Hi ha alguna cosa que travessa les trajectòries de personatge i actor. D'alguna manera, fa la sensació que, en la seva immersió interpretativa, Timothée Chalamet ja portava apresa de casa una de les característiques fonamentals de l'exigent repte professional a què s'enfrontava: com Bob Dylan, l'actor sembla entestat a fugir de qualsevol cotilla, gestionant un salt a la fama que provoca vertigen i que podria haver-lo arrossegat a fer més del mateix una vegada i una altra.
🙌🏻 Bob Dylan és com Déu, està a tot arreu
Poc després que Blowin' in the Wind es convertís en un himne antibel·licista i en banda sonora de la lluita en favor dels drets civils, el músic es negava a cantar-la en els seus concerts malgrat la insistència d'espectadors i promotors perquè, deia, ell era allà per mostrar les seves noves composicions. Dylan no estava còmode com a bandera de cap causa, com a símbol de res més que de la seva pròpia inquietud creativa. De la mateixa manera, Chalamet sembla decidit a mirar molt poc cap enrere, i a continuar evolucionant com a actor amb projectes exigents que el continuïn desafiant. Com ho ha estat convertir-se en aquell jove aspirant a cantautor que, l'any 1961, va arribar a Nova York fent autoestop amb la guitarra a l'esquena i un grapat de cançons escrites en una llibreta.
Com Bob Dylan, l'actor sembla entestat a fugir de qualsevol cotilla, gestionant un salt a la fama que provoca vertigen i que podria haver-lo arrossegat a fer més del mateix una vegada i una altra
A Complete Unknown, que demà arriba a les sales de cinema, comença quan l'artista de Minnesota visita un dels seus ídols, la llegenda del folk Woody Guthrie, ingressat a un hospital per una malaltia neurodegenerativa. En aquella fosca habitació hi coneix també Pete Seeger, cantant i activista que l'adopta i li obre les portes a fer les seves primeres actuacions en petits locals de Greenwich Village, niu d'aquella bulliciosa escena musical i artístic de l'època. Des d'aquí, la pel·lícula ressegueix els cinc anys que passen fins que, ja convertit en una estrella, torna a actuar al prestigiós Newport Folk Festival que en el seu moment ja el va elevar, i trenca les normes dels seus organitzadors, obsessionats amb la puresa d'un gènere que demana compromís social i l'ús d'instruments acústics. Amb una barreja de rebel·lia, insensibilitat, tantsemenfotisme i arrogància, Dylan puja a l'escenari amb la seva banda, endolla la guitarra a un amplificador, i ofèn als puristes a cop de rock'n'roll.
Bob Dylan: encantador a estones, insensible i cruel en d'altres, sempre genial i sovint força cretí, la pel·lícula no s'esforça a construir una figura heroica ni a amagar el seu costat fosc
La història ens diu que, amb aquell gest aparentment disfressat de menyspreu, el músic estava dibuixant un punt d'inflexió cap a tot allò que estava per venir. Però, dins de la mirada humana d'A Complete Unknown, el personatge protagonista remata la traïció, trencant definitivament amb aquells que havien estat els seus còmplices, amb aquells que l'estimaven. En aquest periple vital, hem vist totes les cares d'algú tan impenetrable, tan poc definible, com Bob Dylan: encantador a estones, insensible i cruel en d'altres, sempre genial i sovint força cretí, la pel·lícula no s'esforça a construir una figura heroica ni a amagar el seu costat fosc.
La corda fluixa de Dylan
Després de petar-ho amb A la corda fluixa, el biopic musical sobre Johnny Cash (que aquí apareix com a personatge secundari), amb Joaquin Phoenix i l'oscaritzada Reese Whiterspoon, James Mangold proposa un retrat similar en la forma: probablement perquè tampoc li cal ni ho pretén, no hi ha ni gota de la genialitat i el risc de la polièdrica I'm not There de Todd Haynes, en la que Dylan tenia moltes cares, una d'elles la de Cate Blanchett. A Complete Unknown navega en aigües narrativament més convencionals, d'eficàcia extraordinària però allunyada de l'aproximació autoral. La reconstrucció de l'època és impecable, l'atenció pel detall és absoluta, i no hi ha alts i baixos en el viatge biogràfic que planteja sobre algú que surfeja la seva pròpia genialitat, avançant a cop de lletra de cançons icòniques, sense perdre's en el·lipsis temporals perfectament acotades.
A Complete Unknown navega en aigües narrativament més convencionals, d'eficàcia extraordinària però allunyada de l'aproximació autoral
Però on la pel·lícula creix és en el compromís d'un magnífic Timothée Chalamet que entén a la perfecció el misteri darrere del mite. L'actor s'ha fet gran amb projectes exigents, millors o pitjors, però que sovint el porten a l'abisme i demostren la seva capacitat camaleònica. I, en aquest sentit, l'actor sap retratar fabulosament el Dylan poeta, el Dylan enigma, el Dylan de creativitat infinita, el Dylan amant, el Dylan antisocial, el Dylan insolent, el Dylan canibalitzador, el Dylan al·lèrgic a la popularitat, el Dylan antidogmàtic, el Dylan de les fugides endavant o el Dylan cantant. Perquè, sense cap por i amb molta feina a l'esquena, Chalamet ofereix la seva pròpia veu en temes tan reconeguts com Song for Woody, Mr. Tambourine Man, Maggie's Farm o Like a Rolling Stone (de la lletra de la qual en surt el rellevant títol de la pel·lícula).
La pel·lícula creix en el compromís d'un magnífic Timothée Chalamet que entén a la perfecció el misteri darrere del mite
Però l'excel·lència interpretativca no es queda limitada en la feina del jove protagonista, perquè igualment magnífics estan Edward Norton (a la pell de Pete Seeger), Boyd Holbrook (com a Johnny Cash), Elle Fanning (amb un personatge basat en l'activista Suze Rotolo, parella de l'artista durant els seus primers anys a Nova York) o la lluminosa Monica Barbaro, que dibuixa una Joan Baez amb qui Dylan va viure una història d'amor i rivalitat, i que a estones es converteix en la desorientada mirada de l'espectador cap algú que sorprén a cada passa.
Sense necessitat de ser l'obra definitiva sobre el personatge, perquè a això s'hi acosten molt més la ja citada I'm not There o el documental No Direction Home de Martin Scorsese, A Complete Unknown funciona de manera impecable com a relat sobre el fenomen, i no tant sobre l'home. Perquè el Dylan persona és, com diu el títol de la pel·lícula, un absolut desconegut, i no deixarà de ser-ho per molts biopics que Hollywood li dediqui.