'artista Lugh O’Neill mostrarà al Sónar 2022

Vehicles, obres, música, el xiscle de les cigonyes o les cotorres, crits, baralles, gossos bordant, sirenes... En una ciutat o poble qualsevol, hi acostumen a viure una quantitat determinada d’habitants, agrupats tots ells en un mateix indret, convivint al seu dia a dia, esquivant-se entre places i carrers. La barreja d’aquestes persones, de les seves accions, de la natura o de l’entorn amb qui conviuen, generen un seguit de sons que ara, combinats amb elements musicals, es poden veure representats al Sónar 2022 de la mà del compositor Lugh O’Neil. “La inspiració de fer aquest projecte em va venir d’observar com les persones interactuen i es relacionen amb els seus entorns, creant així espais acústics a la natura, als hàbitats o a les ciutats”, apunta l’artista que actuarà al Sónar amb el projecte ‘Una geologia d’espais sonors’, després d’haver guanyat la beca S+T+ARTS Repairing the present, convocada pel CCCB amb col·laboració amb la UPC i el Sónar+D.

L’artista, que es mostra interessat en percebre, estudiar i analitzar el compromís que establim amb l’entorn a través del sentit auditiu, apunta com aquest disminueix contínuament; “alguns podrien argumentar que l'aparició de l'escriptura va ser un esdeveniment clau per canviar la nostra perspectiva cap al sentit visual i, per tant, transformar la manera com percebem la realitat”. D’aquí, que a O’Neil li interessi els relats sobre com les cultures insulars remotes de l’oest d’Irlanda, han mantingut amb el temps la cançó i la narració d’històries com a mitjà per donar sentit al seu paisatge i la seva història. “Per contra, les ciutats han passat per alt el desenvolupament dels paisatges sonors, descuidant el sentit auditiu”, a diferència del passat, on els rituals amb crits, cants i oracions adoptaven el protagonisme. “Ara, el significat i les formes de comunicació dels espais públics són majoritàriament visuals, i els paisatges sonors urbans acostumen a estar contaminats i desordenats”.   

Lugh O'Neill crea una obra d'art sonor enregistrada en entorns de gran valor cultural i acústic de Barcelona

El so del dipòsit d’aigües pluvials del parc Joan Miró

Encara que pugui resultar inversemblant, O’Neil s’ha fixat en el dipòsit d’aigües pluvials del parc Joan Miró -de la Nova Esquerra de l’Eixample-, per gravar-hi música i introduir-hi el seu micròfon, però, per què ha escollit aquest indret? “Es tracta d’un gegantí espai subterrani de formigó, construït per recollir l’aigua de pluja on la major part de l’any està buit”. Això fa que sigui un indret amb unes propietats acústiques que l’artista titlla d’”increïbles”, tot i ser un lloc que no està pensat per a l’escolta humana, el cant o el ritual. Una gravació que el compositor acompanyarà d’una altra localització pròxima, sent aquesta una cova natural situada a 70 metres sota terra pensada també pel pas de l’aigua. “Tant al dipòsit d’aigües pluvials com en la cova natural, l’espai acústic és només un subproducte de l’absència de l’aigua”. Un so especial que captiva al compositor i que es podrà gaudir a la inauguració del festival de música electrònica i experimental estrella de casa nostra.

Per què, aquestes localitzacions?

Preguntant-li a O’Neil sobre quina és la seva metodologia de treball, el compositor respon que el projecte s’inicia amb un procés d’investigació i de visites a les localitzacions escollides. “Després, participo en debats i col·laboro amb músics i intèrprets vocals per crear obres musicals pensades per aquests espais”. La següent fase ja és viatjar i gravar in situ a Irlanda, Barcelona o Menorca, acompanyats d’intèrprets i amb un videograf que documenta el procés al mateix lloc. “La darrera fase, després de la gravació, toca editar i donar-li forma a la peça en una única composició de so espacial i contínua, mostrant-se en un sistema de so multicanal per a àudio espacial 3D i en diverses pantalles que mostren diferents angles sobre la ubicació de l’enregistrament”.

El jurat de la residència ha decidit premiar el projecte d’O’Neil per la seva originalitat i perquè “conté un potencial interessant a nivell conceptual i de sensibilització sobre els usos i valors culturals del so i les tradicions orals i musicals”. Una valoració en què s’ha tingut en compte la seva experiència i trajectòria en el camp del disseny acústic, desenvolupant les seves pròpies eines digitals. L’artista convida als espectadors a gaudir de la seva representació, desitjant cridar la seva atenció per les propietats acústiques descuidades o ignorades de l’entorn habitual amb el que tots ens movem. “Amb aquest projecte, és necessari plantejar-se com o per què es creen els nostres espais habitats tal com són”, una invitació que s’amplifica al públic que disposi d’entrades per el festival de música que se celebrarà del pròxim 16 al 18 de juny.

Veure-hi gràcies als microorganismes ja és una realitat

D’altra banda, una altra artista que ha estat premiada amb la beca S+T+ARTS Repairing the present, ha estat Samira Benini Allaouat, que proposa una instal·lació d’enllumenat públic sostenible i ecològic, fet a partir de materials reciclats que funcionen gràcies a l’ajuda de microorganismes. Concretament, gràcies a les geobacteries, un tipus de bacteris que produeixen electricitat al mateix temps que des contaminen el sòl. A banda de proporcionar solucions sostenibles a les metròpolis, amb Geo-Llum, Benini converteix l’enllumenat públic amb una obra d’art performativa, com una autèntica escultura de llum que podem trobar al carrer.