Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze. Quinze són quinze, quinze, quinze són. Coneixes aquesta cançó? Sí? No? I què té a veure amb el tema d’avui?, et preguntaràs... Doncs és una pista, perquè quinze són els accents diacrítics que tenim actualment, després de la reforma ortogràfica que va dur a terme l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. Una reducció dràstica (i un xic polèmica), ja que fins aleshores n’hi havia cent cinquanta!
Però, anem per parts...
Què són els accents diacrítics? Són accents que es posen per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual, però que tenen significats diferents.
Quines regles segueixen? Es posen només en mots monosíl·labs: déu, món, sòl, pèl... Però no es mantenen en els derivats d’aquests mots: adeu, rodamon, entresol... En canvi, sí que es deixen dins de paraules amb guionet: déu-n’hi-do, pèl-roig...
Quins són els que han “sobreviscut”? Són aquests quinze: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós. Així com els plurals següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls.
I els que no? Doncs la resta de monosíl·labs que abans en portaven (soc, net, os, vens...) i totes les paraules de més d’una síl·laba (dona, fora, neta, ossos...).
I per acabar... hi ha excepcions? Sí! I en aquest cas, és una sort, perquè la normativa de l’IEC permet excepcionalment fer servir els accents diacrítics antics en cas de possible confusió. Per exemple: “He vist dos óssos al bosc” (animals). Si no, quan ho llegim no hi haurà manera de saber si ens referim als animals o a les parts d'un esquelet!
Un cop llegit tot això, a veure com et surt el test d'avui...
Posa't a prova!
📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat