El dia 10 d’abril, en ple estat d'alarma i confinament total pel coronavirus, el dibuixant David Ramírez publicava una vinyeta a les xarxes amb el següent text: "Fer vinyetes sobre el teu dia a dia és el que té, de vegades el tema no és el que t’agradaria, sinó el que hi ha. En els dies vinents aniré penjant pàgines ara que per fi es veu la llum al final del túnel. Una abraçada molt especial als qui encara estan a les fosques, i molta força". Així començava COnviVienDo 19 Días, un còmic que narra la història del mateix David i l’Iván, el seu marit, quan aquest últim va contagiar-se de Covid en l'època més incerta de la pandèmia. D’aquestes vinyetes penjades a les xarxes socials en va sortir, finalment, el llibre en format físic.
Dia a dia, Ramírez narra com va viure els símptomes del seu marit, el seu ingrés a l’Hospital del Mar de Barcelona i la seva tornada a casa. Amb les incerteses i les pors que això li va provocar. La incertesa de la situació, de no saber gairebé res sobre la malaltia i de no saber exactament com es trobava l’Ivan quan estava a l’hospital. Alhora parla del patiment per la persona que estima, de com de sol se sentia durant el confinament i, també, d’una de les coses que els ha passat a molts artistes: el col·lapse creatiu. Ramírez explica en diverses pàgines del llibre que no era capaç de concentrar-se en els encàrrecs que havia de fer.
I a partir d’aquí, de les ganes d’explicar el que estava vivint i de poder fer contingut perquè a l’Ivan li passessin les hores a l’hospital més de pressa, va començar a dibuixar sobre el coronavirus. El primer lector de les seves vinyetes va ser l’Ivan i no va ser fins que ell no va tornar a casa i van saber que tot aniria bé que les va començar a publicar a les xarxes.
Dos personatges que enamoren
L’essència del llibre és la quotidianitat de la història i la personalitat dels personatges, que fan que t’enamoris d’ells i de com s’estimen. Aviso que el que ve ara és molt ensucrat, però parlem-ne: estem enmig d’una pandèmia mundial, la persona que estimes no es troba gens bé i no la pots abraçar ni pots apropar-te a cuidar-la. Doncs sí, és un problema. Un problema que han viscut moltes persones i que Ramírez descriu a la perfecció. Veure com el David de la història s’imagina fent abraçades i petons al seu marit o aquell instant en què els dos porten guants i es poden tocar la mà un segon, fa que se’t desfaci una miqueta el cor.
Entre els personatges que ja consideres família i l’art de Ramírez per crear ambients que són tràgics i còmics alhora, et trobes amb els ulls plens de llàgrimes i una rialla mentre t’està explicant un dels moments més tristos de la història.
La por que pica a la porta
La por és possiblement una de les emocions que millor ha sabut plasmar Ramírez en les seves vinyetes. Un monstre negre incert que pica a la porta quan menys t’ho esperes. La por l’acompanya molts cops allà on va, o apareix just abans d’anar a dormir per explicar-li tot, absolutament tot, el que pot sortir malament. No és present explícitament en tota la història, però en el moment en què hi ha un petit gir de guió torna a aparèixer.
Por no només envers la salut del seu marit. També por a contagiar-se anant a comprar, al fet que la seva mare que està lluny es trobi bé o a contagiar els altres quan s’hi apropi. Possiblement la por és el sentiment universal d’aquest 2020 fatídic.
La tornada al passat apocalíptic
Llegir aquest llibre quan fa quasi un any que tot va començar és tornar al moment més apocalíptic i surrealista del 2020. Ramírez parla de disfressar-se amb guants i mascareta per anar al carrer, d’intentar no tocar els botons de l’ascensor, dels supermercats sense paper de vàter i de l’època en què tothom es va fer runner perquè hi havia un horari per sortir a fer esport i passejar.
ConVivienDO 19 días és el reflex del dia a dia que han viscut moltes persones en aquests últims mesos, amb un toc d’humor i unes il·lustracions que fan la narració rodona. És un llibre que enganxa, que es llegeix de pressa i que et farà venir ganes de menjar pa de pessic quan l’acabis.